Resultats de la cerca
Es mostren 167 resultats
moc de gall dindi
Moc de gall dindi
Biodiversity Heritage Library (cc-by)
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 80 a 200 cm d’alçària, de fulles amplament ovalades i de flors vermelles, roses o blanques, agrupades en espigues penjants, les quals formen panícules llargament pedunculades.
Procedeix de la Xina i és molt decorativa
sègol
sègol
© Fototeca.cat
Alimentació
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de 60 a 200 cm d’alçària, de fulles amplament linears i planes, d’espiga llarga, densa i una mica comprimida, i d’espícules amb dues flors aristades.
El sègol és originari de la regió càspia i és conreat sobretot a Europa És un cereal molt apte per a terres pobres de muntanya La seva composició és semblant a la del blat proteïnes, 8% lípids, 1,5% glúcids, 75% Conté calci, ferro i vitamina B La farina és fosca, i la pasta té poca elasticitat El seu gra és panificable, però actualment és aprofitat sobretot com a aliment del bestiar i també en la fabricació de whisky Pot estar atacat pel fong Claviceps purpurea i la intoxicació consegüent és l’ergotisme
Bach
Música
Família alemanya de músics originària de Turíngia.
Durant sis generacions, la dedicació a la música de molts dels membres de la família creà un cas únic de llinatge de músics Gairebé tots els Bach van ser brillants instrumentalistes, i la majoria dominaren la tècnica de més d’un instrument Alguns, com Johann Michael 1648-1694 o Johann Nicolaus 1669-1753, es dedicaren a la manufactura d’instruments Aquest interès per la luthieria es manifestà també en Johann Sebastian Bach , que estimulà l’evolució de la viola pomposa i contribuí al desenvolupament dels primers pianos de Silvermann Generalment la composició quedà reservada per als membres que…
tulipa
Tulipa
© Corel / Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Planta herbàcia bulbosa, de la família de les liliàcies, de 20 a 60 cm d’alçària, de fulles amplament ovals, de flor única, grossa, amb sis tèpals, de colors varis, sostinguda per un escapus, i de fruit capsular.
Molt apreciada en jardineria, és d’origen híbrid i comprèn nombroses culti-vars, que difereixen per l’època de florida i pel color i la forma de les flors
fonoll marí
fonoll marí
© Fototeca.cat
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les umbel·líferes, de 15 a 20 cm d’alçària, de fulles bipinnatisectes, una mica carnoses, amb els segments enters i amplament linears i de flors groguenques o verdoses, disposades en umbel·les.
Es fa a les roques i els pedregars de totes les costes catalanes
canya
canyes
© Xevi Varela
Botànica
Planta perenne, de la família de les gramínies, de rizoma gruixut i sinuós, ramificat, d’on parteixen tiges robustes, fistuloses i ramificades, de 2 a 5 m d’alçada, amb fulles amplament linears i flors en gran panícula (plomall).
Originària d’Asia central, s’ha estès àmpliament per la regió mediterrània, on viu conreada i subspontània a les vores de rius, torrents, en marges, etc És emprada sovint per a defensar el sòl contra l’erosió Els plomalls que produeix al començament de la tardor són estèrils a les terres mediterrànies Per això la planta es multiplica dispersant-ne trossos de rizoma La tija, pelada, és emprada extensament en agricultura per a enasprar plantes enfiladisses, fer cobertes, etc, i, feta tires flexibles, en la confecció de cistells, la construcció d’encanyissats i de sostremorts, etc
paulònia
Botànica
Jardineria
Arbre de la família de les escrofulariàcies, d’uns 15 m d’alçària, de fulles grosses, amplament ovades, enteres o trilobades, i de flors tubulars amb lòbuls estesos, violàcies per fora i negres per dins, reunides en panícules vistoses.
Prové de l’Àsia oriental i és plantat com a ornamental en jardins També forneix una fusta lleugera, d’aplicacions vàries
porro bord
Porro bord
lucapassalacqua (CC BY-NC 4.0)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, de 40 a 80 cm d’alçada, d’olor de porro, amb bulb dímer i envoltat de bulbils, amb fulles planes i amplament linears, i amb flors rosades i en umbel·la.
Habita vinyes i marges de camps, a l’Europa meridional
moniato
Conreu de moniatos
(CC0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia de règim anual, de la família de les convolvulàcies, amb tubercles subterranis, oblongs o fusiformes, comestibles, amb fulles amplament ovades, enteres o lobulades, de base truncada o cordada, amb flors blanques o purpúries i amb fruits en càpsula (moniato).
Procedeix de l’Amèrica tropical, on ja era conreada pels amerindis De conreu propi de països amb mà d’obra abundant i, en general, escassament desenvolupats, s’adapta molt bé als sòls lleugers i de fàcil esmicolament, com les margues sorrenques Ara bé, per a assolir alts rendiments calen normalment de quatre a cinc mesos càlids, sòls fèrtils i un conreu acurat Actualment el seu conreu es dóna en moltes zones càlides i temperades, incloses moltes comarques catalanes Vol sòls arenosos, humitat i temperatures altes El principal país productor és Nigèria També s’estén el conreu pel Japó, on hom l…
sàlvia romana
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne o biennal, de la família de les labiades, robusta, de fins a 100 cm d’alçària, pilosa, aromàtica, de fulles amplament ovades o cordades, i de flors de color lila o blau pàl·lid, arranjades en verticil·lastres proveïts de bràctees liles.
Es fa en marges de camps, ribassos, vores de camins, etc, a l’Europa meridional Té virtuts remeieres anàlogues a les de la sàlvia