Resultats de la cerca
Es mostren 331 resultats
serra del Boix
Serra
Serra del Baix Ebre que forma part dels últims contraforts meridionals de la Serralada Prelitoral Catalana.
Enllaça pel nord amb el massís de Cardó i s’estén en direcció N-S i forma els accidents d’una part dels termes del Perelló, Tivenys i Tortosa És constituïda per materials cretacis, amb predomini de les calcàries, que es plegaren lleugerament durant l’orogènesi alpina Té poca altitud 756 m al puig de Marimanya La vegetació natural, constituïda per formacions arbustives i garriga, és molt escassa
Jean Pélérin
Art
Teòric francès de l’art, anomenat le Viateur i conegut també com a Peregrinus Viator
.
Canonge, autor de De Artificiali Perspectiva 1505, publicat quan circulaven només manuscrits els tractats de perspectiva dels italians Alberti, Leonardo, etc , les teories dels quals difongué copiosament, abans que Dürer, per l’Europa nord-alpina, però incorporant-hi els procediments empírics de la tradició nòrdica S'hi troba la primera exposició del mètode dels “punts de distància”, potser original Fou reeditat, traduït i fins plagiat moltes vegades durant el s XVI
llac dels Quatre Cantons
Llac
Llac de Suïssa, anomenat també llac de Lucerna.
Situat a 434 m d’altura, a la zona de contacte de la Suïssa alpina i la Suïssa mitjana, entre els cantons de Lucerna, Uri, Unterwalden i Schwyz Excavat per les llengües de les glaceres, s’obre entre les muntanyes del Rigi, el Pilatus i el Stanserhorn i presenta una forma molt irregular amb promontoris abruptes El travessa el Reuss, afluent de l’Aare La ciutat més important de la seva ribera és Lucerna
Miquel Soro Martí
Curses de muntanya i d’orientació
Orientador.
Membre del Club Orientació Catalunya, fou subcampió de la Copa de França de marató-O 1999 i, junt amb Carles Loré, guanyà el Campionat de França de raids d’estratègia 2002 i la Lliga espanyola de marató-O 2008 És autor de les darreres edicions dels mapes de l’Editorial Alpina sobre Montserrat, Aneto-Maladeta, Turbó i Posets-Perdiguero i del llibre Gorgas y Barrancos de Cataluña , Mallorca y Alto Ésera 1993
zingiberàcies
Botànica
Família d’escitamínies que consta d’unes 1.500 espècies tropicals, pròpies sobretot del sud i el sud-est d’Àsia.
Són herbes rizomatoses o tuberoses, de fulles embeinadores, ligulades i de limbe lanceolat, de flors zigomorfes, comunament hermafrodites, trímeres, de periant doble, monandres, proveïdes d’un label format per estaminodis, i disposades en inflorescències, i de fruits en càpsula loculicida o en baia Llurs rizomes, que sovint són espècies, contenen olis essencials Zingiberàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Alpina sp alpínia Alpinia officianrum , A galanga galanga Curcuma longa cúrcuma Elettaria cardamomum cardamom Zingiber officinale gingebre
primulàcies
Botànica
Família de primulals composta per plantes herbàcies, de fulles simples basals, de flors regulars, hipògines i pentàmeres, i de fruits capsulars.
Comprèn al voltant de 550 espècies, pròpies sobretot de les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord Primulàcies més destacades Androsace sp andròsace Androsace maxima cantirets , canterera Anagallis arvensis morró , anagall Coris monspeliensis farigola borda , pinzell Cyclamen sp ciclamen Cyclamen persicum ciclamen de Pèrsia Lysimachia sp lisimàquia Primula sp prímula , primavera Primula auricula aurícula Primula elatior prímula de muntanya Primula veris prímula vera Primula viscosa prímula viscosa, violer de Sant Josep Samolus valerandi enciamet , dolceta Solsanella…
Antoni Bescós Ramon
Cartografia
Esport general
Cartògraf.
Formà part del Servei de Cartografia de la Diputació de Barcelona Soci del Club Excursionista de Gràcia Collaborà amb editorials com Alpina i Montblanc, per a les quals feu nombrosos mapes i itineraris d’excursions, i collaborà en l’elaboració dels mapes per a marxes d’orientació i regularitat És autor del capítol sobre cartografia de l’ Enciclopèdia de l’Excursionisme , de Josep Iglésies 1965 Fou guardonat amb la medalla d’argent de la Federació Espanyola de Muntanyisme
Carles de Gimbernat
Biologia
Medicina
Metge i naturalista, fill del cirurgià Antoni de Gimbernat.
Viatjà per Europa i traduí algunes obres mèdiques El 1808 publicà Manual del soldado español en Alemania, amb notícies d’aquell país S'estigué principalment a Itàlia, on estudià les aigües medicinals i es dedicà també a la geologia alpina, temes sobre els quals publicà treballs Es preocupà també per les malalties contagioses Fou vicedirector del Gabinete de Historia Natural de Madrid Llegà a Barcelona una collecció de minerals per a la creació d’un museu geològic
Josep Maria Puchades i Benito
Enginyer industrial.
Llicenciat a la Universitat de Barcelona el 1943 i doctorat el 1965 Els anys trenta collaborà amb Pau Vila en els treballs de la Ponència per a la Divisió Territorial de Catalunya Entre el 1958 i el 1978 dirigí el Servei Cartogràfic de la Diputació de Barcelona, tasca que compartí amb la docència de la topografia i de la cartografia a diverses escoles i facultats de la Universitat de Barcelona Impulsà les editorials Alpina i Montblanch, que publiquen guies i llibres de caràcter geogràfic i excursionista, i el 1978 creà la Revista Catalana de Geografia
Salvador Llobet Reverter
Excursionisme
Excursionista.
Membre fundador i primer president de l’Agrupació Excursionista de Granollers 1928 El 1946, juntament amb altres professionals, fundà l’Editorial Alpina, amb la qual s’omplí un buit pel que fa a la cartografia excursionista de Catalunya Com a soci del Centre Excursionista de Catalunya, representà l’entitat en congressos i reunions excursionistes, i el 1969 ingressà en la secció de Geografia i Geologia És autor de nombrosos treballs de geografia regional i física El 1989 li fou atorgada la placa d’honor de l’Agrupació Excursionista de Granollers