Resultats de la cerca
Es mostren 1148 resultats
avet de Douglas
Avet de Douglas
Jamain (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Arbre de la família de les pinàcies, semblant a l’avet de fulles sempre verdes, d’uns 2-3,5 cm de llargada; les pinyes són d’un bru brillant, pèndules, de 5 a 10 cm de longitud.
En condicions òptimes l’avet de Douglas arriba a tenir fins a 100 m d’alçària, amb un tronc de 12 m de circumferència Es fa en extenses zones de l’oest nord-americà És plantat sovint a les terres humides d’Europa com a arbre forestal
titanoteris
Paleontologia
Grup de mamífers perissodàctils primitius que tingueren la màxima importància durant l’Eocè i l’Oligocè.
Tenien les potes curtes, de quatre dits les de davant i tres dits les de darrere, i posseïen un parell de banyes, bastant gruixudes, a la part frontal del crani el cervell era molt petit, i les formes més grosses arribaven a fer 2,5 m d’alçària
lepidodendrals
Paleontologia
Botànica
Ordre de licopodiòpsids que visqueren a l’acabament de l’era primària en terrenys pantanosos.
Eren plantes que atenyien 30 m d’alçària, amb tiges ramificades dicotòmicament i amb fulles ligulars que, un cop caigudes, deixaven senyals romboidals, característics de les restes fòssils Eren heterospòriques, i llurs aparells esporífers formaven espigues al cap de les branques Els gèneres més importants són Lepidodendron i Sigillaria
torre de Campredó
Torre militar de defensa del segle XIV situada al marge esquerre de l’Ebre, davant de la torre de la Carrova, dins dels límits de l’entitat municipal descentralitzada de Campredó (Baix Ebre).
És un edifici de planta quadrangular de 8,20 m × 6 m de base i 11 m d’alçària Inicialment era dividit en dues plantes, amb un terra, cobertes per una volta de canó Molt modificada, actualment es troba en un estat deficient, malgrat que se’n conserven els murs
Tagomago
L’illa de Tagomago
Lou Stejskal (CC BY 2.0)
Illa
Una de les illes més importants entre les pròximes a Eivissa, davant la costa oriental (punta d’en Valls), dins la parròquia de Sant Carles de Peralta (municipi de Santa Eulària del Riu).
Té 1 525 m de llargària i 113 m d’alçària Hi ha un far La seva costa presenta els anomenats port de Tagomago i cala de Tramuntana El port, que s’obre al sector de ponent, és unit al far que s’alça a l’extrem sud-oriental per una carretera
coreòpside
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, originària de l’Amèrica del Nord, de fulles bipinnatisectes amb els segments linears, i de capítols amb el disc bru purpuri i amb les lígules grogues per la part terminal i vermelles purpúries per la part basal.
Les lígules són de diferent color en les varietats purpurea purpúries, marmorata amb taques brunes i sanguinea vermelles Ateny una alçària de 30 a 100 cm, però només de 15 a 20 cm en la varietat nana És plantada per llavor Serveix per a guarnir platabandes, vorades i tests La floració és estiuenca
escurçonera
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, generalment perennes, de la família de les compostes, de fulles sovint enteres i lanceolades o linears, i de capítols cilíndrics, ordinàriament grocs.
Creixen sobretot en vores de camins, erms, camps pedregosos i prats de l’Europa meridional L' escurçonera hispànica Shispanica fa de 30 a 100 cm d’alt i té fulles lanceolades, i l' escurçonera laciniada o cuixabarba Slaciniata és biennal, ateny una alçària de 10 a 45 cm i té fulles pinnatipartides
talaia de ses Ànimes
Història
Antiga torre de vigilància situada a la costa septentrional de Mallorca, dins el terme municipal de Banyalbufar.
Construïda al s XVI, té planta circular i 4 m d’alçària Es troba sobre un penya-segat i domina la costa de Tramuntana, des de sa Dragonera fins a Sòller També és anomenada sa Torreta, la talaia des Verger o del coll des Verger, de Banyalbufar i de sa Pedra de s’Ase
narcís
Narcís de muntanya
© Xevi Varela
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies bulboses, de la família de les amaril·lidàcies, de fulles radicals, cintiformes o linears, de flors de periant amb sis divisions i amb una corona, blanques o grogues, solitàries o en petits ramells, situades sobre un escap proveït d’una espata, i de fruits capsulars, trígons i el·lipsoïdals.
Comprèn una trentena d’espècies, pròpies de les regions temperades paleàrtiques, moltes de les quals són conreades en jardineria El narcís de muntanya Npseudo-narcissus , de 20 a 40 cm d’alçària, de fulles cintiformes glaucescents i de flors úniques, de color groc i amb la corona en forma de trompeta, creix en prats de muntanya
clavell de moro
Clavell de moro
Jessica y Oscar (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, originària de Mèxic, de fulles pinnatisectes amb els folíols lanceolats i serrats i de capítols florals solitaris i terminals grocs o de color de taronja.
L’alçària varia des de 20 cm en les culti-vars nanes, les més apreciades en jardineria, fins a 100 cm en les culti-vars altes Planta rústica, serveix per a fer platabandes i vorades i també és apta per a ésser plantada en tests La sembra s’escau a la primavera, i la florida, del juliol al setembre