Resultats de la cerca
Es mostren 714 resultats
detector proporcional
Física
Detector d’ionització gasosa que treballa polaritzat a la zona proporcional, és a dir, a l’interval de valors de la tensió de polarització tals que apareix el fenomen de la multiplicació per allau originada pels electrons produïts en la ionització primària.
L’amplitud dels impulsos subministrats pel comptador és proporcional a la ionització primària També és anomenat comptador proporcional
distorsió
Física
Tecnologia
Deformació d’una imatge (per imperfeccions del sistema òptic utilitzat), del so, d’una vibració, d’un senyal elèctric, etc, a causa de les imperfeccions de l’aparell reproductor o amplificador, o bé en una transmissió.
Generalment la distorsió modifica la forma d’ona en electrònica i electroacústica s’esdevé molt sovint i segons els efectes produïts rep diversos noms distorsió d’amplitud, distorsió harmònica, distorsió de cruïlla , etc Hom parla de distorsió d’amplitud quan els diferents components de freqüència del senyal són amplificats o atenuats de forma desigual La distorsió harmònica es produeix quan en amplificar un senyal s’hi afegeixen harmònics d’ordre superior la qualitat d’un amplificador d’alta fidelitat depèn de la distorsió harmònica total , que és el tant per cent que representa…
ressonància
Física
Fenomen pel qual un cos elàstic entra en vibració per contacte amb un altre cos vibrant dintre uns límits d’adequació freqüencial.
En assolir-se aquesta harmonia, el primer cos augmenta, o pot augmentar, l’amplitud de les vibracions i es comporta com un ressonador
equalitzador
Electrònica i informàtica
Qualsevol aparell o circuit que fa variar l’amplitud i la fase amb la freqüència sense haver de fer constants les variables amplitud i fase.
contraofensiva
Militar
Reacció ofensiva de la defensa per a contrarestar l’atac enemic.
A diferència del contraatac, la contraofensiva és d’una gran amplitud i l’efectuen les grans unitats superiors, preferentment mecanitzades i blindades, amb el suport de l’artilleria i de l’aviació
parallamps
Electrònica i informàtica
Aparell per a protegir les línies i les instal·lacions elèctriques tant de les descàrregues atmosfèriques com de les sobretensions induïdes com a conseqüència de curts circuits o maniobres.
Ha de limitar l’amplitud i la durada del corrent a fi d’evitar la desconnexió dels disjuntors o la fusió dels fusibles Generalment hom utilitza com a parallamps el descarregador de sobretensió
flanc
Electrònica i informàtica
Part principal de la pujada (flanc de pujada) i de la baixada (flanc de baixada) d’un impuls.
L’activació d’un circuit generalment un flip-flop pel flanc d’un impuls disparament per flanc és conseqüència de la velocitat de variació del voltatge i no del canvi del seu nivell o amplitud
ones Martenot
Electrònica i informàtica
Música
Instrument electròfon en el qual cadascun dels diferents sons és produït per batement de dues ones d’alta freqüència (de l’ordre de 300 kHz), generades per dos oscil·ladors.
Hom pot modificar a voluntat la freqüència d’una de les dues ones i pot fer variar, així, la del so resultant, com també l’amplitud del senyal obtingut i, per tant, la intensitat sonora de l’instrument
resposta temporal
Electrònica i informàtica
Tecnologia
En un sistema, descripció temporal de la resposta que és conseqüència de l’aplicació d’una causa interna, caracteritzada per l’energia emmagatzemada en les condicions inicials.
La resposta forçada condicions inicials nulles pot ésser obtinguda per convolució del senyal i la resposta impulsional o per la transformada de Laplace o Fourier inversa del producte de la funció de sistema i la transformada de l’excitació La resposta lliure excitació nulla en els sistemes estables tendeix a zero En els sistemes lineals superposició la resposta en el cas general és igual a la suma de la lliure i la forçada Hom hi pot identificar una part que és suma de components de forma dependent exclusivament de les característiques del sistema pols En els sistemes estables aquesta part…
evecció
Astronomia
Desigualtat periòdica dels valors mesurats de la longitud astronòmica de les distintes posicions de la Lluna, respecte als seus valors teòrics.
El període és de 31,807 dies, i l’amplitud, d’1° 16’ 20,4’ L’evecció és deguda als desplaçaments del perigeu de l’òrbita lunar i a les variacions de la seva excentricitat causades per l’atracció solar