Resultats de la cerca
Es mostren 184 resultats
Esglésies de la Baixa Ribagorça Occidental anteriors al 1300
Art romànic
Mapa de les esglésies de la Baixa Ribagorça anteriors al 1300 JE Zamora i J Boix Campo Santa Maria de Campo Foradada Sant Andreu de Foradada Sant Pere de Senz Sant Sadurní del Solà Església de Terrassa Santa Maria de Vacamorta Santa Llogaia de l’Espluga de Merli Graus Sant Miquel de Graus Mare de Déu de la Penya, abans Santa Maria de Graus Santa Maria de Grostan Santa Clara de Puigcremat Sant Pere de Torre d’Obato Santa Engràcia del castell de Panillo Sant Anton o Sant Joan de Pano Santa Cecília de Fontova Sant Gregori de Fontova Sant Feliu del Palau de Fontova Sant Martí de Parets Altes Sant…
Haro
Llinatge sobirà de Biscaia.
Sembla que el primer personatge històricament comprovat és Ennec I de Biscaia mort vers el 1077, fill de Lope Velázquez i anomenat Ezquerra , que fou comte i senyor de Biscaia, Durango i Nájera El seu net Dídac I de Biscaia , dit el Blanc mort el 1124, poblà Haro i és el primer que adoptà aquest nom com a cognom Diego López de Haro El seu net Dídac II de Biscaia el Bo fou germà de Llop , que es casà amb Miracle d’Urgell, senyora d’Almenara, filla del comte Ermengol VII El senyor Dídac III de Biscaia , net de Dídac II, es casà amb una Montcada, Constança, filla del vescomte Guillem II de…
Bernardo de Bolea y de Portugal
Història
Vicecanceller de la corona catalanoaragonesa (1562-81), de nom de naixement Bernardo Abarca de Bolea y de Portugal.
Noble, succeí el seu germà Jerónimo en els estats de la família Fou visitador de l’estat de Milà i acompanyà el futur Felip II de Castella a Flandes 1548 havia estat regent del consell d’Aragó, governador de Portugal i virrei de Nàpols, i s’havia casat amb Jerònima de Castre-Pinós, senyora de Siétamo Deixà escrita una Instrucción sobre la cequia imperial de los reinos de Navarra y Aragón 1566
baronia de Peguera
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Peguera i que comprenia els llocs de Vallcebre, Fígols, Sant Julià i Fumanya.
Fou donada el 1390 pel rei a Ramon de Peguera i de Cervelló, castlà de Peguera El seu fill, Ramon de Peguera i de Torrelles, la donà el 1438 al seu nebot Galceran VII de Pinós-Fenollet i de Mur , baró de Pinós, vescomte d’Illa i Canet Passà més tard als Castre-Pinós, que el 1494 la vengueren a Francesc Galceran de Pinós, baró de Gironella, fill illegítim de Galceran VII El 1586 passà als Agulló
Vicent Teixidor i de Bellvís
Literatura catalana
Poeta.
Cavaller de Montesa, senyor de Montortal Ribera Alta De família emparentada amb els senyors de Bèlgida Secretari de l’acadèmia literària celebrada l’any 1669 a casa del governador de Xàtiva Miquel de Figuerola i Castre, li fou encarregat de redactar una obra en prosa i en vers amb allusió a tots els poetes que la formaven Académico pensil de las musas 1669 Prengué part en diversos certàmens literaris valencians 1667, 1668, 1669, sempre amb poesies en castellà
,
Estada
Municipi
Poble i municipi de la zona actualment aragonesa (província d’Osca, Aragó) de l’antic comtat de Ribagorça, situat a la confluència de l’Éssera i del Cinca, dels quals queda a l’esquerra.
Una gran part del terme és accidentat per la serra d’Estada 1 026 m, extrem occidental de la serra de la Corrodella, límit septentrional de la plana de la Llitera La zona de conreu és una estreta franja limitada pel riu i pel canal d’Aragó i Catalunya La senyoria d’Estada fou unida des del s XIII a la baronia de Castre La seva parròquia SantPere passà el 1571 del bisbat de Lleida al nou bisbat de Barbastre
Joan Cervelló i de Centelles
Militar
Militar.
Fill de Berenguer Arnau de Cervelló i de Castre-Pinós Lluità a Itàlia al servei d’Hug de Montcada 1524 Prengué part en la batalla de Pavia 1525 i en l’entrada de les tropes imperials a Roma, al front d’una companyia de més de cent infants 1526 L’any següent lluità contra la invasió francesa al Milanesat Carles V l’armà cavaller a Màntua 1530 Retirat a Orpesa Plana Alta, hi construí una important fortalesa i obtingué el títol de Baró d’Orpesa
Cervelló

Armes dels Cervelló
Llinatge nobiliari català derivat d’un Ansulf (o Assolf), potser d’origen germànic o franc.
Aquest Ansulf mort vers el 990, que comprà l’alou de Gurb al comte Borrell II de Barcelona 961, fou vicari i repoblador de l’alt Gaià i senyor de Montagut, Querol, Pinyana, Selmella, Santa Perpètua de Gaià i Font-rubí El seu fill i successor Sendred de Gurb obtingué Vilademàger i fou cap del llinatge de Queralt Línia troncal de Cervelló un altre fill d’Ansulf, Hug de Cervelló mort en 1025/27, fou el primer que portà aquest cognom, continuà la repoblació de la contrada, fou senyor de Roqueta, Aguiló, Selmella i Santa Coloma de Queralt, i es casà amb Eliarda de Gelida, filla única i hereva…
Bernat Galceran de Pinós i de Fenollet
Història
Noble, senyor de les baronies de Pinós ( Bernat Galceran I de Pinós
), Mataplana i la Portella, fill tercer de Pere Galceran (III) i camarlenc dels reis Joan I i Martí l’Humà.
Succeí el seu germà Pere Galceran III, mort sense descendència legítima, l’any 1383 Abans, pel seu matrimoni amb Aldonça de Castre vers el 1668, ja era senyor de les baronies de Castre, Peralta i Guimerà des del 1371 Prengué part en la guerra contra Pere el Cruel, i el 1366 el rei li encomanà els castells de Guardamar i Callosa a costum d’Espanya, amb les alqueries de Catral i d’Almoradí, perquè contribuís a la defensa de la frontera valenciana amb Múrcia El 1389 participà en la defensa de Catalunya contra les tropes armanyagueses Formà part del grup de personalitats…
Estadella
Municipi
Municipi i vila de la zona actualment aragonesa (província d’Osca, Aragó) de l’antic comtat de Ribagorça, entre la serra de la Corrodella (límit septentrional de la plana de la Llitera) i el Cinca, al sud d’Estada.
La vila conserva part de l’antiga muralla amb un portal del s XVI, la porta del Sol es destaca la casa Abad, feta construir pel bisbe Manuel Abad y Lasierra La senyoria d’Estadella fou unida des del s XIII a la baronia de Castre, de la qual esdevingué, de fet, el centre La seva parròquia Sant Esteve passà el 1571 del bisbat de Lleida al nou bisbat de Barbastre Hi havia un convent de trinitaris calçats Dins el terme, travessat pel canal d’Aragó i Catalunya, hi ha el santuari de la Corrodella