Resultats de la cerca
Es mostren 11639 resultats
camp de mines
Militar
Extensió de terreny on hom ha instal·lat mines, generalment amb unes certes normes d’ordenació, constituint això un obstacle artificial per a dificultar l’accés en una direcció determinada.
És format de barreres o successions de files paralleles de mines, els eixos de les quals formen una línia trencada, i de masses de línies o conjunts de mines sense ordenació La densitat o nombre de mines és donada en metres lineals barrera o metres quadrats masses Generalment hom installa de forma alternativa mines antitancs i mines antipersonal amb la intenció de dificultar l’acció dels sapadors Actualment, es generalitza el sistema d’escampada de mines des dels avions, amb la qual cosa els camps presenten una ordenació irregular que en fa encara més difícil l’aixecament
aliment fruïtiu
Alimentació
Aliment elaborat no per a satisfer necessitats nutritives sinó, fonamentalment, per a necessitats d’ordre psíquic; això no obstant, té el poder nutritiu que li dóna la seva composició.
Les exigències pel que fa a la higiene en la fabricació i en la composició són exactament les mateixes que per la resta dels aliments Els més corrents són els caramels, el xiclet, els aperitius, les begudes aromatitzades, el cafè, i el te
pedió
Mineralogia i petrografia
Forma cristal·lina de la classe pedial que pertany al sistema triclínic i no té cap centre de simetria; per això no hi ha cap cara que en tingui d’equivalents.
Aquests cristalls són limitats per cares singulars i sense que, de vegades, n'hi hagi cap de parallela
patrilocalisme
Etnologia
Costum d’algunes societats segons el qual els casats han de continuar residint al vilatge o a la hisenda del pare del marit, sense que això suposi necessàriament el patrilinealisme.
mot accessori
Lingüística i sociolingüística
Unitat lingüística morfològicament independent, la significació de la qual només compareix en combinació amb altres unitats i acostuma, per això, d’ésser incapaç de presentar-se sola en tota comunicació adient.
En català hi ha accessoris com ara a , de , però , generalment preposicions i conjuncions que pressuposen sempre un context ve a Barcelona, ve de Barcelona
sistema Wade
Lingüística i sociolingüística
Sistema de transcripció del xinès ideat per Francis Thomas Wade (1818-95) i modificat posteriorment per Herbert Allan Giles (1845-1935); per això és conegut també com a sistema Wade-Giles.
Molt difós a l’Occident a través del món cultural britànic, comença a cedir davant la difusió creixent del sistema pinyin , promogut pel govern de la República Popular de la Xina
bucle
Tecnologia
En un sistema automàtic, circuit o camí per on circula el senyal d’entrada, a partir del comparador fins a la sortida i des d’aquesta cap al comparador.
De fet això pressuposa un camí tancat per aquest senyal i per tant que el sistema funcioni amb retroacció, però hi ha sistemes sense retroacció, que poden ésser estudiats teòricament com a casos particulars És per això que hom parla de bucle tancat o bucle de retroacció en el cas dels sistemes amb retroacció i de bucle obert en els sistemes sense retroacció
pes atòmic
Física
Dit del nombre abstracte que dona la massa d’un àtom de l’element que hom considera respecte a 1/12 de la massa d’un àtom de carboni de nombre de massa 12.
Cal remarcar que, en dir massa d’un àtom, això significa el valor mitjà de les masses dels àtoms isòtops que es troben en la mescla natural que forma l’element considerat per això, en les taules de pesos atòmics hom indica entre parèntesis els valors corresponents als pesos atòmics d’elements rars o artificials, amb els quals no es pot definir una mescla isotòpica natural
irregular
Militar
Dit de la tropa, l’exèrcit, etc, que no respon a cap organització militar oficial i que, per això mateix, no és afectada pels acords de Ginebra respecte als presoners de guerra.
En són un exemple típic els guerrillers
restricció mental
Filosofia
Acte consistent a fer mentalment limitacions a allò que hom diu creient que això l’autoritza a eludir-ne el compliment o li permet de no dir la veritat sense, però, mentir.
Defensada absolutament per la casuística extrema —que BPascal criticà a les Provinciales i Innocenci XI condemnà expressament—, la restricció mental consistent a respondre ambiguament a una pregunta indiscreta, per tal d’evadir-se'n, pot ésser moralment justificada La possible justificació d’algunes restriccions mentals no fa, tanmateix, sinó agreujar la qüestió de què és pròpiament una mentida i fins a quin punt hom està obligat a dir sempre la veritat