Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
Pilar Tous i Forrellad
Literatura catalana
Escriptora.
Casada amb el reumatòleg Ramon Cirera i Voltà, firmava P Tous de Cirera Publicà poemes de caràcter popular Vergeret d’abril 1934, Figures i paisatge 1943 i Medalles 1951 També la biografia Agnès Armengol 1957
,
Joan de Vilamarí
Història
Cavaller, probablement fill de Pere de Vilamarí, senyor de Boadella, i d’Agnès.
Succeí el seu oncle, Bernat de Vilamarí, en la senyoria de Palau-saverdera Patró de galeres per Alfons IV, fou nomenat procurador reial de Menorca, i obtingué possessions a Ciutadella i altres llocs 1440 Deixà, com el seu oncle Bernat, el servei de Ferran I de Nàpols i passà al de Joan II de Catalunya-Aragó, el qual el féu capità general de la flota en morir el dit Bernat 1463, i el mateix any el nomenà lloctinent de governador de Rosselló i Cerdanya per a quan fossin recuperats També li donà la vila de Palamós, que erigí en baronia 1466 Fet capità i alcaid de Bosa, a Sardenya 1467, li fou…
L’hora violeta
Literatura catalana
Novel·la de Montserrat Roig publicada l’any 1980.
Desenvolupament enciclopèdic Conclou la trilogia formada per Ramona, adéu 1972 i El temps de les cireres 1977 A mig camí entre l’assaig i la ficció, indaga en la nova realitat de la transició democràtica Definida com a novella feminista, ofereix una reflexió múltiple i complexa de les noves possibilitats vitals de la dona de l’any 1980 Les protagonistes femenines, Natàlia, Norma i Agnès, afronten l’alliberament sexual, el conflicte personal entre professió i maternitat i la indagació de la memòria històrica Estructurada en quatre parts, a la primera, “L’hora perduda”, Natàlia encarrega a…
castell de l’Ofegat
Castell
Antic castell del municipi de Tàrrega (Urgell), al NE de la ciutat, les restes del qual són situades dalt d’un tossal isolat.
Constava de dos recintes emmurallats i un torre circular que s’alçava al cim, i que encara es pot veure en part Documentat per primera vegada l’any 1133, en el testament de Gombau i la seva muller Agnès, la senyoria passà per moltes mans
Feminal
Portada de la revista Feminal il·lustrada amb una fotografia de la reina dels Jocs Florals de Reus (23-VI-1912)
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Publicació mensual en català apareguda a Barcelona del 28 d’abril de 1907 al 30 de desembre de 1917 com a suplement de La Ilustració Catalana.
Dirigida per Carme Karr , defensà bàsicament un programa de culturització de les dones publicava articles literaris, poesies i pàgines musicals amb peces de Carme Karr, Lluïsa Casagemas, José Antonio de Donostia, etc Hi collaboraren Dolors Monserdà, Agnès Armengol de Badia, Maria Domènech de Cañellas i Isabel Serra, entre altres
Mateu Capdevila
Construcció i obres públiques
Mestre d’obres actiu a Barcelona almenys del 1498 al 1509.
Treballà en l’obra del monestir de Sant Cugat del Vallès 1498 amb Antoni Carbonell, a la capella de Santa Agnès i Sant Llorenç de la seu de Barcelona, a la Casa Gralla 1504 i a l’Hospital de la Santa Creu 1505 Construí la torre del degà Jaume Fiella, a Horta 1505
Guiu I d’Albon
Història
Comte d’Albon.
Es casà amb Agnès, filla de Ramon Berenguer I de Barcelona Tingueren un fill, potser el nebot que Ramon Berenguer II lliurà com a ostatge en els seus tractes amb al-Mu'tamid de Sevilla 1077, i combaté amb el Cid fou ferit per aquest durant la seva breu estada a la cort comtal 1081
Esperandeu Espanyol
Cristianisme
Història del dret
Doctor en drets i teologia i canonge de la seu.
Nebot d’Agnès Pacs de Quint, aquesta en el seu testament 1485 el nomenà marmessor encarregat de la càtedra lullista creada per ella el 1481 El 1502 fou elegit síndic per tal que defensés els drets de l’esmentada càtedra davant la cort pontifícia Des de Roma mantingué correspondència amb Arnau Descós És autor de poesies en llatí
Rodolf de Suàbia
Història
Duc de Suàbia (1057-80).
Fill del comte de Rheinfelden Obtingué el ducat de Suàbia de l’emperadriu Agnès i es casà amb Matilde 1059, germana de l’emperador Enric IV, amb el qual topà durant la lluita de les Investidures No reconegut pel papa Gregori VII com a emperador 1077, fou derrotat per Enric IV a Turíngia 1078 Morí en combat
Solius
Poble
Poble disseminat del municipi de Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà), situat a la dreta del Ridaura, uns 2 km a ponent de Santa Cristina.
Prop seu, en una elevació, s’aixequen les ruïnes de l’antic castell de Solius El lloc ja és esmentat al segle X l’església parroquial de Santa Agnès, i posteriorment el castell, foren de la jurisdicció del monestir de Sant Feliu de Guíxols El 1967 s’establí a la parròquia el monestir de Solius, cistercenc