Resultats de la cerca
Es mostren 460 resultats
Baza
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, drenat pel riu Baza.
És un centre de subàrea comercial a l’Hoya de Baza, on persisteixen petites indústries de caràcter artesanal bòbiles, ceràmiques, teixits, treballs de cànem i espart Baza, l’antiga Bàstia , fou capital de la Bastetània en temps dels romans Dominada pels visigots i després pels àrabs, fou un dels últims nuclis del regne de Granada que oferí resistència a Ferran el Catòlic, resistència que durà fins a la capitulació del Zagal, l’any 1489
alt de Benimaquia
Poblat protohistòric del terme municipal de Dénia (Marina Alta), datat als s. VII-VI aC.
Situat sobre un dels estreps del massís del Montgó, conserva una important fortificació amb torres quadrangulars que tanca una superfície de 4 500 m 2 També és important per l’existència d’una installació de producció vinícola del s VI aC, la més antiga de la península Ibèrica, i per la troballa de ceràmiques fenícies d’importació i d’imitacions locals d’aquestes Excavat entre el 1989 i el 1993 per Carlos Gómez Bellard i Pierre Guérin
Lehman Collection
Col·lecció d’art reunida a Nova York des del 1911 pel financer Philip Lehman i continuada pel seu fill Robert Lehman (1894-1969).
Una de les colleccions particulars millors i més completes del món, conté des de primitius italians fins a Modigliani, passant per Cranach, P Christus, Dürer, El Greco, Velázquez, Rembrandt, Fragonard, Goya, Monet fins a Modigliani, amb un total d’unes 3 000 peces, incloses ceràmiques, tapissos i joies Presentada en públic a Nova York 1954 i a l’Orangerie de París 1957, fou donada el 1969 al Metropolitan Museum of Art de Nova York, on té un pavelló propi
Mohenjo-daro
Ciutat
Nucli urbà situat a la vora del riu Indus, a la regió de Sind (Pakistan).
És un dels vestigis principals de la civilització protohistòrica anomenada de l’Indus Fou descobert per RDBanorji 1921 i excavada per JMarshall i EMackay Presenta una estructura urbanística octogonal murallada, amb un sistema d’edificis i serveis públics molt ben tingut cases de dos pisos i pou propi el material emprat és el totxo unit amb argamassa Hom ha trobat al cementiri nombrosos segells, figures de terra cuita, ceràmiques i joies, que confirmen el fet d’una relació comercial i històrica amb Mesopotàmia
Xarxa Cultural
Entitat creada el 1977 per a promoure la cultura catalana.
Es finançava mitjançant la venda per correspondència de productes culturals diversos ceràmiques, llibres, discs, etc Organitzava accions culturals com ara exposicions itinerants, cicles de conferències, concursos, excursions, viatges, cursos, etc Convocava anualment el premi Xarxa Cultural d’assaig, concedit en ocasió de la Nit de Santa Llúcia, i el premi Èxit d’Or Català a cantautors i grups musicals catalans Des del 1987 editava la revista mensual “Xarxa”, amb articles d’opinió i catàlegs Cessà les seves activitats el 1993
La ceràmica de l’antiguitat tardana
La ceràmica com a font per a la reconstrucció històrica Bol de ceràmica fina de taula DSP, d’origen provençal, conservat al Museu de l’Associació d’Estudis Científics i Culturals de Mediona ECSA - M Catalán La identificació i l’ordenació tipològica i cronològica de les diferents produccions ceràmiques corresponents a l’antiguitat tardana fetes a partir, sobretot, dels anys setanta, han permès una visió totalment renovada d’aquest període històric Les paraules d’A Carandini illustren perfectament el canvi que han experimentat, durant els darrers decennis, el coneixement i la visió que teníem…
terrissa
Arts decoratives
Objecte o conjunt d’objectes, tals com olles, càntirs, gerres, cassoles, tests, etc, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.
La manca d’esmalts i vernissos, així com el tipus de terra, la coloració rogenca que li donen, després de la cocció, els derivats de ferro i, sobretot, la destinació a l’ús domèstic, en fan una categoria especial dins la ceràmica, que la distingeix, d’una banda, dels productes artístics, coneguts per ceràmiques, terracotes, porcellanes, rajola de València, etc, i de les peces de terra cuita sortides de la bòbila, de l’altra, i finalment de la vaixella fina coneguda amb el nom de pisa
sirena
Religions de Grècia i Roma
Mitologia
En la mitologia grega i romana, figura representada en forma de noia o de dona jove i bella a la part superior del cos i d’ocell a la part inferior (a l’edat mitjana apareix i es divulga una forma de sirena meitat dona i meitat peix).
Amb llur bellesa i l’encís de llurs cants, les sirenes atreien els navegants per fer-los negar en els abismes de la mar Apareixen a l' Odissea en l’episodi d’Ulisses travessant l’estret que separa Escilla i Caribdis Hom cregué que habitaven la costa occidental de la Itàlia meridional i foren representades sovint en vasos pintats, ceràmiques, mosaics, sarcòfags, etc, amb cos d’ocell, cua i ales amples, en general tocant algun instrument la cítara, o bé al voltant d’Ulisses i de la nau que intenta de salvar els esculls
coma de l’Embut
Vall del municipi de Queralbs (Ripollès), al vessant E del Puigmal, que desguassa a la vall de Finestrelles pel forat de l’Embut, i per on discorre el torrent de la Coma de l’Embut.
Situada a 2235 m d’altitud, hi ha la cova del Forat de l’Embut o del Catau de l’Ós , una cavitat prehistòrica d’uns 30 metres de profunditat on s’han trobat evidències d’ocupació humana que daten del Neolític antic i del Neolític mitjà 4200-3100 aC és l’indret amb ocupació humana més alt dels Pirineus localitzat fins ara En la campanya arqueològica duta a terme l’any 2021 es recuperaren fragments d’indústria lítica —que confirmen que la cova era punt de manipulació de malaquita—, ceràmiques i restes d’os bru de fa 5500 anys
minotaure

El minotaure en el laberint, en una còpia del 1460 del Liber Floridus (segles XI-XII)
Religions de Grècia i Roma
Monstre mític de cos humà i cap de toro, nascut de la unió de Pasífae, muller de Minos, amb el toro que el déu Posidó, a precs del rei, li havia enviat.
Horroritzat per l’existència d’un tal monstre, Minos féu construir el laberint i l’hi empresonà, oferint-li, cada nou anys, com a tribut expiatori, set donzelles i set joves atenesos, fins que Teseu, ajudat per Ariadna, l’occí i, d’aquesta manera, alliberà Atenes L’art grec arcaic representa el minotaure lluitant amb Teseu, o en fuga davant l’heroi, mentre que al segle V aC sol ésser representada l’escena de la seva mort Així mateix el tema es repeteix sovint en les diverses varietats escultura, pintura en ceràmiques i en frescs, etc En heràldica és representat passant