Resultats de la cerca

A quinze anys lluità a la Guerra Gran El 1808 participà en la Crema del Paper Segellat napoleònic a Manresa i en les batalles del Bruc La Junta Suprema de Catalunya el nomenà capità Lluità en els combats de Moià a les ordres del baró d’Eroles El 1820 es rebellà contra el govern constitucional i, perseguit, es posà a les ordres de la Regència d’Urgell, que l’ascendí a tinent coronel Es retirà el 1826, però intervingué en activitats carlines i fou empresonat 1834 En ésser indultat es dedicà a la seva professió d’…

Fou alcalde d’Olot arran de la Revolució de Setembre 1868 fundà el cos de voluntaris de la Llibertat i la Milícia Republicana del Cantó de la Muntanya Durant la insurrecció federalista del 1869 intentà d’ocupar Olot militarment, però s’hagué d’exiliar a França A la proclamació de la República 1873 fou novament alcalde d’Olot es destacà pel seu anticlericalisme actiu convertí l’església parroquial de Sant Esteve en caserna i presó com a comandant de les forces locals resistí desembre del 1873 el setge d’Olot per les forces carlines de Savalls Al cop d’estat del general Pavia,…

Fou establerta successivament a Borredà, a Solsona i a Berga, on rebé el nom de Junta de Berga

Llicenciat en geografia i història, resideix a Andorra Nacionalitzat andorrà, fou director d’Arxius, Patrimoni i Recerca del comú d’Andorra la Vella Collabora habitualment en mitjans de comunicació Segre , Diari d’Andorra És autor dels volums de narracions La selva moral 1993, premi memorial Anna Dodas 1994 i Els quatre pilans 1998, i de les novelles Les ànimes sordes 2000, Obaga 2003, L’any dels francs 2003, premi Nèstor Luján de novella històrica, Blau de Prússia 2006, premi Carlemany, La primera pràctica 2010, L’escala del dolor 2012,  Els…

Correspon al primer nucli de població, esmentat ja el 1066, quan Ramon Berenguer I el concedí, amb la condició d’aixecar-hi un castell, a Ramon de Transunyer Inicialment el lloc fou anomenat Puigperdiguers El castell, que passà a la jurisdicció del monestir de Santes Creus el 1173, fou destruït gairebé del tot durant les primeres guerres carlines del segle XIX al segle XVI encara era habitat El 1255 l’abat concedí carta de població per a edificar un nou nucli a la plana, que substituí el primer La primitiva església del castell parròquia fins el 1571 restà com a lloc de devoció…

El 1833 s’uní a les forces de Zumalacárregui, i el 1839, a les de Ramon Cabrera Acabada la guerra, passà a França El 1847 participà en la guerra dels Matiners i fou secretari de la Junta Superior carlina a Catalunya Durant l’intent d’alçament carlí del 1860 fou nomenat comandant general de València, càrrec que no exercí pel fracàs de l’acció Fou secretari del pretendent Carles VII 1868 i, amb el grau de tinent general, comandant general de les forces carlines de Catalunya 1869 Participà en la tercera guerra Carlina com a cap d’estat major 1872, i després fou comandant general d’…

El 1818, ingressà a l’orde Poc després del 1835, en fugir de les guerres carlines, se n'anà a Amèrica i s’establí a l’Uruguai, a Melo Hi reprengué el seu treball pastoral i,del 1842 al 1865, fou rector tinent de Melo El 1853 projectà la fundació d’un poble dins la seva jurisdicció parroquial, en el pla format a l’aiguabarreig dels rius Yerbal i Olimar per assolir aquest objectiu, formà la Sociedad del Pueblo de Treinta y Tres, que adquirí els terrenys per a la construcció El poble s’hi fundà i rebé el mateix nom de la societat, en record dels 33 orientals que el 19 d’abril de…

Jove, marxà de casa per combatre en les files carlines, de les quals fou nomenat oficial El 1875, intervingué en el setge de la Seu d’Urgell fou empresonat per les tropes del general Martínez Campos Fou militant actiu del Partit Tradicionalista, i gran defensor de la causa carlina Fundà i dirigí, a Barcelona, “Lo Crit de la Pàtria” 1883 —per articles del qual fou empresonat diverses vegades—, “Lo Crit d’Espanya” 1889, “La Carcajada” i “El Estandarte Real” A Catalunya fundà diverses associacions catòliques El 1892 emigrà a Amèrica i residí a Buenos Aires, on dirigí les revistes “El Legitimista…

La majoria dels bertsolariak són llauradors o menestrals, i han estat al llarg del temps els mantenidors de la literatura popular basca, han constituït veritables arxius de cançons i de poemes, han gaudit de gran prestigi i han arribat a vegades a nivells de categoria literària Cada dos anys són organitzats certàmens, que reuneixen una extraordinària afluència d’espectadors, en els quals els bertsolariak competeixen entre ells Han estat famosos Otxalde, Arrossagaray, dit Borddale, Larralde, dit Bordachuri, Mattin Irabola que no sabia de llegir ni escriure, Dibarrart, Xenpelar autor d’…