Resultats de la cerca
Es mostren 329 resultats
demulcent
Farmàcia
Producte que, en solució, actua (de forma purament mecànica) com a protector dels teixits irritats.
Solen ésser gomes o mucílags de pes molecular elevat Són aplicats directament sobre la pell o, també, en forma de beguda perquè actuïn sobre la mucosa gàstrica
mate

Infusió de mate
eAlisa - Fotolia.com
Alimentació
Infusió feta amb les fulles del mate fetes assecar, torrades i capolades o polvoritzades.
Conté mateïna, cellulosa, sucre, resina, taní i olis essencials És una beguda excitant, bé que no tant com el te, digestiva i nutritiva Concentrat, servei com a vomitiu
arbre del viatger

Arbre del viatger
Wicki (CC0)
Botànica
Arbe de la família de les musàcies, d’uns 10 m d’alçada, de fulles sempre verdes, semblants a les del bananer, però agrupades en sun sol pla, en forma de ventall.
Rep el seu nom a causa de l’aigua de la pluja que recull a la base de les fulles apta per a ésser beguda És originari de Madagascar
xocolatada
Menjada o beguda de xocolata.
gasós | gasosa
beverri | bevèrria
Persona afectada a la beguda.
activitat
Etologia
Conjunt dels actes motors d’un organisme.
El nivell d’activitat depèn d’un seguit de factors com són ara el ritme vetlla-son, la privació d’aliment o de beguda, l’estat sexual, l’espera d’estímuls favorables o nocius, la frustració, etc
pastís

El color del pastís abans de tallar-lo
Enologia
Licor aperitiu d’uns 45° alcohòlics, originari de Marsella i típic de Provença, fet amb anís, badiana, regalèssia i altres productes aromàtics.
Hom el consumeix tallant-lo amb unes cinc parts d’aigua fresca, i en resulta una beguda opalina, refrescant i tònica Ha estat industrialitzat sota diferents marques, bé que hom n’elabora moltes formes casolanes És considerat l’aperitiu francès per antonomàsia
Adons
Poble
Poble del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), aturonat a 1.353 m d’altitud i a l’extrem sud de la vall de Viu, sota el tossal de l’Avedoga d’Adons, un dels cims de la serra de Sant Gervàs.
El 1960 només hi restava una casa habitada 5 h Havia estat cap de municipi, agregat després al de Viu de Llevata , que comprenia, igual que la seva parròquia Sant Vicenç, Abella d’Adons i la Beguda d’Adons El castell d’Adons és citat ja el 961
Viu de Llevata
Poble
Poble (1.239 m alt.) del municipi del Pont de Suert (Alta Ribagorça), situat al vessant occidental del turó (1.301 m) que coronava l’antic castell de Viu (l’església del qual esdevingué monestir de Viu).
De l’església parroquial Santa Maria depèn la d’Adons Fou municipi independent fins el 1968 L’antic terme comprenia, a més, els antics pobles de Perves, Pinyana, Corroncui amb les caseries de la Bastideta de Corroncui, el Tossal de Corroncui i el Pla de Corroncui, Adons amb la caseria de la Beguda d’Adons i Abella d’Adons