Resultats de la cerca
Es mostren 338 resultats
enmig
Mot usat en la locució prepositiva enmig de i indica: 1 Situació dins una munió o un ajust de persones o coses.
Al metro, enmig de tanta gent, em vaig sentir encara més sol L’olla és enmig dels altres atuells 2 Coexistència o coincidència amb un conjunt de coses dissemblants Enmig d’aquests dies de tristesa, hi ha hagut també moments d’alegria Enmig de la gatzara general, ell restà tota l’estona silenciós i moix
dansa de l’albat
Folklore
A les comarques valencianes de dellà el riu Xúquer, ball que feia la jovenalla en vetllar el cadàver d’un infant o albat.
La dansa de l’albat, que ha persistit fins al segle actual, es feia al so de guitarres, amb la mateixa melodia “per la de l’u” de la riberenca, però amb cançons que expressaven alegria perquè un àngel havia pujat al cel Aquest ball funerari rep també el nom de dansa del vetlatori Albaida, Valldigna i del mortitxol Alacant
indigenisme
Literatura
Corrent literari llatinoamericà caracteritzat per la utilització de la problemàtica de les comunitats índies com a temàtica fonamental de la seva producció.
Com a reacció a la novella romàntica del s XIX que presentava el tema de l’indi des d’una perspectiva exòtica i superficial, els indigenistes presenten uns retrats realistes dels indis, com a elements marginats i explotats en una societat classista Entre les figures capdavanteres de la narrativa indigenista cal citar Alcides Arguedas, Ciro Alegría, Jorge Icaza i José María Arguedas
Miquel Portolés i Garcia
Periodisme
Periodista.
Inicià la seva carrera com a autor teatral amb obres com Nelet el d’Alboraia 1893 i Salir del paso 1891 Se n'anà jove a Madrid, on figurà en les redaccions de Diario Universal , Informaciones , La Tribuna i altres periòdics, i estrenà nombroses peces teatrals Oro y sangre, La tentación, La del alba sería, Sin vocación, Alegría i Me gustan todas
Teodor de Cirene
Filosofia
Filòsof cirenaic, anomenat l’Ateu
.
En el seu llibre Sobre els déus negà l’existència d’aquests i la mateixa noció de divinitat Considerà l’alegria produïda per la saviesa i entesa com un estat durador el bé més gran, i la tristesa engendrada per la follia el mal més gran Declarà que el plaer i el dolor són indiferents i que l’home és ciutadà del món
Loïs Belaud de la Belaudièra
Literatura
Poeta occità del Renaixement.
Enrolat a l’armada reial, lluità contra els hugonots Posteriorment fou empresonat a Molins 1572-74, on escriví una part de la seva obra, publicada l’any 1595 a Marsella en la seva totalitat Òbras e rimas provençalas , Dondon infernau , Passa-temps En una llengua rica i difícil, irònic, epicuri i fins i tot obscè, cantà en els seus sonets l’alegria de viure a Provença i la nostàlgia de l’exili
Orazio Vecchi
Música
Compositor i teòric italià.
Mestre de capella de la catedral de Salò i de Mòdena 1586-87, revisà el Graduale Romanum 1591 La seva polifonia religiosa motets, misses i himnes s’inspira en els principis severs de la Contrareforma, mentre que en les seves obres vocals canzonette, villotte , madrigals, etc hi ha una síntesi dels estils anteriors i són plenes d’alegria La seva comèdia L’Amfiparnaso pertany a la línia de la commedia dell’arte
Ignasi Maria Serra i Goday
Arquitectura
Pintura
Urbanisme
Doctor arquitecte (titulat el 1949), tècnic urbanista i pintor.
Arquitecte-cap adscrit al Servei d’Edificis Artístics i Arqueològics i Ornat de l’ajuntament de Barcelona Com a pintor es dedicà al muralisme, i sobresurten els seus frescs de la capella dels Esportistes de la parròquia de Santa Anna de Barcelona, els de la capella del Santíssim de la parròquia de Gavà i els de la Mare de Déu de l’Alegria a Tiana 1970, obres que palesen la seva admiració pels quatrecentistes toscans
El papa fa públic un document sobre la família
Amb el títol Amoris laetitia ‘L’alegria de l’amor’, el papa Francesc fa públiques les directrius per a les famílies catòliques en una exhortació apostòlica després de la celebració de tres sínodes Tot i que no introdueix canvis en la doctrina tradicional, demana als representants de l’Església més flexibilitat respecte a les realitats actuals, amb referència sobretot als matrimonis homosexuals i la contracepció, sobre els quals, tot i no acceptar-los plenament, demana més comprensió
Lluís Gonzaga Manegat i Giménez
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Collaborà a “La Vanguardia”, “Revista Popular”, “La Ilustración Artística” i, especialment, “El Noticiero Universal”, de qual fou redactor des del 1926 i director en 1952-66 Dirigí les revistes “Mundo Católico”, “Alegría” i “Cristo Rey” Publicà teatre i novelles de caire tradicional, com Hoguera de pasión 1944 i Barracas 1955, i en un altre terreny, Las leyendas del Islam 1921, Muy falangista 1940, Hombres y cosas de la vieja Barcelona 1944 i La Barcelona de Cervantes 1964