Resultats de la cerca

Adoptà el nom artístic de John Denver perquè aquesta era la capital de l’estat on vivia A la dècada dels setanta fou un dels cantants de country-folk més populars, especialment pel disc Poems, Prayers and Promises 1971, on hi havia cançons com Take Me Home , Country Roads i Sunshine on My Shoulders També el feren famós les cançons Annie’s Song i Thank God I’m a Country Boy Enregistrà 25 discos i n’obtingué 15 d’or i 8 de platí A partir de la dècada dels vuitanta collaborà en nombroses iniciatives pacifistes i de defensa del medi Moltes de les seves cançons foren traduïdes al…

Estudià dret, i entrà a la Companyia de Jesús 1873 Amic i deixeble de Fernán Caballero , la seva obra tendí cap a un realisme d’intenció moralitzadora Els contes que publicava a la revista El Mensajero del Corazón de Jesús donaren lloc a diversos reculls de Lecturas recreativas 1884-87, on, juntament amb la crítica de la bona societat de l’època, que havia de motivar també les novelles Pequeñeces 1890, un dels èxits més sorollosos de l’època, i Boy 1910, s’observava la tendència al pintoresquisme i a la reconstrucció històrica d’influència romàntica, visible igualment en novelles…

Estudià a les universitats de Virgínia i de Pennsilvània i, fins a trenta anys, practicà tota mena d’oficis És autor d’una obra abundant, de caràcter naturalista i arrelada en el sud i entre els blancs pobres En les seves novelles més sobresortints hom observa una preocupació sociològica que es mostra a través de situacions sovint còmiques Tabacco Road 1932, God’s Little Acre 1934, Journeyman 1938, Georgia Boy 1943, Venny by Nature 1961, In Search of Bisco 1965 i Deep South 1968 El 1951 publicà l’autobiografia Call It Experience També publicà reportatges You have Seen their…

Començà la seva carrera literària amb el conte Lao Zhang de zhexue ‘La filosofia del vell Zhang’, 1924 Visqué molts anys a Anglaterra i als EUA La seva obra més famosa és Loto Xiangzi molt coneguda a Occident, per la traducció anglesa The Rickshaw Boy ‘El noi del Rickshaw ', best-seller a Amèrica i traduïda a moltes llengües Però la novella més important és Quatre generacions sota el mateix sostre L’èxit de la seva peça Lung Xugou ‘El fossar Barba de Drac’ li atorgà el títol d’Artista del Poble Perseguit pels Guàrdies Roigs durant la Revolució Cultural, se suïcidà Fou rehabilitat…

Tocà a Nova York a partir del 1921, i el 1926 entrà en l’orquestra de Fletcher Henderson El seu període més creatiu s’inicià el 1934, any en què ingressà en l’orquestra de Duke Ellington Durant més d’una dècada, Stewart hi aportà la seva marcada personalitat musical, amb un toc molt expressiu, i la incorporació del recurs half-valve D’aquest període destaquen les interpretacions de Boy Meets Horn 1938, Morning Glory 1940 i Take the ’A’ Train 1941 A partir del 1945 tocà amb Jazz at the Philharmonic i feu una llarga gira per Europa 1947-51 Els anys cinquanta disminuí la seva…

Consisteix a obrir només parcialment una o més de les bombes, prement el pistó o clau corresponent a la meitat o dos terços del seu recorregut complet La columna d’aire queda així estrangulada, amb la qual cosa s’obté un so d’afinació poc determinada, de punyent timbre nasal El recurs s’acostuma a completar obrint gradualment la bomba o bombes fins al recorregut complet al mateix temps que s’ajusta l’acció a l’embocadura per arribar a una nota d’afinació determinada El primer a desenvolupar-lo plenament fou Rex Stewart, a partir del 1938, com mostren els seus solos gravats amb l’orquestra de…

Obtingué la fama amb la sèrie televisiva Moonlighting 1985, per la qual guanyà un Emmy El seu primer èxit cinematogràfic fou amb la comèdia Blind Date 1987 de BEdwards, amb el qual tornà a coincidir a Sunset 1987 Principalment, és conegut per les seves interpretacions en papers d’acció i violència com la trilogia Die Hard , iniciada el 1987, The Last Boy Scout 1991 i Pulp Fiction 1994 Entre les seves aparicions posteriors destaquen 12 Monkeys 1995, The Fith Element 1997, The Jackal 1997, Mercury Rising 1998, Armageddon 1998, The Siege 1998, Breakfast of Champions 1999, The Sixth…

Debutà el 1979 amb el curt Prioridad nacional i el 1982 el seu llargmetratge Victoria 392 no pogué ser estrenat a causa de la censura Posteriorment treballà als Estats Units en sèries de televisió, entre les quals cal citar Law & Order 1992, Lifestories 1992-96 i Dr House 2007-09, que compaginà amb la realització cinematogràfica, desenvolupada al seu país, llevat de The Boy Who Cried Bitch 1991, Love Walked In 1997, El mismo amor, la misma lluvia 1999, amb el qual guanyà un premi al millor director de l’Associació Argentina de Crítics i al Festival de Valladolid, El hijo de la novia 2001…

Dedicada primerament al teatre, el 1957 començà a treballar en el cinema noruec, fins el 1966, que intervingué, ja a Suècia, en el film Persona , d’Ingmar Bergman, amb qui es casà, i passà a ésser una de les intèrprets favorites d’aquest director Altres films seus són Vargtimmen 1967, Skammen 1968, En passion 1969, Viskingar och rop 1973, Scener ur ett aktenskap 1974, Face to face 1976, The Serpent's Egg 1977, Höst sonat 1978, The Bay Boy 1985, Speriamo che sia femina 1986, Gaby 1986, Rose Garden 1989, The Long Shadow 1991, el documental Liv Ullman scener fra et liv ‘Escenes d’…

Es donà a conèixer interpretant papers dramàtics a Privileged 1982, de M Hoffman, White Mischief 1987, de M Radford, Remando al viento 1987, de G Suárez, Maurice 1987, de J Ivory, The Dawning 1988, de R Knights, The Big Man 1990, de D Leland, o Impromptu 1991, de J Lapine Però és més conegut pels seus papers en comèdies romàntiques com Sirens 1994, de J Duigan, Four Weddings and a Funeral 1994, de M Newell, o Sense and Sensibility 1995, d’A Lee Posteriorment ha interpretat Notting Hill 1999, de R Michell, Mickey Blue Eyes 1999, de K Makin, Small Time Crooks 2000, de W Allen, Bridget's Jones…