Resultats de la cerca
Es mostren 375 resultats
Gaspar de Bracamonte y Guzmán
Història
Comte de Peñaranda.
Polític i diplomàtic castellà Des del 1648 fou conseller d’estat Fou president del Consell d’Índies 1664-74, virrei de Nàpols 1659-64 i president del Consell d’Itàlia 1674-76 Actuà de plenipotenciari a Westfàlia 1645-48 i contribuí a la pau de Münster 1648 Fou el conseller de la reina Marianna d’Àustria en política exterior quan Castella es trobava davant la secessió de Portugal, les aspiracions de Lluís XIV sobre els Països Baixos i el recent tractat dels Pirineus 1659 Es mostrà d’antuvi partidari d’una política d’acostament a França enfront de Viena, però Nithard portà endavant…
Església de Recons (Tor-la-ribera)
Art romànic
El vilar Recones o Harrecones estigué relacionat d’antuvi amb el monestir de Santa Maria d’Ovarra El trobem esmentat en la falsa carta fundacional del comte Bernat Vers l’any 960 Ramon II de Ribagorça bescanvià amb el monestir d’Ovarra aquesta villa El 1006 Eldiberta, vídua d’Asner, amb la seva família, va vendre el patrimoni alodial que tenia a Recons, “ in valle Ripacurcenses ” L’any 1007 Galí, nebot d’Eldiberta, donà a Ovarra tot l’alou del vilar, excepte una vinya al lloc dit Sudue poc després, Dacó, fill de Galí, hi confirmà la part de l’herència, excepte el casal que havia…
Ramon Folc de Cardona
Història
Vescomte de Cardona (1276-1320) (Ramon Folc VI de Cardona), fill de Ramon Folc (V) i de Sibil·la d’Empúries.
D’antuvi continuà la mateixa línia de rebellió del seu progenitor, en les revoltes del qual havia participat Fou un dels caps del moviment nobiliari del 1280, que acabà amb la desfeta de Balaguer i el seu empresonament Tornat a la gràcia reial el 1281, es convertí en fidel collaborador de Pere el Gran i fou un dels seus capitans en la defensa contra la invasió francesa del 1285 Es distingí especialment en la direcció de la defensa de Girona Més tard serví amb eficàcia els reis Alfons II i Jaume II Frederic II de Sicília intentà, en va, de portar-lo als seus rengles El 1297 fou un…
Sant Pere de la Cort (Navès)
Art romànic
D’antuvi cal aclarir que sobre aquesta església s’ha creat una petita confusió amb la de Sant Pere de Parcerisa Tanmateix, les dades que ens han arribat a mà i la descripció del territori que ens presenten els documents, defineixen a bastament l’indret aproximat i inequívoc d’aquesta església, actualment desapareguda, bé que testimoniada la seva existència per persones que encara viuen al terme de la Cort, a mig camí del riu d’Arques i el Cardener El dia 25 de maig de 971 el comte Borrel II de Barcelona donà a la comunitat monacal de Sant Llorenç de Morunys la“ Cort…
Mare de Déu de Goient (Saünc)
Art romànic
Aquest santuari és situat 1 km més amunt de Saünc, en un penyal sobre l’Éssera i la carretera de la vall de Benasc De bell antuvi hom creu que fou el centre religiós de tota la vall Una antiga relació del 1292, signada per Pere d’Ascó i Abarca, explica l’origen miraculós del santuari Segons aquesta relació, un avantpassat seu anomenat Ferran d’Ascó, anant d’Ancils a la seva casa pairal de Lliri, quan passava pel lloc dit Penyes Trencades, va sentir veus celestials que sortien d’una cova, prop de la qual hi havia una font, on trobà la imatge de la Verge que seria l’origen del…
Mare de Déu de Fades (Bissaürri)
Art romànic
Aquesta capella és vora l’abandonat casal de Fades, emplaçat a llevant del municipi, a la falda de la serra d’Urmella i damunt l’important coll de Fades, que comunica la vall de Benasc amb les Paüls L’indret de Fades és conegut des de vers el 1068, quan dos habitants del lloc, Mir Bradila i Galí Mirons, són consignats al capbreu de Roda de Sos sobre els delmes de Castillo D’antuvi Fades figura com a lloc de senyoria laica amb terme propi A partir de la baixa edat mitjana consta en poder dels Ascó Sembla que la capella de Santa Maria, amb fossar propi, fou una església pròpia…
Tibul
Literatura
Poeta elegíac llatí.
La seva família visqué prop de Palestrina i pertanyia a l’orde dels cavallers Sembla que fou educat acuradament, i des de l’any 31 aC estigué molt unit al famós Marc Valeri Messala Corví Formà part del seu selecte cercle literari i l’acompanyà a la Gàllia i a l’Orient Des de l’any 29 aC, malalt a Corciva, es dedicà a la poesia Cantà Dèlia pseudònim de Plània, segons Apuleu, Glicera i l’amor d’un amic, Marat els poemes formen el llibre I del corpus conservat En el llibre II mutilat cantà una altra amiga, Nèmesi, i la glòria de Messala El llibre III conté versos de diferents…
progrés
Sociologia
Procés de transformació de la humanitat en general cap a una situació que hom suposa sempre millor i que pot ésser o no definida d’antuvi.
La idea del progrés fou desenvolupada, a partir del s XVIII, per intellectuals entusiasmats aleshores amb les primeres grans descobertes científiques i confiats absolutament en les capacitats illimitades de la raó humana Partint de la idea d’evolució històrica, que modificava la visió tradicional de l’univers i accentuava alhora el poder de l’home sobre les forces naturals, hom començà de creure que la humanitat havia de progressar indefinidament i que cadascun dels estadis successius de la història havia d’ésser millor que el precedent Actualment la idea de progrés resta molt…
alcalde | alcaldessa
Història
Dret administratiu
President de l’ajuntament i cap de l’administració municipal.
Aquesta institució aparegué a Castella al segle XI, potser copiada, almenys en el nom, dels cadis al-qāḍī que, al capdavant dels pobles, posaven els àrabs Hom els troba ja al fur de Lleó 1020 D’antuvi tingueren un caràcter judicial n’hi havia més d’un i formaven part del consell a cada poble El fur de Toledo 1085, per exemple, n’establia tres un d’anomenat alcalde mayor , designat pel rei, i dos més dits alcaldes ordinarios , un de nomenat pels mossàrabs i l’altre pels castellans La institució anà arrelant a les antigues lleis castellanes Fuero Viejo, Partidas, Novísima…
romancer
Literatura
Conjunt dels romanços de la literatura castellana i que constitueix pròpiament un gènere exclusiu d’aquesta literatura.
Els romanços nasqueren a la fi del s XIV amb la decadència de l’èpica i es transmeteren, com aquesta, de forma oral Quan la cançó de gesta perdé interès i audiència, la gent en conservà a la memòria els fragments més atractius, que a poc a poc esdevingueren vertaders romanços Els més antics s’anomenen vells , i els composts a partir de mitjan s XVI, aproximadament, nous o artístics Els vells, derivats de les cançons de gesta, els més interessants d’altra banda, són dits tradicionals, si bé aviat es contaminaren d’elements subjectius i sentimentals Llurs herois seran els mateixos de l’èpica…