Resultats de la cerca
Es mostren 436 resultats
Genís Fira
Literatura catalana
Eclesiàstic i poeta.
Vida i obra Familiar d’Alexandre VI, fou secretari particular seu i de Joan de Borja, segon duc de Gandia, quan anà a Barcelona, per casar-s’hi amb Maria Enríquez, i a València i a Gandia, per prendre-hi possessió dels seus estats 1494-96 Fou rector de Poios, canonge de València i de Cartagena, i beneficiat de Saragossa i d’Oriola Autor d’una resposta poètica a Narcís Vinyoles Ans que peccant, general malaltia a Les trobes en llaors de la Verge Maria València 1474 També fou un dels jutges, juntament amb Baltasar Sorió i Francesc de Fenollet, del certamen en llaor de santa…
monogenisme
Antropologia
Religió
Doctrina que sosté que el gènere humà procedeix d’una sola parella.
Contrari al poligenisme, el monogenisme sol ésser fonamentat en motius teològics ordenació unitària, des d’un inici, de tota la humanitat al pla salvífic de Déu o humanistes comunitat radical de tots els homes quant a una fonamentació científica, el monogenisme no pot ésser provat amb certesa, i la hipòtesi científica que avui sembla més estesa és que l’hominització no derivà de diverses espècies animals polifiletisme, ans més aviat d’una de sola monofiletisme, però no pas necessàriament d’un sol individu monogenisme Bé que l’Església Catòlica mai no ha definit dogmàticament el…
Jean Fourastié
Economia
Pseudònim de l’enginyer i economista francès Josep Hubert.
Professor al Conservatoire des Arts et Métiers 1940, a l’Institut d’Études Politiques de París 1945 i a l’École Pratique des Hautes Études 1949 Estudià l’evolució socioeconòmica dels països desenvolupats, on destacà la importància de la diferenciació sectorial Aquest tema, juntament amb el de l’evolució de la productivitat, és el que tractà en nombrosos treballs, entre els quals cal esmentar Le Grand Espoir du XX e siècle 1949, Machinisme et Bien-être 1951, La Civilisation de 1975 1967, La Civilisation de 1995 1970, Economie et Société 1972, Quarante ans de recherches 1978, La…
Vicent Ferrandis
Literatura catalana
Poeta.
Brodador d’ofici, participà en el certamen en honor de santa Caterina celebrat a València el 1511 i hi guanyà la joia Cobles seves figuren al final d’una Vida de sant Honorat València 1513, i tres poesies en català al Cancionero general d’Hernando del Castillo València 1514 Aquestes darreres, de tema religiós, estan agrupades sota el títol genèric d’ Obres de Vicent Ferrandis en llengua valenciana en què hagué joies i en totes fou guanyador i són “Nom sobre els noms cridat pels alts misteris”, “Nom entre els noms excels nom de Maria” i “Ans que el gran sol de resplandor eterna”…
Théodor Joseph Boudet Puymaigre
Literatura catalana
Folklorista i historiador de la literatura francès.
Monàrquic defensor dels drets del comte de Chambord a la Corona francesa, dirigí revistes erudites implicades en la defensa del catolicisme Polybiblion , Le Correspondant , en les quals es feu ressò de l’actualitat científica espanyola i hi acollí collaboracions de Manuel Milà i Fontanals i Andreu Balaguer i Merino, entre altres erudits Es relacionà també amb Marià Aguiló i Joan Mañé i Flaquer S’interessà per la literatura popular Chants populaires recueillis dans le pays messin , 1881 Petit romancero chois de vieux cants espagnols , 1878, i, sobretot, per la medieval la seva obra més…
Johann Paul Ägidius Martini
Música
Compositor i organista francès d’origen alemany.
Començà a estudiar música a Friburg, però aviat viatjà a Nancy i adoptà el sobrenom de Martini il Tedesco Amb aquesta identitat es traslladà a París, on assolí certa reputació com a compositor per a banda militar Després d’una estada a Lió durant la Revolució aconseguí, gràcies a l’èxit de la seva òpera Sappho 1794, el càrrec d’inspector i professor de composició del Conservatori de París 1795-1802 El 1814, Lluís XVIII el nomenà director de l’orquestra de la cort Acabà essent conegut com a compositor d' opéras-comiques , entre les quals L’amoureux de quinze ans 1771 i Annette et…
Jacques Soustelle
Etnologia
Història
Polític i etnòleg francès.
Partidari i collaborador del general De Gaulle des del 1940, fou diputat i ministre en diverses ocasions, governador general d’Algèria 1955-56 i dirigent de la Union pour la Nouvelle République UNR Oposat a l’autodeterminació d’Algèria, rompé amb De Gaulle 1961, s’exilià i formà part de l’OAS Tornat a França 1968, fundà el moviment nacionalista Progrès et Liberté 1970, fou de nou diputat 1975-79 i representant al Consell d’Europa 1973 Exposà les seves concepcions polítiques a Vingt-huit ans de gaullisme 1968 i Lettre ouverte aux victimes de la décolonisation 1973 Com a etnòleg s’…
Max Roqueta
Literatura
Escriptor occità.
Conreador sobretot de la poesia, publicà diversos reculls, com els Sòmnis dau matin 1940, Sòmnis de la nuòch 1942, La pietat dau matin 1963, que influïren profundament sobre la generació poètica apareguda després del 1945 Amb Vèrd Paradís 1961 i Vèrd Paradís II 1974, expressà tot el seu saber poètic amb mots del vell llenguatge popular que sabé introduir en ritmes encantadors Dóna així, també, a la prosa occitana un dels seus models més purs Posteriorment publicà, en poesia, Lo Maucòr de l’unicòrn 1992 i D’aicí mil ans de lutz 1995 i, en prosa, Lo corbatàs roge 1997 Fou un dels fundadors de l…
veremadora
Agronomia
Màquina agrícola emprada per a collir el raïm, automotriu o arrossegada pel tractor, que fa caure els grans mitjançant uns pals flexibles que vibren o colpegen, muntats lateralment en una estructura que cavalca la tira de ceps.
Els raïms són recollits per un conjunt de plaques imbricades, articulades i retràctils, que es retiren en passar el cep o el pal d’emparrar Allà els recullen unes cintes transportadores, al llarg de les quals es produeix un procés de neteja, bàsicament de fulles, i que els porten a unes tremuges que poden descarregar-se hidràulicament a un remolc especial, hermètic En aquests darrers anys aquestes màquines s’han generalitzat arreu del món, fins i tot en les zones de producció de grans vins, ja que no hi ha efectes negatius sobre la qualitat de la verema, ans al contrari, l’…
François Loyer
Art
Historiador de l’art francès.
Ha estat mestre de conferències a la Universitat de l’Haute-Bretagne i conservador de la secció del s XX del Musée d’Arts Décoratifs de París Crític d’arquitectura de la revista L’Oeil , és encarregat de curs de l’Escola de Belles Arts de la Sorbona Ha publicat Le Siècle de l’industrie 1983, Paul Hankar la Naissance de l’Art Nouveau 1986, Victor Horta Hotel Tassel 1893-1895 1986, amb Jean Delhaye, Henri Sauvage les immeubles à gradins 1987, amb Hélène Guéne, Paris XIXe siècle l’immeuble et la rue 1987, Réussir les épreuves du CAPES de documentation extreme, interne et spécifiques 1996, amb…