Resultats de la cerca

Franciscà, fou custodi i bibliotecari major del convent de Sant Francesc de València 1815 Publicà diversos himnes i poemes —alguns a la premsa— i escrits de tema religiós, tots en llengua castellana

Lleial servidor del comte duc d’Olivares, de qui fou advocat i bibliotecari A ell degué els càrrecs que ocupà –inquisidor de Sevilla, cronista reial i bibliotecari del rei– i l’acompanyà fins al desterrament A mitjan 1641 publicà, anònimament –tot i que un aviso de J Pellicer en revela l’autoria–, una apologia de l’actuació del valido de Felip IV en la crisi catalana titulada Aristarco, o censura de la Proclamación Católica que escribieron los catalanes el año pasado , que formà part de la campanya propagandística que inclogué J Adam de la Parra i J Pellicer…

Ordenat de sacerdot el 1816, del 1820 al 1823 fou secretari de la diputació de les Balears Malvist a causa del seu liberalisme, el 1824 féu un viatge a França, on tornà —ja d’una manera definitiva— l’any següent Doctor en dret civil i canònic, començà a París una activitat erudita que fou causa del seu nomenament com a membre de l’Academia de la Historia 1829 Des d’aleshores s’establí a Madrid, on fou bibliotecari del duc d’Osuna i bibliotecari interí de l’Academia de la Historia, cosa que li permeté de continuar els seus treballs erudits, el més important dels quals…

Bibliotecari del convent de Barcelona, escriví un Tratado del origen y arte de escribir bien , illustrat amb vint-i-cinc làmines que contenen el dibuix de diversos tipus de lletres d’aquell moment

Bibliotecari de diversos prínceps Kassel, Mainz, Wien, Berlín, Napoleó el féu secretari d’estat del regne de Westfàlia La seva obra més important és Geschichten Schweizerischer Eidgenossenschaft ‘Històries de la Confederació Helvètica’, 1780-1808

Intentà la restauració de la Universitat de Girona el 1869, i en fou catedràtic de teoria de procediment, bibliotecari i degà de la facultat de dret Fou alcalde de Girona en 1899-1903 i en 1907-09

No se'n conserven les actes gregues, sinó només una versió llatina d’Anastasi Bibliotecari L’Església ortodoxa no ha reconegut mai l’ecumenicitat d’aquest sínode i ha clos el nombre de concilis ecumènics amb els set primers

Es doctorà en medicina a Barcelona 1869 Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, d’on fou arxiver, bibliotecari i vicepresident Publicà al periòdic “Lo Gai Saber” una collecció de refranys populars Aforística catalana , 1883, editada després a part

Catalogà la biblioteca d’Antoni Agustí, del qual fou secretari i bibliotecari el catàleg fou publicat a Tarragona el 1587 Bibliotecae graeca ms latina ms Contemporàniament fou conegut amb el nom castellanitzat de Martín de Baylo , forma represa per Gregori Maians

El 1905 emigrà a l’Argentina Des del 1907 treballà al Centre Català de Rosario de Santa Fe Més tard fou bibliotecari del Casal Català de Buenos Aires Edità llibres catalans, com Ciutadania catalana 1957, de Manuel Serra i Moret, que distribuí per tota l’Amèrica Llatina