Resultats de la cerca

També conegut com Centre Esportiu Municipal Olímpic Vall d’Hebron o com Pavelló de la Vall d’Hebron, fou dissenyat pels arquitectes Jordi Garcés i Enric Sòria Fou construït amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 i inaugurat el mateix any Acollí la fase preliminar de les competicions de voleibol masculí i femení, i diverses proves de pilota basca Les installacions, amb més de 28000 m 2 , es divideixen en dos recintes el Palau Municipal d’Esports, que disposa de diverses pistes poliesportives on es pot practicar basquetbol, handbol, voleibol i futbol sala, a més de sales de fitnes,…

Fundat el 1929, fou constituït en record del manista Mariano Juaristi, àlies Atano III A l’inici fou un referent a Catalunya No disposava d’installacions pròpies i els membres jugaven al frontó Sol y Sombra Posteriorment ho feren als frontons Chiqui, al Principal Palacio, al Colón, al Reina Elisenda i al Bac de Roda, on juga actualment Del club sorgiren jugadors com Juan Medina, Benito Torres i Jesús López Des del 1969 el president és Joan Salvatella, directiu de la Federació Catalana de Pilota

Fundat el 2002, fou impulsat per la junta directiva de la Federació Catalana de Pilota amb l’objectiu d’oferir la possibilitat de competir en l’àmbit estatal a esportistes que no podien fer-ho amb els seus clubs En la modalitat de ferramenta juga habitualment a segona divisió estatal Disposa d’un frontó de 30 m per a frontennis i d’un altre de 36 m per a pala, paleta i mà El 2011 tenia unes 400 llicències

Fundat el 1924, fou impulsat per un grup de bascos residents a la ciutat És l’únic club de Catalunya dedicat a l’especialitat de cesta punta El 1927 s’installà al Frontó Novetats, el 1958 al Principal Palacio i posteriorment al Complex Poliesportiu de la Vall d’Hebron Olímpics Des dels seus inicis fins als anys setanta dominà els campionats d’afeccionats Participa en el Campionat d’Espanya de divisió d’honor Disposa d’equip femení i d’escola de cesta punta A les seves installacions hi ha un frontó de 56 m Alguns dels jugadors més destacats són els campions d’Espanya Joaquim i Manuel Balet,…

Fou fundat el 1893 i tenia la seu en el Frontó Comtal Destacà especialment en cesta punta, però també practicà la pala i la paleta, entre altres modalitats Arran de la fusió amb el Frontó Barcelonès, el 1924 donà lloc al Club Vasconia

Cursà filosofia, teologia i llatí a Sant Sebastià i Vitòria i fou ordenat de sacerdot Secularitzat el 1974, es dedicà professionalment al periodisme Fou un dels iniciadors del periodisme en basc, a partir del 1963, en la revista Zeruko Argia , i posteriorment en altres mitjans escrits Fou especialment intensa la collaboració al diari Deia , en què escriví del 1977 al 2007 El 1975 ingressà a l’ Euskaltzaindia , i en 1988-93 fou membre del Consell assessor per al basc El 1997 fou nomenat director i coordinador de “Bidegileak”, la collecció d’autors bascos impulsada pel Govern basc La seva obra…

Formà part del grup Ez Dok Amairu  1965, del qual fou fundador, i que tenia com a finalitat unir diversos àmbits de la cultura basca Després de l’escissió del grup es dedicà a fer estudis, recitals i enregistraments Com a cantautor, entre el 1974 i el 2006, publicà una quinzena de discs de cançons i poemes propis i també d’altres autors Fou també actor i formà part del grup teatral Jarrai A la dècada dels anys vuitanta fou també director general i conseller del Departament de Cultura de la Diputació Foral de Guipúscoa Com a escriptor cal destacar la seva poesia, amb reculls com Egunetik…

Nascut en una família de músics, es formà inicialment al marge dels centres acadèmics, amb Víctor Zubizarreta i Julio Valdés Es llicencià en filosofia i lletres, i entre el 1960 i el 1971 fou crític musical d'"El Correo Español" a Bilbao El 1968 estrenà les obres orquestrals Dédalo i Apokatástasis , les primeres d’una certa envergadura del seu catàleg El 1972 compongué Ezpatadantza , per a orquestra i cor, en què utilitzà elements de la música popular basca, integrats dins un llenguatge avantguardista Totes aquestes obres gaudiren d’un gran èxit, tant de públic com de crítica, i…

Són animals de cap fi, coll fort i crinera abundant N'hi ha diverses races locals, com la basca, la francesa de les Landes, la Shetland, l’escocesa i la irlandesa