Resultats de la cerca

S'inicià a Jaimito , d’Editorial Valenciana, tebeo dins del qual publicà les historietes del seu primer personatge, El soldadito Pepe, i, a partir del 1954, el que seria la seva creació més popular, el gat Pumby L’èxit del personatge fou tan gran que l’any següent s’edità una revista de còmics del mateix nom que aconseguí un gran difusió i arribà fins als 1204 números Parallelament creà altres personatges com ara Capitán Mostachete, Sandokancio, Benjamín y su pandilla, Robin Robot i la versió en còmic de Mazinger Z, la majoria publicats per Editorial Valenciana En tancar aquesta…

És autor dels guions de les historietes Expediente Exprés , publicades a la revista mensual Tribuna des del 1998 publicades en llibre l’any 2007,  Asesinato en la mezquita 1996, Color café 2006, Silencios La juventud del Capitán Trueno 2006, en collaboració amb el dibuixant Alfons López Fou coguionista amb Antoni Guiral d’ 11-M la novela gráfica 2009, dibuixada per Joan Mundet, amb el qual i amb López compartí l’any 2011 el Premi Nacional de Cultura del CONCA en l’apartat de còmics Amb Norman Fernández publicà també les monografies sobre còmics Nosotros somos los muertos El arte de…

Intervingué en les cintes El signo de la tribu 1914, de Joan Maria Codina Los cabellos blancos 1914, d’Adrià Gual, i Las tribulaciones de Querubín 1917, de Magí Murià i J Santpere Especialitzat en el gènere còmic, el 1917 creà, juntament amb Josep Santpere, el dibuixant Joaquim Xauradó i Alfons Tormo, la productora Momo Films Amb aquesta firma rodaren cintes breus protagonitzades pel personatge còmic Cipriano, escrites i interpretades per M Mas en la línia de Max Linder La sèrie, que presentava situacions vodevilesques, només és formada per tres títols El monedero de…

Format a Lleida i a Barcelona, a l’Escola Massana Els seus primers treballs es publicaren a la revista Star 1974 Amb el també dibuixant  Juan Mediavilla Burgos 1950-7 d’octubre de 2022 fou el creador del personatge Makoki 1977, que aparegué per primer cop a la revista musical  Disco Expres , i que posteriorment tingué una revista pròpia, el còmic Makoki 1982, del qual Gallardo fou el director de la primera etapa Amb Mediavilla també impulsà la revista  El Víbora  1979 Tingué una prolífica carrera com a illustrador en revistes i diaris com Cairo , La Vanguardia , El País ,  Herald…

Germà de Shirley MacLaine , el 1961 debutà com a actor de cinema amb Splendor in the grass,  d’E Kazan, pellícula amb la qual obtingué un Globus d’Or Des del 1967, amb Bonnie and Clyde d’A Penn, ha produït els films on actua El 1978 realitzà el seu primer film,  Heaven can wait Globus d’Or a la millor pellícula musical o còmica i al millor actor musical o còmic i, a continuació, Reds  1981, Oscar i Globus d’Or al millor director, l’adaptació del còmic Dick Tracy 1990 i Bulworth 1998, els quals també interpretà A les ordres d’altres directors també ha interpretat,…

A la fi de la Segona Guerra Mundial s’installà als EUA, on, l’any 1947, inspirant-se en les pellícules de l’Oest, començà a publicar a la revista francesa Spirou les aventures humorístiques del cowboy  Lucky Luke, una figura que esdevingué un dels grans personatges del còmic belga del s XX L’any 1955 tornà a Bèlgica i conegué René Goscinny, el guionista d’Astèrix, que des d’aleshores i fins a la seva mort, el 1977, es féu càrrec dels guions de Lucky Luke durant els anys que marcaren l’èxit del personatge Publicà un total de 87 àlbums de les aventures d’aquest personatge, editats…

Treballà en el gènere còmic, d’aventures i dramàtic The Big House 1930, The champ 1931, Viva Villa 1934

Assoliren anomenada mundial els anys vint i trenta amb un número còmic i musical El grup es desfeu el 1940

Fou un dels principals autors de teatre còmic, però de les seves obres no es conserven sinó alguns títols i fragments aïllats

Dins el panorama anglès romàntic, compongué cançons i balades, i alhora denotà un cert gust pel glee tipus de composició vocal a cappella i la tradició vocal antiga, si bé professionalment hagué de dedicar-se al teatre còmic A setze anys fou organista a Liverpool, i simultàniament entrà en contacte amb el món del teatre El 1832, establert a Londres, compongué i publicà algunes cançons Director del cor del teatre Drury Lane des del 1842, compongué una òpera - Pasqual Bruno - per a Viena, i realitzà algunes gires de concerts per Àustria, on tocà fugues de JS Bach, i pels Estats…