Resultats de la cerca
Es mostren 99 resultats
Dustin Hoffman

Dustin Hoffman
© Festival de Cine de San Sebastián
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
A partir de l’èxit del seu segon film, The Graduate 1976, de M Nichols, seguí una carrera molt regular que es consolidà amb l’Oscar per la seva interpretació a Kramer versus Kramer 1979, de R Benton També ha interpretat, entre d’altres, Midnight Cowboy 1969, de J Schlesinger, Little big Man 1970, d’A Penn, Straw Dogs 1971, de S Peckinpah, Lenny 1974, de B Fosse, Family Business 1989, de S Lumet, Dick Tracy 1990, de W Beatty, Billy Bathgate 1991, de R Benton, Hook 1991 de S Spielberg, Hero 1992, de SFrears, Outbreak 1995, de WPetersen, Sleepers 1996, de BLevinson, American Buffalo 1996, de…
David Fincher
Cinematografia
Director cinematogràfic nord-americà.
Començà a treballar en el món del cinema a l’empresa d’efectes especials Industrial Light and Magic, des d’on féu el salt a la realització d’anuncis publicitaris i vídeos musicals de cantants i grups com Madonna, Sting, The Rolling Stones, Michael Jackson, Iggy Pop, Aerosmith, George Michael o Billy Idol Debutà en la realització de cinema amb Alien 3 1992, i el gran èxit de Seven 1995, premi Sant Jordi del públic féu d’ell un dels principals especialistes contemporanis en cinema fantàstic i de suspens Posteriorment ha dirigit The Game 1997, Fight Club 1999, Panic Room 2002,…
Robert Benton
Cinematografia
Director i guionista cinematogràfic nord-americà.
Influït pels nous corrents de renovació cinematogràfica que arribaven d’Europa, començà en el món del cinema com a guionista de Bonnie and Clyde 1967, d’Arthur Penn, juntament amb David Newman, amb qui formà una prestigiosa parella d’escriptors També escriviren plegats els guions de There Was a Crooked Man 1970, de Joseph L Mankiewicz What’s Up, Doc 1972, de Peter Bogdanovich, i Superman 1979, de Richard Donner Accedí a la direcció amb el western Bad Company 1972, i després dirigí The Late Show 1977, Kramer vs Kramer 1979, Still of the Night 1982, Places in the Heart 1984, Nadine 1987,…
Phil Ramone
Música
Nom amb el qual és conegut el productor discogràfic nord-americà i enginyer de so d’origen sud-africà Philip Ramone.
Infant prodigi, a tres anys començà a estudiar el violí i el piano Emigrà als Estats Units de molt jove, on es naturalitzà el 1953, i fou alumne de la Juilliard School of Music de Nova York, ciutat on el 1961 fundà l’estudi de gravació A&R Tingué un paper fonamental en el llançament de músics i cantants com Burt Bacharach, Ray Charles, Paul Simon, Aretha Franklin, Stevie Wonder, Paul McCartney, Elton John o Madonna, i recuperà per al gran públic intèrprets com Frank Sinatra o Tony Bennett Al llarg de la seva carrera les seves produccions obtingueren un total de 14 premis Grammy, entre els…
Thomas Boaz Allen
Música
Baríton anglès.
Estudià al Royal College of Music de Londres i es graduà a les universitats de Newcastle i Durham Debutà el 1969 amb un petit paper a La traviata amb l’Òpera Nacional Gallesa, però de seguida es destacà en papers de protagonista, especialment en òperes de Mozart L’any 1971 debutà al Covent Garden de Londres fent el personatge de Donald de Billy Budd , de B Britten, paper que repetí al Gran Teatre del Liceu de Barcelona l’any 1975 Al mateix teatre, el 1983 interpretà el paper de Ford, del Falstaff verdià, i el 1990 representà un altre dels seus papers característics, el…
Woody Guthrie
Música
Cantautor de folk nord-americà.
La pobresa de la seva família i, en general, de bona part de la societat dels EUA després del crac del 29 marcà la carrera musical de Guthrie Des que aprengué a tocar la guitarra es dedicà a fer cançons per a denunciar les injustícies al seu país i al món, amb el ritme i la melodia de les arrels folk dels EUA La seva obra tingué un gran impacte i fou molt popular De fet, la seva cançó This Land Is Your Land -adaptada al català per La Trinca- es convertí en l’himne oficiós nord-americà A més de voltar per tot els Estats Units amb les seves cançons, escriví moltíssims poemes i articles per a…
Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu
Música
En la major part de la història del Liceu, no es pot parlar de l’orquestra com a cos estable, ja que aquest col·lectiu -com el cor o les companyies de dansa- i el seu director musical es formaven per a cada temporada contractats per l’empresari.
Un dels primers directors titulars de l’època fundacional fou el músic i compositor Marià Obiols, director també del Conservatori del Liceu Fou pràctica habitual cridar directors invitats de prestigi, i han passat pel seu podi figures tan destacades com Giovanni Bottesini, Franco Faccio, Albert Coates, Richard Strauss, Igor Stravinsky, Arturo Toscanini, Georges Sebastian, Manuel de Falla, Otto Klemperer, Hans Knappertsbusch, i un llarg etcètera, sense oblidar els grans directors catalans com Joan Manén, Joan Lamote de Grignon, Jaume Pahissa, Pau Casals o Antoni Ros Marbà Les llargues etapes…
Dexter Gordon
Música
Saxofonista tenor nord-americà.
S’inicià en la música a treze anys tocant el clarinet El 1940 entrà en l’orquestra de Lionel Hampton, i el 1944 en la de Billy Eckstine, des d’on es projectà com un dels pioners del saxo tenor en l’estil bop Els primers anys de la dècada dels cinquanta treballà un altre cop a Los Angeles, sobretot amb el també saxo tenor Wardell Gray L’addicció als estupefaents, però, dificultà la seva carrera durant quasi tota la dècada Recuperat, visqué a Europa del 1962 al 1976, tocant com a solista acompanyat per músics com Kenny Drew i Tete Montoliu El 1986 fou l’actor principal del llargmetratge de…
Duke Ellington
Música
Nom amb què és conegut el director d’orquestra, compositor, arranjador i pianista de jazz
nord-americà Edward Kennedy Ellington.
Inicià la seva carrera com a director el 1924, i al final dels anys vintcomençà a adquirir renom amb les seves interpretacions en un estil jungle style caracteritzat per determinats efectes sonors obtinguts amb les trompetes i els trombons La seva orquestra fou una de les més notables de la història del jazz , tant pel caràcter inconfusible que ell sabé imprimir-li, com per la qualitat dels seus membres, quasi tots solistes de gran categoria, entre els quals cal esmentar Johnny Hodges, Harry Carney, Ben Webster, Paul Gonsalves saxòfons, Cootie Williams, Ray Nance trompetes i Jimmy Blanton…
El modernisme i el llibre infantil
Billy Guillem Perés 1893-1968 Illustració a La Rondalla del Dijous , editada per L’Avenç 1908-09 BC El Modernisme fou un fenomen que omplí tota una època de la cultura catalana en totes les seves manifestacions, per això no és rar que també arribés la seva influència en un camp tan «senzill» com el de les publicacions per a infants Tanmateix el Modernisme va ser, almenys al començament, un fenomen culte, amb la qual cosa només una part de la producció per a infants –part important en qualitat però no tant en quantitat–- pot qualificar-se de modernista, ja que la majoria de les…