Resultats de la cerca

Fundador del Museu d’Història Natural de Perpinyà, d’on fou el primer director 1840 És autor d' Histoire naturelle du département des Pyrénées-Orientales 1864, inventari de les seves observacions sobre animals i plantes, en la qual el nom vulgar català acompanyava el nom científic, i, entre altres treballs, d' Observations sur les insectes nuisibles aux oliviers dans le département des Pyrénées-Orientales 1858 Herboritzà per la Catalunya septentrional, a banda i banda de l’Albera

Estudià als conservatoris de Perpinyà i de París 1846-48 Fou professor al Cours Normal de Chant de París i director de música militar Renuncià els seus càrrecs per tal de tornar al país, on fou nomenat director d’orquestra del teatre de Perpinyà 1864 Autor de més de 400 composicions, algunes per a cobla i música popular, i de diverses òperes, entre les quals es destaca l’òpera còmica Guillaume de Cabestany, Le spleen du tambour 1865 i l’òpera romàntica André Chénier 1880 La seva Regina és cantada tradicionalment a Illa Rosselló La seva música empra temes musicals rossellonesos

Fill de Pere II i de Leonor de Vernet, hereu d'importants vincles i feus a l'antiga Septimània, transmesos per la seva àvia Maria de Rasès, descendent directe del príncep got Sigisbert A causa de desavinences i enfrontaments públics amb el senescal Hugues d'Arcys i l'inquisidor major Bernard de Caux, es veié abocat a creuar els Pirineus amb la seva família, per tal de buscar la protecció del comte d'Empúries Fundà casa a Castelló d'Empúries primer, i a Santa Maria de Palautordera després, ja sota l'aixopluc del poderós casal de Barcelona Casat amb la pubilla d'una important família occitana,…

Fill primogènit de Ramon I d’Arquer i de Brianda de Perellós, faïdits exiliats en terres catalanes després de la desfeta occitana Casat amb Brunissenda de Goscons 1266, senyora d’importants feus al Maresme i al Vallès Oriental, són l’origen del llinatge dels Arquer de Goscons Pere III aportà al cabal matrimonial un conjunt de peces votives de gran valor, conegut documentalment com Thesaurus Gosconensis Igualment, impulsà la reforma de la força de Goscons realitzada a finals del segle XIII

Exercí a Perpinyà del 1945 al 1955 donà a conèixer les seves teories cosmològiques originals, particularment la de l’antigravitació És autor del llibre Le défi de l’antigravitation

Estudià a Montpeller i a París Fou catedràtic de terapèutica, de medicina legal i de química a la Universitat de Montpeller, de la qual esdevingué degà Escriví diversos tractats mèdics, especialment sobre les aigües termals del Rosselló i de les comarques veïnes, publicats entre el 1827 i el 1840, i també una obra de toxicologia general

Feu estudis de dret a Tolosa de Llenguadoc i es doctorà a París 1899, on s’havia integrat ja a la vida literària Formà part del grup de La Pléiade Traslladat com a jutge a Madagascar, hi residí habitualment fins el 1934, any que es jubilà Hi fundà la revista mensual  18° de Latitude Sud És autor de diversos reculls de poesia en llengua francesa, de to classicitzant i inspirada pel país natal Le Jardin de la sagesse 1906, Les beaux jours 1913, Le livre des regrets 1920, Cadences 1925, Poésies 1936 i Suite galante 1949 El 1936 obtingué el Grand Prix de Littérature de l’Académie Française En…

Fundà i dirigí la revista Muntanyes Regalades Publicà un recull de poemes que exaltaven la germanor dels Països Catalans, Les terres de llengua catalana 1905, i les antologies Flors rosselloneses 1902 i Refilets 1904 Dedicà nombrosos articles a la presentació d’escriptors catalans i s’esforçà a difondre el conreu de la llengua catalana El 1915, tanmateix, arran de la guerra, es pronuncià contra les Normes ortogràfiques i s’enemistà amb Antoni M Alcover

Es formà a París Tornà al Rosselló el 1949 Enviat pel ministeri dels afers culturals a Abidjan Costa d’Ivori, hi creà una escola nacional superior de belles arts 1960-67 Obtingué diversos premis, com el Prix de Rome 1939 Les seves obres figuren en museus francesos i estrangers, i té grups monumentals a Lo Cròs de Canhas, a Saint-Germain-en-Laye i a Abidjan També té escultures monumentals a Perpinyà, Vilallonga dels Monts, Sant Esteve del Monestir, Tuïr, Argelers de la Marenda, el Tec, Canet de Rosselló, Estagell, etc Passà de l’escultura figurativa a l’art abstracte introduí el color en les…

Format als centres oficials de París —on residí del 1923 al 1931—, fou deixeble de Cormon El 1931 entrà de professor a l’École des Beaux-Arts de Montpeller, que dirigí del 1939 al 1967 La seva pintura, caracteritzada per l’equilibri i la força mesurada, defuig el localisme Amb Jean Catel posà de moda el pintoresc poble de Castellnou dels Aspres Té obres a museus de Montpeller, Seta, Nimes i Beirut Deixà, gairebé tots inèdits, poemes i novelles en català i en francès