Resultats de la cerca
Es mostren 693 resultats
canal de la dreta del Llobregat
Vista del Canal de la Dreta del Llobregat (per oposició al canal de la Infanta, que transcorre per l’esquerra)
© Fototeca.cat
Canal del Baix Llobregat, que té la presa passat l’aiguabarreig amb la riera de Torrelles, en el terme de Sant Vicenç dels Horts.
Travessa, parallel al Llobregat, els municipis de Santa Coloma de Cervelló, Sant Boi i el Prat, i mor a llevant de l’estany de la Ricarda, on primerament abocava les aigües d’escolament Inaugurat el 1855, no fou acabat fins el 1885, amb un cabal real d’1,3 m 3 /s, que permetia el regatge de 1 200 ha quan el consum del canal de la Infanta, amb la presa, situada aigua amunt, ho permetia L’acabament del pantà de Sant Ponç, al Cardener i el complement, després del 1890, de l’aigua artesiana del delta han permès l’aprofitament regular de 3,75 m 3 /s que ja era el cabal teòric del canal, amb una…
riu de la Sénia
Gola del riu de la Sénia, a les Cases d’Alcanar
© Fototeca.cat
Riu
Riu al límit entre el Montsià i el Baix Maestrat, que des de prop de la vila de la Sénia forma la frontera històrica entre el Regne de València i el Principat de Catalunya, tal com fou establerta per Jaume I el 1240.
Neix dins el terme de la Pobla de Benifassà Baix Maestrat, on rep el nom de riu de la Pobla , i en són importants afluents de capçalera el barranc del Salt, que davalla del tossal de Cantaperdius 1245 m, des de Fredes, i el barranc de la Fou, que davalla dels ports de Beseit la Sénia, amb els quals forma el pantà d’Ulldecona, construït acabat el 1985 per a palliar l’escàs i irregular cabal, que els anys abundosos pot ser 150 vegades el dels anys secs, gairebé eixut És termenal de la Sénia, Ulldecona i Alcanar, al Montsià, i de Rossell, Sant Rafel del Maestrat, Traiguera, Sant Jordi del…
Huang He
Cascada de Hukou, al Huang He
iStockphoto.com
Riu
Riu de la Xina, el segon en importància d’aquest país, després del Iang-Tsé.
Té una longitud de 4845 km i un cabal mitjà anual de 1500 m 3 /s Neix a 4500 m d’altitud a l’altiplà del Tibet, es dirigeix cap al SE i travessa les regions lacustres de Hin-ko-hai, Oring Nor i Tsaring Nor canvia de direcció en travessar el massís d’A-mi-na-k'ing i es dirigeix cap al llac i la depressió de Lanzhou Al curs mitjà es dirigeix cap a l’altiplà mongol, i pren la direcció N-S cap a la fossa tectònica de Qin Ling, i després l’W-E, per a arribar a la mar a través de la gran plana de la Xina septentrional A Mong-hie comença el curs inferior, que durant uns 800 km travessa…
con de depressió
Geografia
Forma que pren el mantell freàtic quan hi ha explotació d’aigua per un pou.
El seu cercle d’influència depèn del cabal d’extracció, i pot afectar els pous pròxims
dèficit d’escolament
Geologia
Relació que hom estableix en una conca entre la precipitació meteòrica d’aigua i el dèbit d’escolament superficial.
Hom la calcula restant a la precipitació total el cabal d’aigua que circula en superfície
Balsas
Riu
Riu de Mèxic (880 km de llargada i 113 200 km 2
de conca) que neix a la vall de Puebla per la unió dels rius San Martín i Zahuapán i que rep, fins a la confluència amb el Cocula, el nom d’Atoyac o Poblano.
Desemboca a l’oceà Pacífic formant un petit delta El seu cabal és aprofitat per centrals hidroelèctriques
limnímetre
Física
Aparell emprat en la mesura de cabals en canals hidràulics.
El limnímetre mesura l’altura de l’aigua en el canal, el cabal essent funció d’aquest paràmetre
Lielupe
Riu
Riu de Letònia, que desemboca al golf de Riga (119 km de longitud i 17 600 km2 de conca).
Té un cabal mitjà de 63 m 3 /s Es glaça pel desembre i es desglaça pel març És navegable
Murgab
Riu
Riu de l’Afganistan, de 852 km (350 km dins el Turkmenistan), que desapareix dins cinc llacunes al desert de Karakumy.
Amb les seves aigües hom rega camps de cotó Té el màxim cabal uns 340 km abans de la seva extinció