Resultats de la cerca
Es mostren 547 resultats
SkyTeam

Avió de l'aliança de companyies SkyTeam
© SkyTeam
Aeronàutica
Aliança de companyies aèries creada l’any 2000.
En són membres fundadors Aeroméxico , Air France , Delta Air Lines i Korean Air Els anys següents anà incorporant noves companyies, entre les quals Alitalia 2001, KLM 2004 i Aeroflot 2006 fins a un total de d’onze el 2008 La seu és a Amsterdam Amb uns 460 million milions de passatgers/any, 605 destinacions i uns ingressos d’uns cent mil milions de dòlars, al desembre de 2008 era la segona de les aliances de línies aèries
Concorde
Aeronàutica
Avió supersònic de transport desenvolupat i construït per un acord entre els governs britànic i francès del 1962.
Els avions, en nombre de vint, foren construïts per una collaboració entre la British Aircraft Corporation i Aérospatiale, i la gestió correspon a les companyies British Airways i Air France Els primers vols dels prototips 001 i 002 tingueren lloc el 1968 El 1976 foren inaugurats els primers serveis regulars amb un avió supersònic a les línies París-Rio de Janeiro i Londres-Bahrain El 1978 fou inaugurat el vol París-Nova York Reservat a les categories de viatgers més potentats i considerat un transport de luxe, hom en qüestionà reiteradament la viabilitat comercial El greu accident que patí…
seient projectable
Transports
Seient emprat en els moderns avions de reacció, llevat dels de transport de passatgers, que, en cas de perill i d’haver-lo d’abandonar, és llançat a l’exterior de l’avió amb el seu ocupant, mitjançant una càrrega explosiva o un coet.
Presa la decisió d’abandonar l’avió, el pilot acciona el sistema, generalment en estirar una anella En primer lloc és llançada la coberta de la cabina, es bloquen tots els tirants i cinyells del seient que subjecten el pilot, es dispara la càrrega explosiva o el coet, i el seient, amb el pilot, és expulsat de l’avió Acabada la càrrega, s’alliberen automàticament tots els elements de subjecció del pilot, que resta lliure amb el seu paracaigudes, el qual s’obre automàticament en el temps prèviament programat Els seients projectables porten incorporat un equip d’oxigen, per a l’abandó de l’avió…
llançamíssils
llançamíssils muntat sota les ales d’un avió
© Fototeca.cat
passarel·la
Passarel·la
© Fototeca.cat
Transports
Tub telescòpic de grans dimensions que a manera de túnel permet que els passatgers d’un aeroport accedeixin des del moll d’embarcament a l’interior de l’avió, i viceversa, sense sortir a l’exterior.
El tub va muntat sobre un sistema de rodes automotrius i un conjunt de dispositius hidràulics que permeten, dins un ample marge de maniobra, de portar l’extrem del túnel fins a la porta d’accés a l’avió, tot igualant les alçades dels respectius pisos
regla d’acceleració i parada
Transports
Regla internacional que determina la longitud de les pistes d’aterratge dels aeroports: llur longitud mínima ha de permetre a l’avió de poder frenar o bé d’envolar-se en cas d’avaria d’un motor durant la fase de rodament sobre la pista.
Hom considera que l’avió s’ha envolat quan s’aixeca 15 m per damunt la vertical de l’extrem de la pista, després d’haver rodat sobre les set desenes parts de la seva longitud
bombarder

Característiques dels principals bombarders
©
Militar
Dit de l’avió militar destinat al bombardeig, la càrrega del qual és constituïda principalment per bombes i míssils; sol anar proveït d’aparells electrònics per a confondre els dispositius de detecció enemics.
Ultra que radi d’acció, capacitat de càrrega, autonomia i sostre han d’ésser el més elevats possible, cal que el bombarder sigui capaç de volar a una gran velocitat per damunt de l’objectiu i de llançar les bombes amb precisió Hom classifica els bombarders en mitjans i estratègics , segons que el radi d’acció no arribi a 5000 km o que ultrapassi aquesta xifra malgrat tot, fins a la Segona Guerra Mundial hom feia la classificació atenent més la capacitat de bombes que no pas el radi d’acció, i, així, eren anomenats bombarders lleugers, mitjans i pesants El concepte de bombarder lleuger ha…
projectil
Militar
Nom genèric de qualsevol cos llançat per una arma, especialment de foc, o per un avió, contra un fitó o contra un objectiu.
Els projectils, d’efectes ben diferents segons el calibre, la natura de la càrrega, les condicions de l’explosió respecte a l’objectiu, etc, solen ésser anomenats bala si són llançats per armes de foc portàtils, bomba si hom els llança des d’un avió i granada si són llançats per peces d’artilleria, com canons, morters o obusos, i en aquest darrer cas el projectil és anomenat també obús Els primers projectils emprats per l’home foren pedres, fletxes, etc arma, i amb la invenció de les armes de foc hom aconseguí de llançar-los a una distància més gran No fou fins al s XV que hom substituí, en…
flap
Transports
Cadascuna de les superfícies de control de l’ala d’un avió que, per variació de l’angle que formen amb la superfície principal d’aquesta, incrementen o disminueixen la superfície efectiva i la curvatura del perfil de l’ala i varien, així, el coeficient de sustentació.
L’ús dels flaps permet de disminuir la carrera d’envol, d’escurçar la trajectòria d’aterratge i, en general, de volar més lentament sense perdre sustentació Els flaps del caire de sortida tenen a vegades, a més, un moviment de translació en el sentit longitudinal de l’avió Els flaps del caire d’atac, menys usuals que els anteriors, acompleixen llur funció amb molt poca influència sobre la resistència a l’avanç
comandaments

Comandaments de vol d’un avió i els governalls corresponents
© Fototeca.cat
Cadascun dels instruments que actuen damunt els mecanismes d’un vehicle, una màquina, un motor, etc, modificant-ne alguna característica (posició, règim de funcionament, etc.), i en permeten la direcció i el control del funcionament.