Resultats de la cerca

Una tradició les fa naturals de Xàtiva i batejades per l’apòstol Pau, el qual seguiren a Roma L’ermita de les Santes de l’Albacar de Xàtiva els és dedicada L’Església Catòlica en celebra la festa el 15 d’abril

Estudià a Cervera, i fou ordenat de sacerdot el 1834 Exercí l’apostolat a Olot i a Girona, com a director de consciències, fundador de la congregació 1848 i apòstol de la devoció al Cor de Maria Renuncià diverses dignitats, entre les quals la mitra de Girona

Segons un inventari de mitjan segle XII fet per la canònica de Sant Pere d’Àger, vora l’Estany de Dalt i al peu del camí de Casserres existí una església dedicada a l’apòstol sant Andreu, de la qual avui s’ha perdut tot rastre

Situada dins l’antic terme del castell de Solsona, i segons els documents, es trobava sota de l’urbs de Solsona l’antiga ciutat romana de Setelsis La seva existència no és clara, ni si fou l’antiga església principal de l’antiga ciutat romana Les primeres notícies d’aquesta església es troben a partir de l’any 965, quan Fruilà i Daculina donaren diversos béns a la casa de Santa Maria i a la de Sant Pere apòstol, que estaven constituïdes prop del castell de Solsona L’any 980, la casa de Sant Pere apòstol, era constituïda sota l’urbs de Solsona, i el 984 la casa de Sant Pere la seva basílica…

Havia estat monjo i mestre a les abadies de Corbie Picardia i Korvey Westfàlia El papa Gregori IV li confià la legació missionera del nord d’Europa, on exercí el ministeri que li valgué el sobrenom d’"Apòstol del nord” La seva festa se celebra el 3 de febrer

La passió, molt dubtosa, el fa romà d’origen i apòstol d’Amiens, a França, on degué morir decapitat En confirmen el culte, intens ja al s VI, la toponímia i les festes del 31 d’octubre i del 25 de juny, invenció de les seves relíquies a Saint-Quentin Aisne

L’església de Sant Andreu apòstol de Gavasa, “ que est deforis, prope predictam villam de pretitulato castro Gavase ”, fou lliurada pels comtes Ermengol IV i Llúcia d’Urgell al monestir de Santa Maria de Gualter en propi alou 1079 No s’ha conservat al poble de Gavasa memòria de cap església amb aquesta advocació

Aquests fragments foren trobats a la necròpoli paleocristiana de Tarragona a partir del 1927, i actualment es conserven a la reserva del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb els núms d’inv P 425 A, P 430 B, P 427 C i 444 D Són de pedra calcària i fan 0,305 × 0,6 m A 0,86 × 0,095 m B 0,06 × 0,09 m C i 0,15 × 0,145 m D Cronològicament poden situar-se en el segon terç del segle V Aquests fragments de sarcòfag són de la mateixa tipologia que el sarcòfag dels apòstols El primer fragment mostra una figura d’apòstol sant Pere, amb el cap desgastat, de proporcions estilitzades, i amb…

La més petita, actualment Saint-Honoré, fou seu d’un monestir cèlebre, fundat per sant Honorat, vers el 400 Centre cultural important, donà figures com ara Euqueri de Lió, Cesari i Hilari d’Arle, Patrici, apòstol d’Irlanda i Vicenç de Lerins Secularitzat el monestir el 1788, els cistercencs hi renovaren la vida monàstica el 1871

Convertit al cristianisme per l’apòstol Pau, fou el primer bisbe d’Atenes Havia estat considerat autor d’una sèrie d’escrits filosòfics, que gaudiren d’una gran autoritat a l’edat mitjana a partir del Renaixement, però, en fou posada en dubte l’autenticitat al segle XIX hom establí llur caràcter pseudoepigràfic i anomenà Pseudo-Dionís el veritable autor