Resultats de la cerca

La capital és Ancona Té una morfologia molt variada, predominantment muntanyosa, que culmina al Monte Vettore 2 478 m, als Apenins d’Úmbria-Marques Presenta un relleu barrancós, amb cursos fluvials parallels, que desguassen a l’Adriàtica els principals són el Metauro, el Foglia, l’Esino, el Potenza, el Chienti i el Tronto Les planes ocupen només l’11% del territori al fons de les valls i, sobretot, al sector NW de la costa adriàtica d’Ancona Els nuclis més importants són els d’Ancona, primer centre regional, de Pesaro, d’Ascoli Piceno i de Macerata El sector primari ocupa un 30% de la…

Desenvoluparen la seva activitat a Florència, Venècia i Roma i també a França i la Península Ibèrica Els seus treballs es dugueren a terme entre mitjan segle XV i el primer quart del segle XVII El primer membre del qual es té notícia és Filippo Florència 1450-1517 Els seus fills Bernardo 1487-1551 i Benedetto continuaren el negoci i publicaren, a part d’obres d’autors clàssics, com havia fet Filippo, obres en llengua vulgar, com ara el Decameró de G Boccaccio El fill de Bernardo, Filippo, dit el Jove, publicà, entre altres obres, Dialogo della musica antica et della moderna de…

Rebé el nom del fènix en allusió a la superació dels problemes legals que tingué l’empresa per a la seva construcció, enfrontada al nou Teatro San Benedetto, refet després de l’incendi del 1774 Inaugurat el 16 de maig de 1792 amb I giuocchi d’Agrigento , de G Paisiello i llibret de C Pepoli, adquirí una gran reputació a tot Europa, i s’hi estrenaren obres de G Rossini, V Bellini i G Donizetti El 1836 fou destruït per un incendi i l’any següent es reinaugurà a partir del projecte dels germans Meduna i amb decoració de Tranquillo Orsi, que hi feu predominar el color blau i el dotà…

La Santa Cena ha tingut una iconografia abundant Ja se'n troben mostres a l’art paleocristià s IV, catacumbes de Sant Calixt i als mosaics bizantins de Sant Apollinar Nou de Ravenna s VI La composició, en pintura i baix relleu, anà al principi molt lligada al marc on havia d’ésser inclosa la més habitual, bé que artificiosa, és la de disposar els apòstols, amb Jesús al centre, al darrere d’una llarga taula i de cara a l’espectador Benedetto Antelami, s XII, catedral de Mòdena Leonardo da Vinci, 1495-98, refectori de Santa Maria delle Grazie, Milà, i arribà a solucions més àgils…

Es doctorà en ciències socials a la Universitat de Florència 1946, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins el 1976 i, novament, del 1992 al 1994 i on fou professor de filosofia moderna, lògica i doctrina de l’estat En aquesta mateixa institució, impulsà la creació de la primera facultat de ciències polítiques d’Itàlia, la Cesare Alfieri, que presidí en 1969-71 Des del 1976 exercí la docència als Estats Units, on fou professor de les universitats de Stanford, Yale, Harvard i Columbia Fou fundador i director de la Rivista Italiana di Scienza Politica 1971-2003 i editorialista del diari…

Aprenent d’argenter a Florència, residí en diverses ciutats italianes fins que s’establí a Roma 1523-40, on participà en la defensa de la ciutat contra les forces de Carles V 1527 i treballà per al papa Climent VII Mèdici, que el feu mestre de la seca 1529 A París 1540 treballà per a Francesc I dins l’escola de Fontainebleau De retorn a Florència 1545 fou protegit per Cosme I Mèdici Autor de moltes peces d’orfebreria, només li és atribuït amb certesa el Saler de Francesc I 1540-43, Kunsthistorisches Museum, Viena, d’or i esmalts, amb les figures de Neptú i Amfitrita Bàsicament escultor,…

Vida Tot i que és considerat venecià, segons consta en la seva primera collecció d’obres del 1705, és possible que Lotti nasqués a Hannover, on el seu pare havia estat mestre de capella El 1683 residia a Venècia, on estudià amb G Legrenzi i el 1687 constava com a cantor en el cor de la basílica de Sant Marc Des del 1689 fins al 1736 ocupà diversos càrrecs en aquesta església, des d’ajudant d’organista fins a primer organista El 1736 culminà la seva carrera musical amb el nomenament com a primer mestre de capella a Sant Marc, càrrec que ocupà fins a la seva mort Lotti escriví gran quantitat de…

Llicenciada en filologia per la Universitat Autònoma de Barcelona 1973, com a actriu es formà a l'Institut del Teatre Debutà el 1974 amb Les Troianes d’Eurípides De la seva trajectòria posterior hom pot esmentar   El balcó 1980 de Jean Genet, Al vostre gust 1984 de Shakespeare, Oh, els bons dies 1984 de Samuel Beckett, La marquesa Rosalinda 1988 de Ramón María del Valle-Inclán, Elsa Schneider 1989 de Sergi Belbel, Restauració 1990, obra del seu company Eduardo Mendoza , amb el qual collaborà sovint,  La Senyora Florentina i el seu amor Homer 1995 de Mercè Rodoreda, pel qual rebé el premi de…

Vida i obra Fill i successor de Dalmau I de Queralt i de Rocabertí Casat amb Clemència de Perellós, germana de la seva madrastra 1378-79 El 1389 fou un dels barons que es revoltaren a Calassanç contra Joan I com a contrari a Carrossa de Vilaragut el 1392 prengué part en l’expedició a Sicília amb l’infant Martí Fou ambaixador a Roma davant l’emperador i davant el rei de Nàpols 1396-97 i collaborà en l’organització de la croada que Martí I trameté contra Tunis L’inventari dels seus llibres palesa el seu interès per la literatura en vulgar, tant en llengua francesa posseïa un Lancelot…

Vida Fill del pintor alemany August Wolf, ben aviat mostrà els seus dots musicals i començà a rebre classes de música Anys després inicià la carrera de belles arts, però l’abandonà per dedicar-se a la composició Entre el 1892 i el 1895 estudià contrapunt amb J Rheinberger i direcció d’orquestra amb L Abel A partir del 1897 s’installà a Milà com a director d’una societat coral, càrrec que li permeté entrar en contacte amb diverses personalitats musicals, com A Boito, G Ricordi i L Perosi Després d’uns primers intents poc afortunats en el camp de l’òpera, entre ells Cenerentola 1900, obtingué…