Resultats de la cerca

Inicià la formació com a violinista amb Salvador Burgués i més tard ingressà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig i teoria amb Joaquim Salvat i violí amb Eduard Toldrà Director, als tretze anys, de l’Escola Musical de la Sagrada Família, a partir del 1939 dirigí la capella de l’església parroquial de la Sagrada Família del Vendrell El 1944 ingressà, com a trombonista, a la Cobla Albert Martí de Barcelona i el 1949 fundà l’Associació Musical Estela, una institució que desenvolupà una important tasca de difusió musical Autor de l’òpera Nausica 1965, de sarsueles entre…

El 1905 creà al seu poble una Caixa Agrícola Rural de Préstecs i Estalvis i el 1907 el Sindicat Agrícola ambdues institucions foren la base del Celler Cooperatiu 1913 El 1916, fundà la Federació Agrícola de la Conca, amb 25 sindicats i 15 cellers cooperatius L’any 1919 fou catedràtic a l’Escola Superior d’Agricultura Impulsà l’Acció Social Agrària del dit organisme, amb l’ensenyament agrícola per correspondència, i desplegà una gran activitat en l’organització de sindicats i cellers cooperatius, així com serveis de viticultura, d’enologia i d’arbres fruiters Intervingué en la…

Una gran part del terme és coberta de vinya, que constitueix la principal font de riquesa 309 ha, 247 de les quals destinades a l’elaboració de vi dolç de qualitat superior hi ha un important celler cooperatiu 30 000 hl de capacitat Els arbres fruiters 67 ha d’albercoquers, 21 de presseguers, 2 de pomeres i 1 de pereres, i les hortalisses 36 ha completen la producció agrícola Hi ha una fàbrica d’embotits i la seu d’una de les empreses més importants de construcció de la Catalunya del Nord El poble 2 273 h agl 1982 15 m alt és situat a poca distància a l’esquerra del Rard, al…

A la primera meitat del segle XII vivia Guerau de Rupià, que signà, l’any 1128, un document comtal, relacionat amb la revolta del comte Ponç II d’Empúries Quan el comte d’Empúries es tornà a revoltar, deu anys més tard, apareix novament esmentat aquest Guerau de Rupià Sembla que aquest senyor havia perdut uns drets arran de la revolta del comte empordanès El document del 1138 diu que “ Gerallus de Rupiano recuperet suum alodium de villare Sancti Mathei” En aquest moment de guerra, s’havia produït un enfrontament entre Guerau i un tal Bernat Guifre, que havia motivat aquesta pèrdua En un…

Fundat el 1988, nasqué amb el nom de Club Voleibol Sarrià Fou impulsat per Carles Castro, que també en fou el primer president Tanmateix, existí l’antecedent del Club Esportiu Hispano Francès, que entre el 1977 i el 1981 també s’anomenà CV Sant Cugat Tingué seccions masculina i femenina i guanyà una Copa de la Reina 1981 El 1992 el CV Sarrià es traslladà a Sant Cugat del Vallès per aprofitar el recentment construït pavelló de Valldoreix i adquirí el nom actual L’equip sènior femení jugà set temporades a la Superlliga femenina, la màxima divisió espanyola, la darrera el 2013 L'any 2016,…

El terme s’estén des de l’alineació principal de les Corberes coll de Carrera, 560 m alt el Montplà, 424 m alt i la serralada que limita la plana litoral, coberta en gran part, en aquest sector, per l’estany de Salses serra del Boix, 286 m alt crest de Vilaplana el Montpeirós, 351 m alt entre aquestes dues alineacions s’obre una plana, drenada per un afluent del Ròvol Ha perdut els arbres, i el territori és cobert de garriga La vinya és el conreu principal, i s’elaboren vins de qualitat amb denominació d’origen Hi ha un celler cooperatiu La ramaderia…

L’agricultura és la base econòmica de la població, amb un total de 837 ha conreades Les hortalisses ocupen 648 ha 264 ha de carxofes, 151 d’escaroles, 90 de productes primerencs, 36 d’espàrrecs, 32 d’enciams, 22 d’api, 15 de tomàquets, 11 de julivert, 10 de coliflors i 2 de pastenagues i els fruiterars 109 ha 62 d’albercoquers, 34 de pereres i 11 de presseguers i 171 ha són plantades de vinya Hi ha una cooperativa de fruita i una altra de vinícola amb un celler cooperatiu El poble 1 935 h agl 1982 9 m alt és situat al mig de la plana, vora un dels braçals de l’agulla Cabdal L’església…

S'articula en diferents seus, que actualment són el monestir de Sant Cugat del Vallès i la Casa Aymat L’any 2003 s’inaugurà al monestir la primera fase del museu i la Generalitat de Catalunya en cedí formalment la gestió a l’Ajuntament En el recorregut expositiu obert al públic es mostren l’arquitectura i la vida quotidiana monàstica a partir de la figura de Pere Ferrer, un monjo medieval autor del Costumari de Sant Cugat La Casa Aymat conté habitualment la collecció de tapís contemporani català realitzat a l’antiga manufactura del mateix nom de la seu També disposa d’una sala d’exposicions…

La vila de Pallejà és esmentada el 910 i l’església de Santa Eulàlia ho és el 965, al testament del comte Miró de Barcelona, el qual, amb les altres esglésies del terme del castell de Cervelló, la donà a la seu de Barcelona É s documentada com a parròquia el 1179, bé que ho devia ser des de l’origen El 1369 Guillem d’Alomar, ciutadà de Barcelona i senyor de Pallejà, féu un llegat de 120 lliures per a l’obra d’un retaule pera l’església i un de 150 pera un frontal de seda per a l’altar de Santa Maria El 1430 el senyor de Pallejà, Ramon Albert de Torrelles, deixà a l’església 20 lliures per a…