Resultats de la cerca

Estudià la formació de les primeres molècules orgàniques a partir dels components inorgànics hidrogen, amoníac, metà, etc d’una atmosfera primigènia, sota la influència dels raigs ultraviolats del Sol Entre les seves obres cal destacar L’origen de la vida 1923, La vida a l’univers 1959, Vida la seva natura, origen i desenvolupament 1961, L’origen químic de la vida 1965 i Matèria, vida, intellecte 1977

Doctor en medicina per l’institut Karolinska 1943 i doctor honorari per la Universitat de Basilea 1960, fou professor en diverses universitats d’Europa i Amèrica del Nord Publicà molts treballs a partir dels seus estudis sobre l’heparina, l’autooxidació, la formació i el metabolisme del colesterol i dels àcids biliars, i fou especialment conegut per l’isolament de les prostaglandines, així com l’estudi de llur estructura i acció El 1982 compartí el premi Nobel de fisiologia i medicina amb BI Samuelsson i JR Vane

Llicenciat en medicina a Madrid 1931, amplià estudis a Dinamarca amb Krogh i a Alemanya amb Meyerhof, en temes de metabolisme Deixeble de Juan Negrín, féu la guerra a Madrid, on creà un institut de l’alimentació, dirigit per J Puche, i estudià la patologia de la desnutrició i algunes avitaminosis Acabada la guerra, hom li prohibí de fer oposicions durant deu anys i treballà a l’institut Jiménez Díaz Catedràtic de fisiologia de Saragossa 1950, el 1953 anà a la Universitat de Minneapolis Minnesota i dirigí el laboratori del Mount Sinai Hospital el 1976 És autor de treballs bàsics sobre el…

El 1911 descobrí la carboxilasa, que actua sobre l’àcid pirúvic en el metabolisme dels hidrats de carboni Dedicà la resta de la seva vida científica a l’estudi dels catabolismes, tant respiratoris com fermentatius

Graduat a la Universitat de Cambridge el 1938, fou educat en l’església quàquera, i en la Segona Guerra Mundial es declarà objector de consciència bé que posteriorment evolucionà vers l’agnosticisme i li fou permès completar els estudis de doctorat, que obtingué el 1943 Tota la seva vida professional estigué centrada en l’estudi de les proteïnes, que dugué a terme fins el 1962 a la Universitat de Cambridge, i pràcticament no exercí la docència El 1954 publicà un estudi sobre l’estructura de la insulina , en el qual introduí a més la seqüenciació , un mètode d’estudi per a identificar els…

Es graduà el 1963 i es doctorà a la Universitat de Cambridge el 1966 Després d’una estada postdoctoral al Salk Institute for Biological Studies a San Diego Califòrnia, l’any 1969 s’incorporà al laboratori de biologia molecular del Medical Research Council a Cambridge, on treballà amb Sydney Brenner  i Robert Horvitz  en l’estudi de la biologia i la genètica del nematode Caenorhabditis elegans i en la seqüenciació del seu genoma , que completà el 1982 El 1992 fou nomenat primer director del Wellcome Sanger Centre, una institució capdavantera en la investigació genòmica a la Gran Bretanya,…

Els fàrmacs antiparkinsonians es basen en el fet que el trastorn bioquímic fonamental d’aquesta malaltia és un dèficit de dopamina en els ganglis basals, que produeix un desequilibri entre els sistemes dopaminèrgics , el més important dels quals, la levodopa precursor de la dopamina és el fàrmac d’elecció, generalment associat amb un inhibidor de la dopadescarboxilasa, i anticolinèrgics , entre els quals cal destacar el trihexifenidil

Graduat pel Massachusetts Institute of Technology 1968, es doctorà a la Universitat de Stanford el 1973 Des del 1976 treballa com a investigador i exerceix la docència a la Universitat de Duke Membre de l’Acadèmia Americana d’Arts i Ciències 2004, el 2015 compartí el premi Nobel de Química amb Tomas Lindahl  i Aziz Sancar  pels seus treballs sobre els mecanismes de reparació de l’ ADN , en particular la metilació de l’ADN, per la qual determinats enzims detecten les duplicacions defectuoses de nucleòtids i les corregeixen

Als 13 anys aconseguí enfosquir la pigmentació de pollastres blancs amb la manipulació de l'ADN nuclear, experiment que fou publicat en la revista Nature Graduat en medicina a la Universitat de Pennsilvània l’any 1978, el 1983 obtingué un màster, i els anys següents continuà els estudis amb Jonas Salk , BF Skinner  i Christiaan Barnard Cap científic de l’Advanced Cell Technology al Wake Forest School of Medicine de Massachusetts, desenvolupà diverses tècniques de  transferència nuclear Entre d’altres, amb el seu equip clonà amb èxit dues espècies de bòvids gairebé extingits, un dels quals…

Graduat en biologia 1969 i doctorat en microbiologia 1973 per la Universitat de Texas, a Austin, en 1974-77 feu recerca postdoctoral a la Scripps Clinic and Research Foundation de La Jolla, Califòrnia Posteriorment la seva carrera científica i docent s’ha desenvolupat sobretot a les universitats de Texas 1977-85, Califòrnia Berkeley 1985-2004 i al centres Weill Cornell Medicine de Nova York i Howard Hughes Medical Institute de Maryland 2004-12 Des d’aquest any ocupà la càtedra d’immunologia al MD Anderson Cancer Center Pioner de la immunoteràpia, en els seus estudis sobre la proteïna CTLA-4…