Resultats de la cerca

Hom parla de neuroimatge estructural quan s’adreça a l’estudi de l’estructura del sistema nerviós central mitjançant tècniques de tomografia computada i de ressonància magnètica nuclear, i de neuroimatge funcional quan es dedica a l’estudi de paràmetres d’activitat del sistema nerviós central, el consum d’oxigen, la neurotransmissió o diversos processos metabòlics, amb un objectiu diagnòstic, terapèutic o de recerca La neuroimatge funcional fa possible l’exploració del cervell humà intacte i, alhora, analitzar les variacions de l’activitat neuronal de manera que permet relacionar…

És formada per un tronc inicial únic, anomenat caròtide primitiva , el qual, al nivell de la vora superior del cartílag tiroide, es divideix en dues branques caròtide interna i caròtide externa La caròtide primitiva dreta neix del tronc braquiocefàlic, i l’esquerra, directament de la crossa de l’aorta ambdues es relacionen amb les estructures laterals del coll i principalment amb la vena jugular interna i el nervi pneumogàstric L’artèria caròtide externa arriba fins al coll del còndil del maxillar inferior, i gràcies a les seves branques collaterals i terminals irriga les estructures del…

Les vies visuals són les estructures que transmeten els impulsos nerviosos des de la retina fins al cervell, on esdevenen sensacions visuals Les fibres de les cèllules ganglionars de la retina surten de l’ull a través de la papilla i formen el nervi òptic Els dos nervis òptics, un de cada ull, s’uneixen en un punt anomenat quiasma òptic , a la base del cervell, per sobre de la glàndula hipòfisi, on una part de llurs fibres es creuen Del quiasma òptic, en surten les cintes òptiques , que atenyen els cossos geniculats externs del tàlem òptic , que constitueixen els…

És un símptoma propi d’algunes malalties del cervell

Consisteix en una atròfia difusa del cervell on es formen unes “plaques senils” que corresponen a dipòsits d’amiloide localitzats sobretot a l’escorça cerebral, i unes “alteracions fibrillars” anomenades d’Alzheimer que consisteixen en uns filaments helicoidals representatius de degeneració de les cèllules nervioses Més freqüent en les dones, comença entre els 50 i 60 anys de vida amb pèrdua progressiva de l’atenció i la memòria, confusió mental, desorientació espacial i agitació psicomotora A part els constants trastorns afàsics, agnòsics i apràxics, és molt característica en la…

Els darrers avanços en l’estudi de la paleontologia de vertebrats de les Illes Balears fan referència, per una banda, a Mallorca, amb alguns treballs veritablement revolucionaris sobre la paleobiologia de Myotragus , un bòvid endèmic que hi va viure aïllat del continent durant els darrers 5 milions d’anys i, de l’altra, a Menorca, amb la descoberta d’un nou mamífer endèmic, el Nuralagus rex , el conill més gran que s’ha descrit mai, que arribava a 12-15 kg de massa corporal Motlle endocranial d’un isard Rupicapra pyrenaica actual esquerra i de Myotragus balearicus dreta, de pes corporal…

En l’evolució de les llengües, acostuma d’operar canvis sistemàtics exactu > exacte cerebellu > cervell radices > rel

Es troben principalment al cervell, i hom creu que intervenen en la transmissió d’impulsos en les sinapsis

L’hipotàlem i la hipòfisi són dues estructures intracranials, íntimament relacionades entre si que constitueixen una unitat anomenada eix hipotàlamo-hipofític L’ hipotàlem és una petita estructura nerviosa situada a la base del cervell que, a diferència de la resta dels òrgans endocrins, no és estrictament una glàndula, ja que es compon de neurones o cèllules nervioses, algunes de les quals estan especialitzades en l’elaboració de substàncies hormonals, i no té una capacitat genuïnament glandular que és la d’emmagatzemar, com a reserva, les hormones elaborades Aquest òrgan, que ocupa uns 4…