Resultats de la cerca
Es mostren 493 resultats
Kenneth Arrow

Kenneth Joseph Arrow (2009)
© Beijing Forum Secretariat
Economia
Matemàtiques
Economista nord-americà.
Graduat per la Universitat de Columbia, participà en la Comissió Cowles sobre econometria i teoria econòmica, i treballà uns quants anys a la RAND Corporation, que tingué una activitat capdavantera en el desenvolupament de la investigació operativa i la teoria dels jocs La seva trajectòria professional se centrà, però, a la Universitat de Stanford 1949-91, amb un parèntesi a la de Harvard 1968-1979 Fou també membre del consell d’economistes assessors de la presidència dels EUA 1962, president de l’American Economic Association 1972 i membre del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic…
Franco Modigliani
Economia
Economista nord-americà d’origen italià.
Especialista en teoria monetària i fiscal Seguint les idees de Keynes, intentà de destacar el paper de l’estalvi en la vida econòmica, que permet la inversió i la formació de capital i, en conseqüència, promou el creixement i el benestar Publicà, entre altres obres, National Income and International Trade , amb HNeisser 1953 i Role of Anticipations and Plans in Economic Behaviour , amb KJCohe 1961 Fou premi Nobel d’economia l’any 1985 pels seus estudis sobre l’estalvi i els mercats financers
Centre de Desenvolupament Infantil i d’Atenció Precoç
Psicologia
Centre que atén els infants de 0 a 4 anys amb dificultats evolutives o risc de patir-ne.
Les famílies s’hi adrecen per indicació del seu pediatre, de la llar d’infants, de l’escola o per iniciativa pròpia, quan tenen alguna preocupació per l’evolució que segueix el seu fill o filla L’equip és pluridisciplinari i expert en atenció precoç en formen part pediatres, psicòlegs, fisioterapeutes, logopedes i assistents socials, els quals desenvolupen funcions diagnòstiques i terapèutiques Depèn de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya
René Lévesque

René Lévesque
© Fototeca.cat
Periodisme
Política
Polític i periodista quebequès.
El 1960 fou elegit per a l’Assemblea Nacional del Quebec, pel partit liberal Ministre d’obres públiques 1960-61, de recursos naturals 1961-66 i de família i benestar social 1966, el 1967 deixà el partit liberal Fou cofundador i president 1968-76 del Parti Québécois Primer ministre del Quebec des del 1976, el 1980 veié refusada en referèndum la seva proposta de sobirania-associació posteriorment atenuà el seu independentisme i, el 1985, renuncià al lideratge del seu partit És autor d' Option Québec 1968
Noel Clarasó i Serrat
Literatura catalana
Novel·lista.
El 1938 obtingué el premi Crexells amb la novella Francis de Cer , que ha restat inèdita Des del 1939 escriví, en castellà, nombroses novelles, relats humorístics, articles, guions per al cinema i la TV, etc També fou collaborador de La Vanguardia En català publicà, entre d’altres, les novelles Un camí 1956, El gep 1956, Un benestar semblant 1957, Un poca-solta 1957 i L’altra ciutat 1968 La seva obra combina elements de novella psicològica, amb accions —sovint humorístiques— pròpies de la narrativa de gènere
nacionalpopulisme
Història
Tendència política associada amb organitzacions d’extrema dreta d’àmbit europeu sorgides durant la segona meitat del segle XX.
De vegades s’utilitza com a sinònim de neofeixisme o postfeixisme Apella a un poble idealitzat que conforma una comunitat cultural homogènia amenaçada per la globalització i els seus efectes sobre la morfologia social i econòmica de les societats occidentals Personifica aquesta amenaça en l’immigrant, responsable de la descomposició de les essències culturals i el desballestament de l’estat del benestar, per la qual cosa enarbora un discurs xenòfob A Europa, diversos partits s’adscriuen a aquesta ideologia, com el Front National, l’FPÖ austríac o la Plataforma per Catalunya
Ramon Antoni Socias i Puig
Medicina
Polític i metge.
Arribà de petit a Mallorca i es llicencià en medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona, especialitzant-se en cirurgia Entrà al PSIB a 25 anys i en fou secretari de Participació Ciutadana 1994-97 i de Benestar Social 1997-2000 Batlle de Sóller 1996-98, al juny del 1999 aconseguí un escó de senador, substituint Antoni Garcíes, que havia abandonat la cambra El 2000 renovà el càrrec i a la següent legislatura, el 2004, fou nomenat delegat del Govern espanyol a les Illes Balears, càrrec en el qual es mantingué fins el 2011
Fundació Roca i Galès
Economia
Institució creada el 1976 a Barcelona amb el sobrant de la liquidació del patrimoni de la Cooperativa de Crèdit i Estalvi de Barcelona.
Pren el nom de l’obrer cooperativista Josep Roca i Galès i promou el cooperativisme i la seva problemàtica a Catalunya Edita la revista Cooperació Catalana Manté la biblioteca Ventosa i Roig , especialitzada en cooperativisme, organitza les Jornades sobre Cooperativisme que tenen lloc anualment a Prada de Conflent en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu i convoca els premis Jacint Dunyó d’articles sobre cooperativisme 1991, Albert Pérez-Bastardas sobre medi ambient i educació ambiental 1996 i Benet Vigo sobre benestar social 2008 L’any 2005 començà a publicar la collecció…
L’hàbit de fumar
Malgrat saber que la inhalació del fum del tabac pot produir diversos trastorns, l’hàbit de fumar està molt estès en la nostra societat Les primeres experiències solen causar alteracions, de vegades notòries, però de tota manera moltes de les persones que proven el tabac insisteixen en el seu consum, fins que arriben a considerar-lo plaent i pràcticament imprescindible per a mantenir llur benestar Els mecanismes que indueixen a consumir tabac són complexos, però tan potents que han fet que el tabaquisme s’estengui com una autèntica epidèmia
esforç fiscal
Dret
Volum de recaptació generat pel total d’impostos pagats per una comunitat.
En el règim de finançament de la Generalitat de Catalunya previst a l’Estatut d’Autonomia del 2006, l’esforç fiscal de Catalunya és una variable en l’anivellament i la solidaritat a les altres comunitats autònomes, ja que la garantia perquè el sistema estatal de finançament disposi de recursos suficients —a fi que els serveis d’educació, sanitat i altres serveis socials essencials de l’estat del benestar prestats pels diferents governs autonòmics puguin assolir nivells similars al conjunt de l’estat— està condicionat al fet que aquests governs autonòmics portin a terme un esforç…