Resultats de la cerca
Es mostren 2389 resultats
termoclina estacional
Geografia
Capa en la qual hi ha el valor màxim del gradient vertical de temperatura, que es desenvolupa durant l’estiu a les latituds temperades i que se situa a una fondària variable (entre 10 i 100 m al mar i a menor fondària en masses d’aigua menys extenses).
A la primavera, a les latituds mitjanes, la creixent insolació i l’agitació mecànica en la capa superficial del mar fan que aquest guanyi calor, que penetra i es redistribueix en una capa superficial ben barrejada, a sota de la qual hi ha un canvi relativament brusc disminució de temperatura termoclina Mentre la insolació és important i l’agitació, relativament dèbil, la termoclina és prima, molt marcada i situada a poca fondària A mesura que l’agitació augmenta i quan a la tardor disminueix la insolació, la massa d’aigua perd calor, la termoclina s’afebleix i la seva profunditat…
assaig de compressió
Tecnologia
Assaig en què una proveta d’un material és sotmesa a un esforç de compressió.
És poc utilitzat perquè pot ésser substituït en bastants casos pel de tracció i perquè és difícil de produir l’esforç tan elevat que sol requerir la destrucció de la proveta És fet generalment amb la màquina universal d’assaig, acoblant-hi el dispositiu adequat, i amb provetes cilíndriques d’altura igual a 2,5 o, com a màxim, 3 vegades el diàmetre, puix que per a altures més grans hi ha el perill de vinclament En augmentar l’esforç aplicat, augmenta la deformació de la proveta, en disminueix la llargada, n'augmenta la secció i apareixen els “cons de despreniment” en…
disgregació
Geologia
Separació dels grans o dels diferents elements que componen una roca per causes mecàniques i per descomposició química.
La presència d’esquerdes augmenta notablement la superfície exposada a la disgregació i, per tant, l’afavoreix
efecte Kelvin
Electrònica i informàtica
Distribució irregular d’un corrent variable que circula per un conductor, de manera que la densitat de corrent és més gran a la perifèria que a l’interior.
Augmenta amb la freqüència quan és molt elevada, els corrents circulen pràcticament per la superfície del conductor
grafitització
Tecnologia
Descomposició de la cementita en grafit i ferro, segons la reacció Fe3C ⇌C + 3Fe, que pot ésser desplaçada cap a la dreta per refredament lent del metall fos o per mitjà d’elements grafititzadors.
Amb la grafitització augmenta la mecanitzabilitat i la tenacitat de l’aliatge i en disminueix la duresa
acceleració de l’Univers
Astronomia
Terme amb que hom designa el fet que la velocitat d’expansió de l’Univers augmenta amb el temps.
L’acceleració de l’expansió de l’Univers fou descoberta a final de la dècada dels noranta, gràcies a l’observació de supernoves tipus Ia molt llunyanes Hi ha diverses teories que intenten explicar el mecanisme pel qual l’Univers s’accelera, i la de l’energia fosca és la més acceptada avui en dia Aquesta energia actuaria com una força repulsiva entre els cossos que formen l’Univers Els descobridors de l’acceleració de l’Univers Saul Perlmutter, Brian P Schmidt i Adam G Riess foren reconeguts amb el premi Nobel de Física l’any 2011
adhesió
Física
Força que s’oposa a la separació de dos cossos posats en contacte íntim, i que és deguda a l’atracció mútua de les molècules.
En el cas de dos cossos sòlids augmenta amb el poliment i les dimensions de les superfícies en contacte
diversitat
Ecologia
Paràmetre ecològic que assenyala la riquesa relativa en espècies o altres elements d’un ecosistema o d’un conjunt d’organismes.
La diversitat és alta en ecosistemes complexos i de condicions estables A mesura que la successió progressa, augmenta la diversitat
globulització
Tecnologia
Operació a què hom sotmet un aliatge bifàsic per tal que una de les fases aparegui en forma arrodonida dins una matriu metàl·lica.
Amb la globulització hom obté un metall més mecanitzable, alhora que en disminueix la duresa i n'augmenta la tenacitat
raigs anòdics
Electrònica i informàtica
Física
Química
En un tub electrònic, ions positius que són formats per les impureses existents a la superfície de l’ànode metàl·lic quan el buit és molt elevat i el camp elèctric molt intens.
L’emissió de raig anòdics augmenta si l’ànode és tractat amb òxids o amb sals metàlliques generalment alcalines o alcalinotèries