Resultats de la cerca

Reformes militars de Gai Mari 107-101 aC Victòries d’Aquae Sextiae Ais de Provença, França i Vercellae Vercelli, Itàlia contra teutons i cimbres

Vida i obra Fill d’un pastor, fou clergue i feu cura d’ànimes a Arles de Tec i, entre altres poblacions, a Illa de Tet Utilitzà el pseudònim de Lo Pastorellet de la Vall d’Arles i contribuí a l’ús literari de la llengua catalana al Rosselló participant en les festes literàries de Banyuls de la Marenda, publicant l’obra d’ Antoni Jofre , recollint a Garbera catalana 1884 la d’ell mateix i altres poetes rossellonesos i difonent en revistes La Veu del Canigó , La Revue Catalane , Le Roussillon les pròpies composicions historicopatriòtiques i líriques, que partien sovint de models…

Té com a objectiu la creació d’un estat islàmic, i els seus líders principals són Abbasi Madani, Alí Belhadj i Rabah Kebir D’implantació sòlida, en les eleccions municipals del 1990 obtingué una clara victòria, que repetí en la primera volta de les eleccions generals del juny del 1991 Després de cancellar la segona volta de les eleccions, el govern algerià illegalitzà el FIS març del 1992 i empresonà Madani i Belhadj L’organització inicià aleshores una campanya contra el govern que conduí a una guerra civil no declarada El 1994, el FIS consensuà amb altres forces d’oposició una plataforma de…

Segons la llegenda i la tradició literària recollida per Mistral al cant XI de Mireia , evangelitzà Provença, juntament amb Tròfim d’Arle És considerat el primer bisbe d’Ais de Provença La seva festa se celebra el 8 de juny

El 1751 fou nomenat director de l’Académie de France a Roma Cal destacar-ne els medallons del palau Soubise París, la cúpula de San Luigi dei Francesi Roma i els cartons amb la Història del Quixot per a la fàbrica de tapissos de Beauvais Ais de Provença

Franciscà, fou mestre de teologia a París i arquebisbe d’Ais de Provença Oposat a Tomàs d’Aquino i al mateix mestre de l’orde, Duns Escot, defensà una doctrina considerada com a precursora de la de Guillem d’Occam La seva obra principal són els Commentaria in quatuor libros sententiarum

Estudià a Ais de Provença i a París Adepte de la secta saint-simonista, visità l’Orient Mitjà 1833-35 de retorn a França, hi posà de moda la música orientalitzant amb l’oda-simfonia Le Désert 1844 estrenada a Barcelona el 1846 i amb òperes com Lalla Roukh 1862

Anà a París 1921, on treballà amb Köchlin Destacà especialment en l’àmbit del ballet, amb Les Forains 1945, La dame aux camélias 1956, etc També escriví una Symphonie expiatoire 1945, concerts per a piano, dos quartets per a corda i l’òpera Les caprices de Marianne per al Festival d’Ais de Provença del 1954

Estudià a Kansas i debutà amb Carmen al New York City Opera 1973 Esdevingué l’especialista en papers de Rossini de la seva generació, sobretot a partir de la seva interpretació d’Assur Semiramide al Festival d’Ais de Provença del 1980 El 1987 causà sensació al Festival de Salzburg Debutà al Liceu l’abril del 1989, amb un recital

És autor del teatre de Besançon 1778-84 i de les presons d’Ais de Provença 1786 Projectà 1773-79 les salines de Chaux a Arcet-Sernans Franc Comtat, ciutat industrial de pla circular on són pensades totes les dependències d’hàbitat i treball, antecedent de les ciutats industrials del s XX Féu també el conjunt dels pavellons d’arbitris del recinte de París 1784-87