Resultats de la cerca
Es mostren 1408 resultats
cel·lulosa
Química
Polisacàrid macromolecular, de fórmula
És el principal constituent de les parets cellulars dels vegetals superiors dels quals representa, en pes, la tercera part i el compost orgànic natural més abundant Identificada vers el 1837 pel francès Anselme Payen París 1795-1871, semblà als primers investigadors que era en íntima associació química amb uns altres constituents de les parets cellulars Tècnicament, hom qualifica de celluloses les fibres completament blanques obtingudes en sotmetre les matèries vegetals a determinats tractaments controlats de purificació, amb inclusió d’altres substàncies, com les hemicelluloses, de…
cel·luloide
Química
Producte termoplàstic, el més antic conegut (1865), preparat per dispersió homogènia del nitrat de cel·lulosa (mullat amb alcohol etílic) amb un 10-30% de càmfora, fins a obtenir una massa compacta i de molt cos, a la qual hom afegeix usualment colorants o pigments i estabilitzants.
El celluloide pot ésser emmotllat en blocs, peces i làmines o estirat en barres i tubs Diluït amb alcohol i èter fins a un 25% de sòlids, pot ésser estès per escolament sobre cilindres o bandes, per a obtenir pellícules contínues d’amplada variable i de 006 a 025 mm de gruix Les propietats més destacables del celluloide són capacitat d’adoptar una extensa gamma de colors vius, jaspiats i tornassolats, transparència, rigidesa i estabilitat dimensional És soluble en cetones, èsters i alcohol etílic de 95°, i resistent als hidrocarburs, als àcids diluïts i als olis minerals
cel·lulitis
Patologia humana
Inflamació circumscrita del teixit connectiu d’origen infecciós, que pot arribar a esdevenir un abscés segons la virulència del germen o les condicions del pacient.
Habitualment afecta la pell i el teixit subcutani, on es produeix enrogiment, dolor, escalfor i tumefacció secundàriament, pot presentar-se una limfangitis, amb augment del volum dels ganglis limfàtics regionals que es tornen dolorosos Pot haver-hi també febre i afectació de l’estat general
cel·lulasa
Bioquímica
Enzim que provoca específicament la hidròlisi dels enllaços β-1,4-glucosídics de la cel·lulosa.
És d’origen bacterià i fúngic, bé que hom el troba també en el suc hepaticopancreàtic del cargol bover Helix pomatia Els herbívors degraden i digereixen la cellulosa per mitjà d’aquest enzim de llurs bacteris intestinals, gràcies als quals la cellulosa té una importància cabdal en la nutrició d’aquests animals
cèl·lula

Cèl·lula animal
Josep Lluís Ferrer
Biologia
Unitat fonamental de la matèria vivent.
És unitat alhora anatòmica i fisiològica, tant per als organismes unicellulars com per als pluricellulars Hom podria dir que la cèllula és el sistema organitzat més simple portador de les funcions vitals Les cèllules dels organismes eucariòtics són sistemes trifàsics Una fase és la matriu protoplasmàtica, que inclou el nucleoplasma i el citoplasma, comunicats a través dels porus de la membrana nuclear La segona és feta pels diferents orgànuls membranosos cellulars reticle endoplasmàtic, complex de Golgi, lisosomes, membrana nuclear, mitocondris i cloroplasts La tercera és el contingut d’…
cel·lofana
Tecnologia
Làmina de cel·lulosa pura hidratada transparent i flexible, que resisteix els esforços de tracció sense deformar-se, obtinguda per laminació de la viscosa.
És impermeable a gairebé tots el gasos i vapors, i tractant-la amb resines sintètiques o vernissos esdevé impermeable a la humitat i termosegellable, cosa que la fa especialment adequada per a embolicar productes de l’alimentació
cel·lobiosa
Bioquímica
Disacàrid resultant72800 de la hidròlisi de la cel·lulosa.
No és dóna lliure en la natura És soluble en aigua i és reductor
cel·la

Reproducció d’una cel·la monacal (Sant Benet de Bages)
© JoMV
Cambra o dormitori individual petit en els convents, els col·legis, les presons, etc.
cèl·lula
Àrea de cobertura elemental en un sistema de radiotelefonia mòbil cel·lular, dins la qual hi ha una estació base que atén i gestiona les trucades dels abonats que es trobin en aquesta àrea.
Sol ésser aproximadament hexagonal, perquè aquesta forma evita que dues cèllules contigües se superposin i també fa mínim el nombre d’estacions necessàries per a cobrir un territori determinat Gràcies a l’estructura cellular, hom pot reduir el nombre de freqüències del sistema les cèllules veïnes formen un grup cluster i fan servir freqüències diferents, i aleshores la freqüència a què opera una d’aquestes cèllules pot ésser utilitzada en una cèllula d’un altre grup
cel·la
Història
Durant l’alta edat mitjana, petit monestir independent, lligat només al bisbe o senyor del lloc.
Consistia en una petita església, que tenia adossada una habitació per al monjo, construïda a vegades en un pis superior Als comtats catalans sembla que n'hi hagué a la zona d’Urgell Balestui, el 823, al Pallars Sobirà, a la Cerdanya cella comtal de Sant Esteve i Sant Hilari d’Umfret, el 815, a la vall de la Molina A Barcelona i a Manresa sembla que hom l’anomenà també monistrol monasteriolum A partir de l’època carolíngia la cella passà a dependre d’un monestir com a residència d’un o més monjos, als quals era sovint confiada la collita dels fruits i rèdits de les terres propietat del…