Aquests fragments foren trobats a la necròpoli paleocristiana de Tarragona a partir del 1927, i actualment es conserven a la reserva del Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb els núms. d’inv. (P) 425 (A), (P) 430 (B), (P) 427 (C) i 444 (D). Són de pedra calcària i fan: 0,305 × 0,6 m (A); 0,86 × 0,095 m (B); 0,06 × 0,09 m (C) i 0,15 × 0,145 m (D). Cronològicament poden situar-se en el segon terç del segle V.
Aquests fragments de sarcòfag són de la mateixa tipologia que el sarcòfag dels apòstols. El primer fragment mostra una figura d’apòstol (sant Pere), amb el cap desgastat, de proporcions estilitzades, i amb un scrinium obert als peus. El segon, compost per diverses peces acoblables entre si, mostra restes d’un dels quatre rius del Paradís, la part inferior d’un camp d’estrígils, i un dels peus del personatge de l’extrem dret (sant Pau). El tercer és simplement un scrinium tancat, i el quart un cap d’apòstol (sant Pere), amb part de la zona superior que corona la peça.
Bibliografia
- Serra i Vilaró, 1928, làm. XXX-5; 1929. làm. XLVIII-I; Puig i Cadafalch, 1934, pàg. 165; Bovini, 1954, pàgs. 206-207 i 209; Palol, 1967, pàg. 309; Schlunk, 1967, pàg. 238; AMO, 1979-89, pàgs. 118-120; Rodà. 1990, pàgs. 731 i 735-736.