Resultats de la cerca

Interessat en el folklore del seu país, és considerat un dels màxims exponents en la investigació del patrimoni musical indígena gràcies a la recerca i compilació que feu de més de 2000 melodies El 1921 fou el fundador del Círculo Artístico Infantil, creat per al conreu del cant, la plàstica i la declamació L’obra musical d’aquest compositor denota la influència de les seves investigacions Publicà unes trenta melodies en el seu treball Música, instrumentos y danzas indígenas , i un altre grup de peces musicals aparegueren com a suplement de l’obra d’O Poblete Mundo callawaya Malauradament…

Des de la seva infància residí als Estats Units, on fou deixeble dels violinistes Josef Gingold, a Cleveland, i Ivan Galamian, a l’Institut Curtis de Filadèlfia Debutà a San Francisco l’any 1952, i el 1959 fou premiat al Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Aquest guardó li obrí les portes de les sales de concerts més importants del món, inclòs el Carnegie Hall de Nova York, on es presentà el 1961 Aquell mateix any feu el seu debut a Londres, a l’Albert Hall Des del 1971 és professor a l’Institut Curtis de Filadèlfia Ha actuat sovint al Festival de Tanglewood i al d’Edimburg Amb Laredo han…

Germà de Núria Albó El 1951 ingressà a l’orde jesuïta i el 1952 anà a Bolívia, on es nacionalitzà Estudià humanitats a Cochabamba i a la Universidad Católica del Ecuador, Quito 1952-54, on es doctorà en filosofia 1958 Llicenciat en teologia per la Facultat Borja de Sant Cugat del Vallès 1964 i per la Loyola University de Chicago 1965, el 1971 es doctorà en lingüística i antropologia per la Universitat Cornell de Nova York amb la tesi Social Constraints on Cochabamba Quechua 1970 S’especialitzà en la llengua i la cultura dels pobles andins, sobretot els quítxues  i els  aimares…

Llicenciat 1953 i doctorat 1969 en ciències físiques a la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en sismologia a Estrasburg Es traslladà a Bolívia el 1959, on fou subdirector 1959-64 i director 1964-93 de l’Observatori Sismològic San Calixto de La Paz El 1966, a petició de la UNESCO, participà en la fundació del Centro Regional de Sismología para América del Sur CERESIS Fou també membre de diverses organitzacions internacionals i escriví tractats de sismologia

Vida Ingressà a la Companyia de Jesús el 1949 Estudià Periodisme i Mitjans Audiovisuals a Bèrgam Itàlia i cinema pel seu compte a Barcelona, on fou un actiu cineclubista Durant el període 1966-68 realitzà 25 curts documentals per al programa "Cuestión urgente" TVE El 1968 es traslladà com a docent a Bolívia, on exercí la crítica cinematogràfica al diari "Presencia" durant onze anys Per a l’Empresa Nacional de Televisión 1970-71 dirigí la sèrie Los grandes momentos de la Historia del Cine 18 capítols l’espai "Actualidad cinematográfica" i un episodi d’ Atalaya També fou el…

Ingressà en l’orde franciscà 1834 Arran de l’exclaustració del 1835 passà a Itàlia i d’allí a Bolívia, on fundà el centre missioner de Copacabana reclutà missioners a Europa i fou prefecte de missions 1861, definidor general de l’orde 1863 i visitador apostòlic a Xile Publicà obres històriques i escriví Mis memorias 1911

La capital és La Paz

El jaciment més important Tiahuanaco comprèn diversos monuments, de paret seca, com el Calasasaya, Acapana, Puma Puncu i la colossal Porta del Sol, monòlit decorat amb el déu Viracocha Es caracteritza per les escultures colossals fins a 7 m d’alt, feixugues i geometritzades, i per una ceràmica senzilla

Estudià a Buenos Aires, al Conservatorio Fontova, amb José María Vásquez i Domingo García Silva Posteriorment fou professor d’història de la música al Conservatorio Nacional de Música de La Paz Bolívia El 1937 dirigí algunes de les seves composicions a Buenos Aires, i l’any següent presentà a Berlín el ballet Amerindia , basat en la història precolombina Al llarg del 1943 dugué a terme una gira per l’Amèrica llatina Fundà l’Orquestra Nacional Simfònica de Bolívia, formació que dirigí en diverses etapes De la seva producció destaquen l’obra orquestral Cory Wara 1941,…

Es formà a Xile i, de retorn a Bolívia, impulsà el cinema del seu país amb films polítics sobre la realitat social Ulkamau 1966, El coraje del pueblo 1971 i Fuera de aquí 1977 Posteriorment visqué alguns anys a l’exili i el 1989 dirigí La nación clandestina