Resultats de la cerca
Es mostren 281 resultats
succinilcoenzim
Bioquímica
Substància intermèdia en la formació del succinat a partir del α-oxoglutarat.
El succinilcoenzim A succinil-CoA és la forma biològicament activa de l’àcid succínic, procedeix del metabolisme dels aminoàcids i intervé en el cicle de Krebs
sarcoplasma
Bioquímica
Protoplasma de les cèl·lules musculars.
Envolta els nuclis i s’insinua entre els grups de fibrilles musculars Conté glicogen, enzims glucolítics, ATP, fosfocreatina i electròlits inorgànics, com també diferents aminoàcids i pèptids
Stanford Moore
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Investigà l’estructura química de proteïnes i aminoàcids utilitzant mètodes cromatogràfics Rebé el premi Nobel de química l’any 1972, compartit amb el seu collaborador WStein i amb ChAnfinsen
fal·loïdina
Bioquímica
Substància tòxica aïllada de la farinera borda (Amanita phalloides).
La seva toxicitat és tan alta, que a dosis de 50 γ mata els cobais En la seva estructura hi ha 7 aminoàcids, entre els quals els hidroxiaminoàcids la hidroxileucina i l’allotreonina
cadaverina
Química
Diamina de cadena lineal, d’aspecte xaropós i fumant, que es fon a 9°C, soluble en els dissolvents orgànics.
És produïda en la putrefacció dels organismes com a producte final de la descomposició dels aminoàcids ornitina i lisina i, en general, de les albúmines Hom pot obtenir-la per descarboxilació de la lisina
Søren Peter Sørensen
Bioquímica
Bioquímic danès.
Féu estudis sobre acidimetria, i introduí el símbol del pH per a indicar la concentració d’ions hidrogen 1909 són també notables les seves recerques sobre els aminoàcids, les proteïnes, els enzims i les fermentacions
sal de règim
Alimentació
Producte d’un sabor que recorda la sal de cuina, destinat a malalts que no poden ingerir sodi.
Les sals de règim són sals càlciques potàssiques o magnèsiques, d’aminoàcids o de l’àcid cítric, fosfòric, clorhídric, etc Sovint hom hi afegeix petites quantitats d’espècies per tal de dissimular-ne el tast metàllic
William Howard Stein
Bioquímica
Bioquímic nord-americà.
Investigà sobre les proteïnes i els aminoàcids, amb mètodes cromatogràfics Rebé el premi Nobel de química el 1972 pels seus estudis sobre l’estructura i l’activitat de la ribonucleasa, premi compartit amb ChAnfinsen i SMoore
lisozim
Bioquímica
Enzim mucolític amb propietats antibiòtiques del grup de les hidrolases que hidrolitza els polisacàrids complexos de la paret cel·lular d’alguns bacteris i en produeix la lisi.
El lisozim hidrolitza els enllaços glucosídics entre els aminosucres N-acetilglucosamina i l’àcid N-acetilmuràmic alternatius de la cadena del polisacàrid Descobert per Alexander Fleming 1922 en el mucus nasal, ha estat també aïllat en la clara d’ou, en diferents teixits i secrecions animals llàgrimes, saliva, sang i en el làtex d’alguns vegetals El lisozim és una proteïna d’una sola cadena plipeptídica de 129 residus d’aminoàcid de seqüència coneguda, entrecreuada per quatre ponts —S— convalents formats per cadenes laterals de cisteïna La seva estructura tridimensional ha estat determinada…
Adolph Strecker
Química
Químic alemany.
Professor a Christiania, Tübingen i Würzburg, treballà amb Liebig i Knoop Féu estudis sobre la bilis, l’àcid làctic, la xantina, els aminoàcids, etc Publicà Lehrbuch der Chemie ‘Manual de química’, 1851, basat en l’obra de Regnault, ampliada i comentada