Resultats de la cerca

Advocat, periodista i crític literari, el 1935 fundà a Roma el Centro Sperimentale di Cinematografia que dirigí fins el 1943, les revistes Bianco e Nero 1937 i Rivista del Cinema Italiano 1952 Collaborà com a guionista en alguns films destacats i realitzà cinc llargmetratges basats en obres literàries i tocats d’un cert calligrafisme Via delle Cinque Lune 1942, La Bella addormentata 1942, La Locandiera 1943, Ultimo amore 1946 i Patto col diavolo 1948 Escriví Cinematografo 1935, Cinque capitoli sul film 1941, La regia 1946, Il film nella battaglia delle idee 1954, Cinema, quinto potere 1954,…

Fou vocal de la primera junta directiva de l’Associació de Corredors Motociclistes de Catalunya ACMC 1932 Quedà segon dels Campionats Motociclistes de Catalunya organitzats per l’ACMC i cinquè del I Gran Premi de Barcelona 1933 Guanyà el Trofeu Francesc Macià 1934 i repetí el segon lloc en els Campionats de l’ACMC del 1934 Fou tercer del IV Gran Premi Internacional de Barcelona en la categoria de 250 cc i cinquè de la prova de sidecars de 500 cc 1936 Guanyà la Cursa Socorro Rojo Internacional en 350 cc 1936 Guanyà el Premi Montjuïc 1945 i quedà segon en el V Gran Premi Internacional de…

Fou net seu, i quart duc, Juan de la Cerda y de Silva , tercer marquès de Cogolludo i quart comte del Puerto de Santa María, que fou pare del cinquè duc, Juan Luis de la Cerda y Manuel de Portugal mort el 1594, cavaller del Toisó d’Or, ambaixador a Portugal Aquest tingué per net el setè duc, Antonio de la Cerda y Álvarez de Toledo , segon marquès de La Laguna de Camero Viejo, el qual es casà amb l’hereva Ana María Enríquez de Ribera, cinquena duquessa d’Alcalá de los Gazules, setena marquesa de Tarifa i desena comtessa de Los Morales, i foren pares del vuitè duc, Juan Francisco de la Cerda y…

El 1986 fou campió d’Espanya de karts en la categoria nacional També fou campió d’Espanya de Fórmula Fiat 1987 i de Fórmula Ford 1988 A la Gran Bretanya, on competí durant cinc temporades 1989-93, participà en el Campionat de Fórmula Ford cinquè classificat, en la Fórmula 3 acabà quart el 1991 i segon en la Copa del Món de Macau i en la F 3000, avantsala de la Fórmula 1 guanyà la prova inaugural i fou cinquè en el campionat Fou el pilot escollit per l’equip Bravo de Fórmula 1, però el fracàs de l’operació el deixà a les portes de la màxima categoria El 1994 feu proves amb l’equip Benetton,…

Les disposicions rimades considerades més correctes són a b a b a, a b b a b, a b a a b, a a b b a d’altres presenten les formes a b b b a, a b b a a, a b a b b i encara, a a b b a, a a b a b L’origen del quintet no és clar, i en tot cas pot dependre de l’esquema rimat addició d’un cinquè vers a una estructura de quarteta preexistent, supressió d’un vers d’una sexteta, o fragmentació d’una estrofa de nou o de deu versos per raó d’un tall sintàctic o de sentit Un tipus de quintet famós fou la lira garcilasiana , feta sobre el model de B&Tasso a b a b b, essent decasíllabs italians el segon…

En ésser alliberat el seu pare pels catalans hagué de constituir-se en ostatge juntament amb els seus germans Lluís i Robert a conseqüència del pacte de Canfranc 1288 Fou alliberat en virtut del tractat d’Anagni 1295 En vida del seu pare dugué el títol de comte de Provença Morí solter

Hom fa remuntar la filiació al s X amb el comte Gonzalo Téllez, senyor de Santarón, però no és segura fins Diego Gómez de Sandoval , que fou avi cinquè de Fernando de Sandoval y Quijada , senyor de Villavieco i Gaveros, el qual es casà amb Inés de Rojas y Leiva, senyora d’Ampudia des d’aquest enllaç, membres del llinatge empraren el cognom Rojas-Sandoval, i foren pares de Diego Gómez de Sandoval y de Rojas , el fill del qual fou Fernando de Sandoval-Rojas y de Avellaneda mort el 1474, segon comte de Castrogeriz i cinquè de Dénia, que estigué al servei d’Alfons IV i Joan II de Catalunya-Aragó…

El seu rebesnet, i cinquè marquès, fou Francisco Bernaldo de Quirós Mariño , capità general de Catalunya

Cinquè príncep de Cariati Ocupà càrrecs a l’administració castellana de Nàpols i, sembla, al País Valencià

En el mode major és a distància de 6a M, i en el mode menor, de 6a m ascendent respecte de la tònica la en do major i la ♭ en do menor, tot i que en mode menor també es pot trobar a interval de 6a M Un altre nom usat sovint és superdominant, amb la qual cosa s’assenyala que es tracta del grau immediatament per sobre del cinquè La denominació submediant deriva de la posició simètrica de la tònica respecte de les seves dominants, la dominant superior, el cinquè grau, i la dominant inferior, el quart grau o subdominant De la mateixa manera que el tercer grau és la…