Resultats de la cerca

Vinculat al partit conservador, fou diputat provincial per Berga-Manresa Arran de la Solidaritat Catalana, s’adherí al catalanisme Fou senador per Girona 1907-08 i diputat provincial de Barcelona En 1910-16 fou diputat a les corts per Berga, i el 1921, governador civil de Toledo

Dirigit inicialment per Miquel Martí, i després per Ramon Llopis i Ruiz, hi collaboraren, entre d’altres, Joaquín Costa i Álvaro de Albornoz Mantingué una actitud hostil al catalanisme, i fou portaveu oficiós del corrent demòcrata que encapçalava José Canalejas Méndez dins el partit liberal espanyol

Abans del 1939 havia estat molt marcada pel catalanisme i beneficiada pel mecenatge de Josep Carbonell i Gener Pel seu esperit obert, la seva modernitat i la seva llibertat de crítica ha estat la més important de les revistes occitanes Connectada molt de temps a l’Institut d’Estudis Occitans, posteriorment esdevingué independent

L’anomenat Grup de Poblet, que agrupa sectors del catalanisme moderat, funda el Partit Nacionalista Presidit per l’antiga coordinadora del PDeCAT partit que va abandonar al maig, el PNC descarta la via unilateral i aposta per un referèndum pactat amb l'Estat per resoldre el conflicte entre l’independentisme català i l’Estat espanyol

Als Països Catalans aparegueren vers el darrer terç del segle XIX, amb dedicacions molt diverses, però generalment amb caràcter popular i de tendència catalanista Així, els centres excursionistes, molt nombrosos al Principat, amb el Centre Excursionista de Catalunya com a entitat degana els centres polítics, com els diversos centres catalanistes, regionalistes, carlins o republicans, i, sobretot, els centres que originaren el catalanisme polític, com el Centre Català, el Centre Escolar Catalanista, el Centre Nacional Català o el Centre Nacionalista Republicà, i d’altres d’…

El 1889 conegué Pompeu Fabra, i el 1890, tots dos, des de la revista L’Avenç , impulsaren una campanya lingüística en pro del català com a llengua moderna i de cultura També hi publicà articles de tema polític i traduccions S’associà amb Jaume Massó i Torrents en l’empresa editorial de L’Avenç 1891 finançà i dirigí la “Biblioteca Popular de L’Avenç”, per a la qual traduí Ibsen, Tolstoi, Sacher-Masoch, Goldoni i Silvio Pellico Signà amb Pompeu Fabra la traducció del drama Espectres d’Ibsen 1894 Collaborà sovint en la revista “Catalònia” 1898-1900 Militant de la Lliga Regionalista, se’n separà…

El catalanisme com a moviment polític tingué una considerable presència activa durant les primeres dècades del segle XX Des de l’òptica catalana, va representar una força reivindicativa que des dels seus inicis es proposava corregir l’accentuat centralisme i la inèrcia del règim caciquil Des de l’òptica espanyola, era vist com un problema que inspirà malfiança als governs perquè entrebancava l’articulació i la consolidació del model d’estat que, des de la Restauració borbònica, pretenien imposar Catalanitat i catalanisme És indefugible, històricament, la constatació de l’existència d’un…

Del Partit d’Unió Republicana, en diverses ocasions fou redactor en cap del diari La Unión Republicana 1896-1904 Regidor 1899, fou un fervent partidari de la conjunció republicanosocialista creada en 1910-11 Molt relacionat amb Barcelona, fou sempre molt favorable al catalanisme Principal organitzador a Mallorca del Bloc Assembleista, el 1917 s’uní al regionalisme mallorquí

Advocat Esdevingué el cap del partit liberal conservador a Catalunya i el representant típic del caciquisme Fou diputat a corts per Sant Sadurní i Granollers del 1877 al 1896 El 1897 fou nomenat senador vitalici a més, fou en diverses èpoques president de la Diputació de Barcelona La presència del catalanisme a partir del 1901 precipità la liquidació del seu partit, que dissolgué

Partí del “Círcol de Sant Jordi”, entitat integrista de Barcelona A la segona etapa fou dirigida pel clergue Gaietà Soler i inspirada per Fèlix Sardà i Salvany Es proposà la lluita antiliberal i la infiltració dins el catalanisme Hi collaboraren, entre altres, Rubió i Lluch, Jaume Collell i Salvador Bové s’hi negaren Prat de la Riba i Josep Torras i Bages