Resultats de la cerca
Es mostren 1963 resultats
dret de barra
Història del dret
Vectigal que exigien als Països Catalans la corona, els senyors territorials o les corporacions locals per a transitar per ponts o camins de llur jurisdicció.
Era posada simbòlicament una barra o travessa en senyal de prohibició de pas, si no era satisfeta l’exacció, fet que ha donat origen al nom Era conegut també per dret de peatge o de passatge i pontatge En general era una exacció transitòria —de fet era contrària a les constitucions i al dret general de Catalunya pel qual tothom podia anar arreu sense pagar passatge— amb la finalitat de recaptar cabals per a la construcció o reconstrucció de ponts i de camins o per subvenir a d’altres despeses importants A Catalunya existí ja al segle XI en algun lloc de jurisdicció senyorial El…
propagació multicamí
Diversificació d’un senyal a través d’un camí directe i/o a través d’un o múltiples camins reflectits.
Aquest fenomen de propagació pot ésser causat per diversos factors, com ara la refracció i reflexió del senyal en la ionosfera, la conducció atmosfèrica, la reflexió en objectes terrestres edificis o muntanyes, per exemple, o en el cas d’interiors, les parets i els objectes metàllics L’arribada del senyal per diversos camins implica que en recepció es troben diversos senyals amb diferents retards i atenuacions que poden causar interferències destructives o desplaçaments en la fase En comunicacions s’han plantejat diversos mètodes per a combatre els efectes de la propagació…
Sant Joan de Penyagolosa

Creu de camins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa
© Turisme de Castelló
Santuari
Santuari i parròquia del municipi de Vistabella del Maestrat (Alt Maestrat), situat a 1.292 m alt., als vessants septentrionals de Penyagolosa, voltat de pinedes.
L’església, d’una nau, fou bastida a partir del 1706 sobre una d’anterior conserva un retaule barroc amb una pintura central de Jeroni Jacint Espinosa De l’antic convent, de la mateixa època, resta una sola ala, aprofitada per a hostatgeria, i un petit pati central porxat Sobre la devoció a sant Joan la festa se celebra el 29 d’agost en commemoració de la degollació del sant, al qual era dedicada la primitiva ermita, el 1653 hom creà la confraria de Sant Joan Baptista, la més important de les comarques veïnes És un centre de pelegrinatges, entre els quals es destaca l’anomenat dels pelegrins…
Eusebi Estada i Sureda
Enginyer de camins.
Acabada la carrera el 1868, el 1871 publicà un estudi demostrant la possibilitat econòmica de construir un ferrocarril de Palma a Inca, que donà com a resultat la creació de la Societat del Ferrocarril de Mallorca, amb capital mallorquí, de la qual fou enginyer vitalici Sota la seva direcció hom construí la línia fins a Inca 1873-75 i les prolongacions fins a sa Pobla 1878, Manacor 1897, Felanitx 1897 i Santanyí aprovada el 1913 Com a cap d’obres públiques, càrrec que exercí fins el 1907, millorà la xarxa de carreteres i en construí de noves, entre les quals la d’Inca a Lluc 1888-93 Però la…
Victorià Muñoz i Oms
Construcció i obres públiques
Enginyer de camins.
Estudià a Madrid, on es titulà l’any 1924 La Generalitat republicana li encomanà l’any 1935 la redacció d’un Pla General d’Obres Públiques de Catalunya on ja es contemplava la construcció d’un eix viari que uniria Girona amb Lleida passant per Manresa, precursor de l’Eix Transversal engegat l’any 1997 Durant els anys 1940 i 1941 estudià l’aprofitament integral de la conca de l’Alta Ribagorça, arran del qual, l’any 1946, l’Instituto Nacional de Indústria creà l’ENHER per a dur-lo a terme Des de l’any 1947 al 1962 es construiren els embassaments de Canelles, Escales, Llesp, Bono, Senet i el…
eco
Física
Fenomen consistent en la reflexió d’ones sonores per un obstacle, de manera que l’orella rep l’ona reflectida amb un cert retard respecte a l’ona directa, retard que correspon a la diferència de camins recorreguts.
Per tal que l’eco sigui clarament perceptible com un efecte de repetició del so, cal que el retard de totes dues ones sigui superior a 0,1 segon, temps que correspon a una diferència de camins, en l’aire, de 34 m
refractòmetre
Física
Aparell destinat a mesurar l’índex de refracció d’un medi material, basat en les diferències de camins òptics, i per tant, de fases, entre els dos raigs en què se n’ha dividit un, quan han travessat medis materials diferents.
Aquesta mesura de diferència de camins òptics és feta produint interferències entre els dos raigs Segons que la divisió del raig en dos hagi estat feta usant escletxes de Young o per reflexió en superfícies semitransparents, l’aparell és anomenat de Rayleigh o de Jamin Els refractòmetres són els aparells bàsics d’una tècnica de mesura molt precisa dels índexs de refracció amb un marge d’error del 10 - 6 per cent, anomenada refractometria interferencial
Macari Golferichs i Losada
Museologia
Disseny i arts gràfiques
Enginyer de camins, dibuixant i col·leccionista.
Personatge polifacètic, fou soci actiu del Centre Excursionista de Catalunya, i collaborà molt activament en la restauració del monestir de Ripoll Reuní una important collecció de teixits coptes que fou adquirida el 1904 per la Junta de Museus Barcelona, Museu Tèxtil Creà a la Biblioteca de Catalunya un important repertori iconogràfic d’Espanya 1915 Escriví dues monumentals obres arqueològiques El Islam i Cartago-Hispania , que han romàs inèdites, i collaborà a diverses publicacions sobre temes arqueològics També escriví una obra sobre l' Alhambra de Granada 1929 El 1901 encarregà a Joan…
Bernat Calvet i Girona
Enginyer de camins, canals i ports.
El 1901 redactà el Projecte d’eixample de la Ciutat de Mallorca aprovat el 1903, de forma radial i concèntrica —com el projecte de Rovira i Trias per a Barcelona 1859—, que ha tingut influència decisiva en el creixement i les successives planificacions de Palma Mallorca Fou alcalde de Palma 1906-07, i posteriorment inspector i conseller d’obres públiques