Resultats de la cerca
Es mostren 3619 resultats
sabatina
Controvèrsia sobre diferents temes que solien tenir els estudiants de les facultats antigues el dissabte.
diputat local
Història
Representant local de les antigues diputacions del general o generalitats encarregat de recollir els imposts.
De primer no hi hagué restriccions d’estament, però més endavant només els militars o els ciutadans podien exercir aquest càrrec, el qual hom obtenia per tres anys, per nomenament dels diputats principals, i era remunerat havien de pagar fiança i no podien tornar a ésser elegits fins al cap de tres anys
Divisió de Vamba
Document que enumera totes les diòcesis antigues de la península Ibèrica amb llurs límits suposats.
No és obra del temps de Vamba s VII, sinó de la fi del s XI Les delimitacions dels bisbats dels Països Catalans són totes arbitràries i irrecognoscibles Això no obstant, la Divisió fou allegada el 1239 en el plet entre Tarragona i Toledo referent als drets sobre l’arxidiòcesi de València arran de la conquesta cristiana del regne
arquitectura estàndard industrial
Electrònica i informàtica
Bus estàndard de connexió entre les diferents targetes i la placa base de l’ordinador creat per IBM el 1980 per als IBM PC.
La versió original tenia un bus de dades de 8 bits adequat al processador Intel 8088 que incorporaven aquests ordinadors Posteriorment, amb l’ús de processadors amb bus de dades de 16 bits, com l’Intel 80286, el bus ISA s’amplià a 16 bits i augmentà la grandària del connector, però mantingué la compatibilitat per poder connectar les targetes antigues de 8 bits L’EISA és una extensió de l’ISA a 32 bits Actualment ISA/EISA han estat desplaçats per PCI, que no permet la connexió de targetes antigues ISA/EISA
Descoberta la representació figurativa més antiga
La revista Nature publica un estudi sobre unes pintures rupestres descobertes el 2017 per un equip d’arqueòlegs a la cova Leang Bulu'Sipong 4, a les illes Cèlebes Indonèsia, que representen figures humanes caçant animals L’anàlisi, basada en la degradació radioactiva de l'urani, data les figures entre uns 35000 i uns 44000 anys d’antiguitat, cosa que les converteix en les representacions més antigues, i superen de molt les de l’art rupestre europeu del Paleolític superior 14000-21000 anys, fins ara les més antigues conegudes
neàpolis
Arqueologia
En les antigues colònies gregues, nucli urbà (‘ciutat nova’) format fora del nucli antic o paleàpolis.
graella
Indústria tèxtil
Reixa de fusta de les antigues màquines jacquard que servia perquè no s’entregiressin els ganxos.
gerundi
Gramàtica
Mode verbal propi de les llengües antigues d’Itàlia, de les romàniques i de l’anglès.
En anglès acaba en ing i pot tenir, entre altres, funció nominal writing is easy, 'escriure és fàcil’ En llatí era una forma supletòria de la declinació de l’infinitiu, i en ablatiu tenia la funció adverbial instrumental hominis mens discendo alitur , ‘la intelligència de l’home es desenvolupa estudiant’, de la qual derivà una de modal quis talia fando temperet a lacrimis, 'Qui, tot contant-ho, retindria les llàgrimes', que designa una acció secundària acomplerta pel subjecte simultàniament amb l’acció principal i afecta alhora el subjecte i el verb principal, funció abans pròpia del…
comanda de Barberà
Història
Comanda dels templers, una de les més antigues i més importants de l’orde a Catalunya.
El lloc i el castell de Barberà fou cedit a l’orde els anys 1132 i 1135 per donacions del comte Ermengol VI d’Urgell, que ratificà Ramon Berenguer IV de Barcelona el 1143 Al començament del s XIII els seus religiosos endegaren la casa de Vallfogona, que aviat 1240 s’independitzà de Barberà Extingits els templers la comanda de Barberà es distingí per la resistència oposada al decret d’extinció de l’orde, la comanda passà al gran priorat de Catalunya de l’orde de Sant Joan, creat el 1319 per aquell temps era, de molt, la casa més rica de l’orde a Catalunya Els seus religiosos es refongueren amb…
Deuteronomi
Llibre bíblic, el cinquè del Pentateuc
.
Conté un recull de discursos posats en boca de Moisès abans de morir, una collecció de preceptes legislatius, que en constitueix el nucli central, i narracions disperses d’antigues gestes èpiques Durant molt de temps hom l’havia considerat escrit per Moisès la crítica moderna, però, demostrà que era el resultat d’aportacions successives, a partir d’una redacció inicial, que hom data generalment com a posterior a la caiguda de Samaria 722 aC, i que hauria recollit antigues codificacions del regne del nord estretament vinculades a la tradició i a l’esperit mosaics…