Resultats de la cerca

El 1892 publicà, a París, la primera edició del seu llibre més important, Só Pòstumament aparegueren Despedidas 1902 i Primeiros versos 1921 Centren la seva poesia un pessimisme mòrbid i un nacionalisme místic, basat en la nostàlgia del món tradicional dels “simples” —els camperols i els pescadors del nord de Portugal—

N'aparegueren en total sis volums els articles, d’historiadors catalans i estrangers, com CCarrère, CMarinesco, YRoustit, JHElliott, JBrousolle, PVilar, hi són publicats en castellà, francès o italià Fou dirigida per Jaume Vicens i Vives, amb la collaboració dels seus deixebles, i representà un pas important en la renovació de la historiografia catalana

Els himnaris més primitius, i molts de tardans, porten els texts sense les melodies com el manuscrit 11 de la catedral de Lleida, del s XII després n'aparegueren amb notació diastemàtica, i finalment amb neumes sencers És notable l’himnari conservat a la catedral d’Osca potser de Sant Joan de la Penya, ~1100

Fou fundador i president per designació reial de la Royal Society Fruit de la seva correspondència amb J Wallis, en l’obra del qual aparegueren alguns dels seus treballs, fou l’expressió del producte infinit de Wallis per a π/4 en forma d’una fracció contínua 4/π = 1+1 2 /2+3 2 /2+5 2 /2+ fórmula de Brouncker

De la seva nombrosa obra poètica, que palesa una certa influència de Tennyson i de MArnold i també dels clàssics grecs, cal destacar The Prince's Quest 1880, Epigrams 1884, Lachrymae Musarum 1892, The Purple East 1896 i A Hundred Poems 1922 Reculls definitius de la seva obra aparegueren el 1899, i pòstumament el 1936

Era una clara imitació de la madrilenya Novela Corta Fou dirigida per Santiago Elias, i després, per Manuel Gelabert Hi aparegueren obres de Santiago Rusiñol, Ignasi Iglésias, JMFolch i Torres, Pompeu Crehuet, Apelles Mestres, Plàcid Vidal, Víctor Català, Narcís Oller, Pompeu Gener, Juli Vallmitjana, etc La Novella d'Ara en fou, de fet, la continuació

Inventada per Bernard renau d’Elizagaray, al s XVII, en foren usades amb poc èxit en el setge de Barcelona per Joan Jospep d’Àustria 1651-52, i amb gran èxit en els bombardeigs d’Alger del 1682 i el 1683 per Duquesne Al final de s XVIII, quan aparegueren els canons bombers, les bombardes caigueren en desús

El consell de redacció és format per Vicenç Altaió, Manel Guerrero, Joaquim Pibernat, Manel Sala i Claret Serrahima Des de l’aparició del primer número, corresponent a la tardor del 1995-hivern del 1996, aparegueren 9 números, el darrer dels quals el 1999 Entre els collaboradors, cal destacar artistes com Perejaume, Antoni Tàpies, Zush o Alfredo Jaar

N'aparegueren onze números Entre els redactors hi havia Garcés, Saltor, Millàs-Raurell, Llates, Fages de Climent, etc Hi collaboraren també Riba, Foix, Bofill i Ferro, Lleonart i Josep Carner, entre d’altres Publicava versos originals i estrangers i donava relleu a la crítica i a la teoria sobre la poesia Dedicà un número a Salvat-Papasseit

N'aparegueren vuit números i n'era director Enric Navarro i Borràs Incloïa treballs sobre literatura, art i política amb una òptica valencianista d’esquerres, nacionalista catalana Hi collaboraven Miquel Duran i Tortajada, que en fou el promotor, Adolf Pizcueta, Francesc Almela i Vives, Eduard Martínez Ferrando, Gabriel Alomar, M Folguera i Duran, Martí de Riquer i altres autors