Resultats de la cerca

Exercí l’advocació i la magistratura fou conseller de l’emperador Septimi Sever Caracalla, que havia fet matar el seu germà Geta, el féu assassinar amb els seguidors d’aquest Ha estat considerat el príncep dels jurisconsults romans l’anomenada llei de cites de Teodosi i Valentinià III 426 confirma l’autoritat de font de dret de la seva doctrina És l’autor de qui aplega més fragments el Digest de Justinià D’entre les seves obres cal esmentar les Responsa i les Quaestiones Després de la introducció del dret justinianeu a Catalunya, la influència de la seva doctrina fou molt…

D’origen modest, esdevingué confident de l’emperador Miquel III El 867, el feu assassinar i fou reconegut emperador Restablí el crèdit del malparat tresor públic, i refeu la unió amb Roma Lluità victoriosament contra els àrabs, que expulsà de l’Àsia Menor Intentà de restaurar l’autoritat de l’Imperi Bizantí sobre la Itàlia meridional, i hi aconseguí èxits notables, excepte el d’abolir la dominació àrab a Sicília Sota el seu regnat fou iniciada la reforma legal amb la publicació de dos manuals, el Prókheiros nómos ‘Manual de dret’ i l' Epanagogé Feu construir la Néa — la nova…

Filla de Germànic i d’ Agripina la Gran Del seu matrimoni amb Domitius Ahenobarbus tingué un fill, del mateix nom, que fou emperador amb el nom de Neró Exiliada per Calígula , el seu germà, tornà a Roma i es casà en terceres núpcies amb el seu oncle, l’emperador Claudi , l’any 49, al qual feu adoptar el seu fill, i més endavant feu que el nomenés successor en detriment del fill de Claudi, Britànic Claudi morí emmetzinat per ordre d’Agripina, que mantingué el poder durant la primera part de l’imperi de Neró, però aquest, fatigat de la seva tutela, la feu assassinar

Pujà al tron després d’assassinar el seu germà Teodoric II Expandí les fronteres del territori visigot des del Loira i Provença fins a tot el llarg de l’Ebre, amb Tarragona i Barcelona, malgrat l’oposició dels sueus, dels nobles de l’Alvèrnia i dels burgundis L’emperador Juli Nepos li cedí tots aquests territoris, i el regne visigot, sota el seu mandat, assolí l’expansió màxima Fou el primer que plasmà un codi de lleis, molt romanitzat Codex Eurici , conservat fragmentari tot i la seva importància Malgrat el seu arianisme, no perseguí sistemàticament els catòlics La seva cort,…

Filla de Constantí VIII, es maridà 1028 amb Romà Argir, que esdevingué emperador Romà III aquell mateix any De vida molt lleugera, féu assassinar ofegat a la banyera l’emperador, i el mateix dia es casà amb el seu amant, que esdevingué emperador amb el nom de Miquel IV Mort aquest 1041, l’emperadriu féu coronar emperador un nebot de Miquel IV adoptat per ella, Miquel V , que intentà de recloure Zoè en un convent, però el poble es revoltà i Miquel fou eixorbat i reclòs en un monestir 1042 Zoè governà durant uns quants mesos amb la seva germana Teodora com a associada al tron, i…

El 956 es casà amb Romà II, del qual fou segona muller i al qual donà quatre fills Basili el futur Basili II de Bizanci , Constantí després Constantí VIII , Teòfan i Anna Regent a la mort del marit 963, el mateix any esposà i associà al tron el general Nicèfor Focas que prengué el nom de Nicèfor II Focas , el qual, poc després, féu assassinar 969, d’acord amb el seu amant armeni, el domèstic Joan Tsimiscés amb el qual es casà Aquest, però, emparant-se del tron Joan I , la relegà a un monestir, on restà fins que el seu fill Basili, ja emperador 976, la reclamà a Constantinoble,…

Era fill de Gotmar i de Garsenda, establerts a Santa Cecília de Voltregà Osona Ocupà violentament la seu de Vic a la mort del bisbe Ató i es féu consagrar pel metropolità d’Auish Gascunya davant Frujà, consagrat pel metropolità de Narbona El papa Joan XV 985-96 l’excomunicà, però ell continuà la usurpació i féu assassinar el bisbe Frujà 996 El nou bisbe de Vic, Arnulf, portà l’afer a un sínode de Roma 998, presidit per Otó III i pel papa Gregori V, on assistiren molts bisbes romans, llombards i alemanys, que el deposaren i degradaren Es conserva la butlla de deposició, en papir,…

Duc de Turena 1368-92 i després d’Orleans Lluís I 1392-1407 Segon fill de Carles V de França i germà de Carles VI El 1389 es casà amb Valentina Visconti, comtessa d’Asti, filla del duc de Milà, la qual cosa li donà drets sobre el Milanesat La demència del seu germà el convertí en regent de França Hagué de lluitar contra l’oposició del duc Felip II de Borgonya i del fill d’aquest, Joan Sense Por, que aspiraven al tron de França El fet que fos amant de la seva cunyada, Isabel de Baviera, i la seva prodigalitat el feren impopular Joan Sense Terra se n'aprofità i el féu assassinar…

El bàndol nasqué a causa de la rivalitat entre Lluís, duc d’Orleans, germà de Carles VI de França, i Joan Sense Por, duc de Borgonya 1404, que féu assassinar el seu rival el 1407 El nom prové de Bernat VII, comte d’Armanyac, que casà 1410 la seva filla Bonne amb l’hereu de Lluís, Carles, duc d’Orleans, i es posà al capdavant del bàndol Després de l’assassinat de Joan Sense Por 1419, el seu fill i successor Felip el Bo acusà el defí Carles VII d’haver-ne estat l’instigador i s’alià obertament amb els anglesos, que mantenien la Guerra dels Cent Anys contra França El tractat d’Arràs…

Saad al-Harirí, primer ministre del Líban, anuncia des de l’Aràbia Saudita que dimiteix el càrrec Al-Harirí, fill de l’assassinat primer ministre libanès Rafiq al-Harirí 2005, justifica la decisió pel que qualifica de sabotatge del seu soci de govern, Hezbollà, i de l’Iran, que li dona suport Al-Harirí també denuncia un complot per a assassinar-lo L’Iran i Hezbollà neguen les acusacions El 5 de desembre, al-Harirí retira la dimissió, ja que, segons ell, la situació s’ha resolt després que tots els membres del Govern hagin acordat mantenir-se al marge de conflictes externs amb…