Resultats de la cerca

El constitueixen municipis petits i mitjans Fou creada el 1981 a Vic, amb el nom d'Associació Catalana de Municipis, a partir de la iniciativa sorgida d’un grup d’alcaldes que propugnaven un ens intermunicipal en què tots els municipis tinguessin els mateixos drets i deures, independentment de la seva demografia, pressupost, situació geogràfica o dimensió Es contraposava, doncs, a la Federació de Municipis de Catalunya , creada el mateix any i integrada per municipis governats pel PSC-PSOE, vinculada i dependent de la Federación Española de Municipios y Províncias, adhesió que els ajuntaments…

616 alcaldes i regidors bascos del PNB, EH i EA es reuneixen a Pamplona per constituir l’Assemblea de Municipis d’Euskal Herria Els assistents pertanyen a 302 municipis de Biscaia, Guipúscoa, Navarra, Àlaba i del País Basc francès L’alcalde de Bilbao, Josu Ortuondo, és l’únic alcalde present de les quatre capitals basques, ja que els de Pamplona UPN i Sant Sebastià PSE són contraris a l’Assemblea, i el de Vitòria, del PNB, no hi assisteix per un imperatiu del ple municipal L’Assemblea aprova la constitució d’una mesa permanent presidida per l’alcalde de…

Amb la recreació d’un judici popular a l’alcalde Ramon Areny, que va governar Lleida en 1939-41, s’inicia la manifestació per a reclamar l’eliminació dels noms i la simbologia franquistes a la ciutat Sota el lema "Justícia, memòria i dignitat", unes 500 persones presencien l’arrencada de la placa de l’avinguda de l’Alcalde Areny La Plataforma Lleida Lliure de Franquisme, organitzadora de l’acte, acusa l’alcalde, Àngel Ros, d’obstaculitzar la iniciativa La manifestació també té el suport de la Comissió de la Dignitat, l’Associació per a la Recuperació de…

El 1833 abandonà el negoci familiar i lluità contra els carlins Acompanyà Joan Prim en diverses accions bèlliques Alcalde de Girona 1842-43, cessà en caure el govern progressista El 1854 el nou règim progressista el nomenà alcalde de Reus

Llicenciat en medicina 1974, s’especialitzà en anestesiologia i reanimació i en epidemiologia President de la Societat Espanyola d’Epidemiologia i de l’Associació Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària 1981-91, en 1979-81 fou director dels serveis sanitaris de l’ajuntament de Barcelona, i en 1981-83 coordinador de la subàrea de salut pública El 1983 fou elegit per primer cop regidor a l’ajuntament de Barcelona pel PSC Designat successivament director del districte de Ciutat Vella 1987, segon tinent d’alcalde 1991 i primer tinent d’alcalde i president de…

Membre de la família fundadora de La Espanya Industrial, era el segon marquès de Montsarra i nebot polític del primer baró de Terrades –Josep Maria d’Albert i Despujol, alcalde de Barcelona– Els seus interessos econòmics eren abundants i s’expandien des de l’àmbit agrícola tenia terrenys a Piera, fins al periodístic controlava el diari La Voz del Llobregat Formà part de les milícies universitàries i s’adherí, el 1958, a FET-JONS aconseguint el grau de militant al cap de poc temps per convertir-se en conseller local del Movimiento Ja dins del consistori de l’Hospitalet, fou…

Format políticament al Frente de Juventudes, posteriorment féu carrera política com a militant de FET-JONS a Sabadell Comerciant paperer, començà a fer-se un nom com a organitzador de la demostració gimnàstica en honor de Franco amb motiu de la seva visita a la ciutat 27 de gener de 1942 Cofundador del Club San Fernando, que agrupava exmembres del Frente de Juventudes, regidor pel terç familiar de la capital del Vallès 1955, tinent d’alcalde amb Josep Maria Marcet i Coll 1955-60, primer tinent d’alcalde 1960-65, alcalde 1965-76 i membre de la Diputació…

De jove milità al partit liberal conservador, i després seguí la línia de Dato Fou regidor de Barcelona 1897, alcalde accidental 1899-1900 i alcalde de reial ordre 1915 El 1917 dimití, en senyal d’adhesió a l’Assemblea de Parlamentaris Ingressà a la Lliga Regionalista 1918, fou fet regidor i elegit alcalde el 1919 i el 1920 El 1921 sofrí un greu atemptat Diputat a corts per Barcelona 1923, tornà a l’ajuntament el 1930, i fou delegat del treball a Catalunya fins a la República Fou elegit diputat per la Lliga 1932 Després dels fets del 6 d’octubre de 1934…