Resultats de la cerca

Es graduà a la Universitat McGill de Montreal 1963 i posteriorment es doctorà a la Harvard Medical School 1968 Després d’una residència a l’Hospital General de Massachusetts, el 1970 s’incorporà al laboratori de Fisiologia Cellular i Immunologia de la Universitat Rockefeller, on desenvolupà la seva carrera i fou nomenat catedràtic el 1988  Amb Zanvil A Cohn el 1973 descobrí les cèllules dendrítiques, bàsiques en la immunitat, responsables en l’activació de respostes a infeccions, allèrgies i també a l’hora d’evitar l’autoimmunitat, les quals constitueixen el vincle entre la resposta…

Es graduà en medicina l’any 1948 a la Universitat de Toronto i l’any següent amplià estudis al Lister Institute de Londres Després d’uns quants anys de residència a l’Hospital General de Toronto i altres centres sanitaris de la ciutat, el 1958 s’incorporà a l’Ontario Cancer Institute, creat aquest mateix any i dependent de la facultat de medicina de la Universitat de Toronto, on desenvolupà tota la seva carrera docent i científica Juntament amb el biofísic James Till, contribuí de manera crucial a l’estudi, la identificació i la generació artificial, a les primeres etapes, de  cèllules mare…

Provà sort com a jugador professional d’hoquei sobre gel, però a vint anys debutà a la gran pantalla amb un film de tall independent, Act of Vengeance 1985, de JMcKenzie Des d’aleshores ha participat en produccions cinematogràfiques com Parenthood 1989, de RHoward My Own Private Idaho 1991, de GVan Sant Point Break 1991, de KBigelow Bram Stoker's Dracula 1992, de FFCoppola Little Buda 1993, de BBertolucci A Walk in the Clouds 1994, d’AArau The Matrix 1999, dels germans Wachowski, i les seves dues continuacions The Gift 2000, de SRaimi, i The Day the Earth Stood Still 2008, de SDerrickson,…

Doctor en psicologia experimental per la Universitat de Harvard 1979 Després de ser director del centre de neurociència cognitiva al Massachusetts Institute of Technology 1982-2003, l’any 2003 tornà a la Universitat de Harvard, on actualment exerceix com a professor La seva recerca més reconeguda es basa en el procés d’aprenentatge del llenguatge en les criatures i en el seu controvertit i particular desenvolupament de les teories del llenguatge de Noam Chomsky, on argumenta que la facultat de la parla no és una característica innata dels humans sinó que és un producte de l’evolució igual que…

Doctor en psicologia per la McGill University 1954 Les seves primeres recerques es basaren en l’estudi de la síndrome del membre fantasma en pacients que sentien dolor en membres amputats Juntament amb el neurofisiòleg britànic Patrick Wall, l’any 1965 formulà la teoria de la porta d’entrada gate-control theory , que postula que el sistema nerviós té mecanismes propis de modulació i que no és possible d’explicar totes les seves reaccions segons el sistema estímul-resposta Amb algunes correccions, la porta d’entrada és el paradigma actual de la fisiologia del dolor L’any 1990 Melzack proposà…

En les seves imatges busca eliminar qualsevol referència de l’indret on s’han fet les seves fotografies per centrar la visió en les sensacions que pot extreure'n Utilitza la tècnica de llargues exposicions, habitualment entre 2 i 10 minuts, per eliminar l’accessori i captar només l’essencial És insistent i tenaç, capaç d’esperar hores, dies o, fins i tot, mesos per aconseguir la imatge desitjada Presenta el seu treball a galeries d’art dels EUA, Canadà, Alemanya i Dinamarca, i és autor d’un llibre Zebrato 2008 Ha estat guardonat amb els premis Internacional de Fotografia de Nova York 2005,…

Professor a la Queen's University de Kingston fins el 1941 i des del 1951, on s’havia graduat el 1923 Féu recerques importants sobre radioactivitat, especialment sobre la desintegració β, on ha establí l’anomenat diagrama de Sargent , bàsic per a l’estudi d’aquest tipus de desintegració Treballà també als NRC Laboratories 1941 i fou cap de físiques del Chalk River Laboratories 1941-51

Diputat liberal, ministre de justícia 1930-32 i 1941-46 i d’afers estrangers 1946-48, representà el Canadà a l’ONU 1946 i succeí Mackenzie King 1948 com a primer ministre 1948-57 Obtingué de la Gran Bretanya major autonomia per al país

Professor i clínic d’alta reputació a Amèrica i a Europa, fou el primer a descriure algunes malalties del cor, de la sang i dels vasos com les malalties d’Osler-Vaquez, de Rendu-Osler, etc Fou autor de Principles and Practice of Medicine 1892, compendi de medicina interna utilitzat llargament pels estudiants

Ambaixador als EUA 1945-46, sotssecretari i ministre d’afers estrangers 1948-57, fou cap del partit liberal 1958-63 i primer ministre 1963-67, quan aquest guanyà les eleccions El 1957 obtingué el premi Nobel de la pau