Resultats de la cerca
Es mostren 145 resultats
estrogen
Bioquímica
Farmàcia
Cadascun dels components d’un dels quatre grups en què hom divideix les hormones esteroides.
Se'n diferencia pel fet que l’anell A és aromàtic, com és el cas d’un dels representants més importants d’aquest grup, el 17-β estradiol Els estrògens són responsables del desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris de les femelles i dels canvis cíclics de l’epiteli de la vagina i de l’endoteli de la matriu A dosis elevades, actuen sobre l’hipotàlem i inhibeixen la secreció de gonadotrofines del lòbul anterior de la hipòfisi, i això produeix una atròfia dels ovaris i una inhibició del creixement dels follicles Hom coneix també altres substàncies amb acció estrogènica que no pertanyen al…
fluorantè
Química
Hidrocarbur aromàtic policíclic condensat.
La seva fórmula molecular és C 13 H 10 i està format per dues molècules de benzè unides a un anell de cinc baules Es presenta com un sòlid blanc cristallí El seu punt de fusió es troba a 112ºC i el d’ebullició, a 298ºC reacciona violentament amb oxidants forts S'utilitza en la producció de colorants, pesticides, fàrmacs i en síntesi química Hi ha evidències que pot tenir efectes mutagènics
quinolina

fototeca.cat
©
Química
Base heterocíclica nitrogenada, que és un líquid incolor, que s’enfosqueix lentament per acció de l’aire i la llum, d’olor característica, poc soluble en l’aigua i soluble en els dissolvents orgànics habituals, que es congela a -15°C, bull a 238°C i té una densitat de 1,093.
Presenta caràcter aromàtic i és una base relativament feble K b = 3,2×10 -10 , que experimenta moltes de les reaccions de les amines terciàries i de les piridines, i també les corresponents als hidrocarburs aromàtics en l’anell no nitrogenat Fou descoberta l’any 1834 en el quitrà de carbó Actualment hom l’obté en petita proporció d’aquesta font i, més correntment, per síntesi de Skraup, a partir de l’anilina Tant la quinolina com els seus derivats gaudeixen d’una gran importància industrial i són la primera matèria per a la preparació dels colorants de cianina La quinolina és també emprada…
alquil
Química
Designació genèrica dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur saturat acíclic.
Per extensió especialment en oposició a aril, qualsevol dels grups que resulten de l’eliminació d’un hidrogen en un hidrocarbur no aromàtic Els alquils se simbolitzen en les fórmules mitjançant la lletra R Quan l’hidrogen eliminat prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen substituint, en el nom de l’alcà corresponent, el sufix - à pel sufix - il Exemple hexil CH 3 CH 2 4 CH 2 — Si l’hidrogen no prové d’un carboni terminal, els alquils s’anomenen, en la nomenclatura sistemàtica, mitjançant prefixos afegits al nom de l’alquil corresponent a la cadena no ramificada més llarga Exemple…
tocoferol
Bioquímica
Denominació genèrica de diversos composts d’ocurrència natural i d’estructures íntimament relacionades, que constitueixen la vitamina E
.
Són factors antistèrils, i la seva mancança ocasiona esterilitat en diversos rosegadors, però no en l’home, en el qual provoca esgotament muscular i nerviós, així com edema generalitzat en tots els mamífers Físicament, són olis viscosos lleugerament grocs, òpticament actius, solubles en els solvents orgànics i insolubles en aigua Químicament, són derivats del croman, difereixen entre ells en el nombre i la posició de diversos grups metil en l’anell aromàtic i són anomenats α, β, γ, i δ Són estables a l’escalfor en absència d’oxigen, als àcids minerals i a la llum visible, i…
benzofuran
Química
Hidrocarbur aromàtic heterocíclic bicíclic, anomenat també cumarona
.
És una substància oliosa aromàtica que bull a 173-175°C, insoluble en aigua i soluble en els solvents orgànics comuns És obtingut dels olis lleugers del quitrà d’hulla Per reducció dóna el 2,3-dihidrobenzofurà cumarà És la base per a obtenir les resines de cumarona-indè
reacció de substitució
Química
Tipus general de reacció orgànica en la qual un àtom o un grup, tant en forma aniònica com catiònica, s’integra en un compost orgànic.
Té lloc mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup La racionalització de les reaccions de substitució fou iniciada en el decenni 1940-50 amb els treballs de CK Ingold, el qual les classificà en reaccions de substitució nucleofílica i reaccions de substitució electrofílica, atès el caràcter electrònic del reactiu Les reaccions de substitució nucleofílica ocorren finalment sobre àtoms de carboni saturats n’és un exemple característic la transformació d’un halogenur d’alquil en un alcohol, d’acord amb l’esquema HO - +R-Hal →R-…
fluorè
Química
Hidrocarbur aromàtic tricíclic condensat, present en els quitrans.