Resultats de la cerca
Es mostren 387 resultats
Antoni Jordana
Filosofia
Filòsof, catedràtic de la Universitat de Barcelona i deixeble de Joan Vileta.
Dedicà a Gastó de Montcada, deixeble seu, la nova versió llatina de la Retòrica , d’Aristòtil, que Francesc Escobar deixà inacabada i que ell escolià i illustrà amb nombrosos exemples 1570
Zenó
Filosofia
Filòsof grec.
Deixeble de Parmènides —amb el qual vers el 450 aC visità Atenes, on produïren un fort impacte— i, segons Aristòtil, creador de la dialèctica, la seva aportació fonamental consisteix en la crítica de les opinions dels adversaris de l’ontologia parmenidiana Zenó comença concedint una hipòtesi, i després en deriva alhora dues conseqüències contradictòries, amb la qual cosa l’adversari ha d’abandonar la seva suposició inicial Dels anomenats arguments o apories de Zenó —dirigits contra la multiplicitat de les coses, per a afirmar la unitat de l’ésser, o contra el moviment, per a…
Nicolau d’Oresme
Filosofia
Cristianisme
Teòleg, filòsof i científic francès.
En criticar la física d’Aristòtil, defensà precursorament idees sobre la relativitat del moviment i la caiguda dels cossos, connexes amb les hipòtesis de la rotació diürna de la Terra i de l’heliocentrisme
Francisco Cascales
Filosofia
Humanista.
Escriví Discurso de la ciudad de Cartagena 1598 i Discursos históricos de Murcia y de su reino 1621 Cal remarcar, també, Tablas poéticas 1617, on segueix Horaci i Aristòtil, i Cartas filológicas 1634, on ataca Góngora
Andrònic de Rodes
Filosofia
Filòsof grec peripatètic (documentat vers l’any 70 aC).
Conservà el Corpus Aristotelicum , recollit primer per Apellicó i portat després a Roma per Sulla com a botí de guerra Emprà per primera vegada el nom de metafísica per a designar la “filosofia primera” d’Aristòtil
Sirià
Filosofia
Filòsof neoplatònic grec.
Deixeble de Plutarc, a qui succeí 431-432 en la direcció de l’escola d’Atenes, tingué Procle per deixeble Féu un comentari crític a quatre llibres de la Metafísica d’Aristòtil, i deixà un comentari sobre Hermògenes
inducció
Lògica
Raonament mitjançant el qual hom remunta de la part al tot, del particular al general, de l’efecte a la causa, dels fets a la llei que suposen.
Com a mètode cognoscitiu fou formulada ja per Aristòtil Superada en la ciència antigua i medieval per la deducció, ressorgí al s XIII, particularment en l’obra de Roger Bacon, i triomfà en la ciència experimental a partir del Renaixement
Étienne de La Boétie
Literatura francesa
Escriptor francès.
Hellenista i amic de Montaigne, escriví vint-i-nou sonets d’amor, a la manera de Petrarca, i el Discours de la servitude volontaire ou Contr'un 1576, on exaltava la llibertat i combatia la tirania Traduí Xenofont, Aristòtil i Plutarc
Isḥāq ibn Ḥunayn
Lingüística i sociolingüística
Traductor àrab.
Fill de Ḥunayn ibn Isḥāq, fou metge a la cort de Bagdad i continuà la tasca de traductor del seu pare Es dedicà, sobretot, a obres de matemàtica, d’astronomia, de geometria Euclides i de filosofia Aristòtil, Plató, Alexandre d’Afrodísia i Porfiri
Heràclides del Pont
Astronomia
Astrònom grec.
Estudià amb Espeusip, Plató i Aristòtil i seguí l’escola aristotèlica Autor de nombrosos treballs d’astronomia i geometria, suggerí que la rotació de la Terra causa el moviment dels cossos pesants i que Venus i Mercuri giren al voltant del Sol