Resultats de la cerca

Llicenciat en dret, fou catedràtic de lleis a la universitat balear Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mallorquina de Literatura, Antiquitats i Belles Arts, de la qual escriví els estatuts Reuní una notable collecció d’antiguitats, incunables i còdexs lullians Presentà el projecte de recollir les poesies cultes i cançons populars de Mallorca, en una circular del 1838 o el 1841, en vers, que repartí impresa entre els literats mallorquins Sembla que escriví un diccionari i una ortografia mallorquina i és autor d’unes Octaves biblingües 1837 i del llarg poema polimètric Origen del…

A l’època romana ja hi hagué interès per les antiguitats etrusques, fins al punt que l’emperador Claudi procurà la reunió d’una sèrie d’arxius, actualment desapareguts Al s XVIII l’obra de Thomas Dempster De Etruria Regali Libri Septem 1723-24 fou el punt de partença dels estudis moderns sobre etruscologia El 1726 fou creada l’Accademia Etrusca de Cortona A la segona meitat del s XIX foren fets els primers estudis científics d’etruscologia i començaren les excavacions a Chiusi, Certosa, Villanova i Tarquínia Hi hagué també els estudis de GDennis i AFabretti, i hom creà museus…

Tinent coronel d’infanteria, publicà diversos articles en el Bolletí de la Societat Arqueològica Lulliana Com a investigador, és autor de diferents treballs genealògics i biogràfics Edità diversos estudis sobre temples i monestirs de Palma del donat Ramon Calafat També elaborà una història del Collegi de Monti-sion En aquest sentit destaquen Noticias genealógicas de la familia Oleza 1914, Enterraments y òbits del Real Convent de Sant Domingo de la Ciutat de Mallorca copia de un manuscrito del donado Ramón Calafat 1923, Enterraments y òbits del Real de Sant Francesch de la Ciutat de Mallorca…

Professor amb el seu germà Wilhelm a la Universitat de Göttingen, en foren expulsats per qüestions polítiques El 1841 ingressaren a l’Acadèmia de Ciències de Berlín Iniciadors ambdós de la filologia moderna alemanya, es dedicaren a l’estudi de les llegendes populars Jacob, en la seva Deutsche Grammatik ‘Gramàtica alemanya’, 1819-37, aplicà el mètode històric i comparatiu a la investigació lingüística i formulà la llei que porta el seu nom, sobre la transformació de les consonants indoeuropees en les llengües germàniques Escriví, a més, Deutsche Rechtsaltertümer ‘Antiguitats del…

Estudià la carrera de dret, que no exercí collaborà, sovint amb pseudònim, en El Sol i La Abeja de Barcelona Reuní diverses colleccions d’entomologia i malacologia, i també de ceràmica, numismàtica i antiguitats, que a la seva mort passaren al Museu Martorell de Barcelona Pertangué a una gran quantitat d’entitats científiques i culturals de Catalunya i l’estranger Publicà obres de caràcter científic El secreto de la doble vista antimagnética 1847, Historia de los aeronautas y los globos aerostáticos 1847, Importancia de los estudios entomológicos 1871 i Montserrat subterránea…

El 1856 estudià a l’Escola de Sant Carles de València Fou deixeble, a Madrid, de Federico de Madrazo El 1864 guanyà una tercera medalla pel quadre Jesús i la mare de sant Jaume i sant Joan , i rebé encàrrecs de l’Academia de San Fernando Guanyà 1866 la càtedra de dibuix de l’Escuela de Bellas Artes de Cadis on pintà quadres per a l’església parroquial de San Antonio Catedràtic a València, en ser cessat per la Revolució de Setembre viatjà per Itàlia, on pintà Pius IX i l' Enterrament del papa sant Esteve a les catacumbes , si bé després de l’abdicació d’Amadeu I recuperà la càtedra Membre de l…

Estudià a Lió i, a París, a l’École Pratique des Hautes Études, a la Sorbona i a l’École des Chartes en aquesta darrera la seva preparació fou interrompuda per la Segona Guerra Mundial, en la qual fou ferit Es dedicà al periodisme en el diari Le Roussillon i, amb Marcel Durliat, fundà la revista Études Roussillonnaises 1951-57, d’història i arqueologia mediterrànies Fou conservador oficial d’antiguitats i objectes d’art del Rosselló des del 1962 i, des del 1967, del Palau dels Reis de Mallorca Membre de la comissió diocesana d’art sagrat i president fundador de l’Associació per a…

Fundà i dirigí diversos periòdics locals La Espingarda , 1861 El Eco de Gerona , 1864 La Crónica de Gerona , 1864 La Revista de Gerona , 1876 Fou conservador del Museu d’Antiguitats de Girona i cronista de la ciutat participà en la creació de l’Associació Literària de Girona, que presidí 1875 És autor d' Escritores gerundenses 1867, Memorias literarias de Gerona 1873, El sitio de Gerona 1881, Obispos de Gerona 1889, Epistolario del cardenal gerundense fray Benito de Sala y de Caramany 1889, Tossa, noticias históricas 1883 i d’altres monografies d’història local Com a poeta,…

Passà la infantesa a València, on els seus pares tenien un establiment de comerç Tornà a Catalunya el 1820, s’enrolà en la milícia nacional i treballà com a operari en una fàbrica de mitges fins el 1823, en què fou pres i processat com a presumpte autor d’un anònim El 1831 es veié obligat a traslladar-se a València, on estudià de mestre Exercí el magisteri a Xàtiva i Barcelona, i fundà diverses publicacions periòdiques, com El Barcelonés Publicà manuals per a l’ensenyament de la llengua castellana, la urbanitat, la geometria, la religió, la història i la geografia, i creà una…

El nom egipci era Pi-emdje Fou cèlebre perquè allí, segons el mite d’Osiris, un peix oxirrinc es menjà el sexe del cadàver del déu Tingué gran importància en temps grecoromans i bizantins Les ruïnes, identificades durant l’expedició napoleònica a Egipte, foren excavades des del 1897 i han patit saqueigs freqüents S’hi han trobat nombrosos papirs, d’època grecoromana, escrits majoritàriament en grec i de continguts variats El 1982 el Servei d’Antiguitats d’Egipte hi reprengué les excavacions, i el 1992 s’hi associà la Universitat de Barcelona, constituint una missió catalanoegípcia, dirigida…