Resultats de la cerca
Es mostren 401 resultats
polimiàlgia reumàtica
Patologia humana
Trastorn caracteritzat per dolor, rigidesa i impotència funcional de la musculatura del clatell i de les cintures escapular i pèlvica.
Amb certa freqüencia, hom l’observa en el cures de l’arteritis temporal i hom creu que no és sinó una forma clínica d’aquesta malaltia
anatomia patològica
Anatomia
Branca de l’anatomia que estudia les modificacions anatòmiques aparegudes als òrgans i als teixits com a conseqüència dels agents morbosos i que són detectables a ull nu o observades solament amb l’ajut del microscopi.
El seu origen és relativament tardà en la història de la medicinaCorrespon a Giambattista Morgagni 1681-1771 el mèrit d’haver fet notar en la seva obra De sedibus et causa morborum que les modificacions funcionals provocades per les malalties són acompanyades per alteracions morfològiques en els òrgans Rudolf Virchow, al final del s XIX, establí les bases de l’anatomia patològica moderna en atribuir a les cèllules i substàncies intercellulars l’essència de les alteracions patològiques L’anatomia patològica presenta dos aspectes fonamentals un d’autòptic i un altre de quirúrgic Al primer…
poliartritis crònica progressiva
Patologia humana
Poliartritis inflamatòria de causa desconeguda, no supurativa, subaguda o crònica, que afecta principalment les articulacions perifèriques d’una manera simètrica.
L’evolució clínica d’aquesta malaltia és molt prolongada, amb exacerbacions i remissions, i va acompanyada d’alteracions sistemàtiques, com anèmia, aprimament i una velocitat de sedimentació accelerada És anomenada també artritis reumoide
Fernand Widal
Metge francès.
Féu importants aportacions a la clínica i a la terapèutica diagnosi de la febre tifoide per la reacció d’aglutinació, vacunació contra la mateixa malaltia, diagnosi i tractament de nefritis, icterícies, micosis, etc
dicumarol
Química
Agulles incolores que es fonen a 288-292°C, obtingudes d’extrets d’alfals fermentat.
És un anticoagulant emprat en clínica com a antagonista de la vitamina K, puix que disminueix el nivell de protrombina Hom l’administra en el tractament de les trombosis i l’infart de miocardi
Hans Christian Joachim Gram
Bacteriòleg danès.
Fou professor de farmacologia i de patologia i terapèutica a la Universitat de Copenhaguen i director de medicina clínica al Rigshospitalet El 1884 donà a conèixer un mètode de coloració diferencial, anomenat tinció de Gram
Adolphe Pinard
Metge francès.
Especialista en clínica i cirurgia obstètrica, contribuí al desenvolupament de la puericultura al seu país, i des del seu càrrec de diputat fomentà la creació de lleis de treball que afavorien les mares i els infants
Aleix Bertran i Capella
Medicina
Metge.
Fou un dels iniciadors dels estudis de toxicologia clínica a Catalunya i autor de treballs importants sobre les intoxicacions per aliments i pel talli Fou vicepresident de l’Associació Europea de Centres de Lluita contra les Intoxicacions
estudi pont
Medicina
Estudi dissenyat per a comprovar l’aplicabilitat que poden tenir les dades obtingudes prèviament d’una població en una altra població.
En recerca clínica els estudis pont se solen fer entre els estudis de fase I i els de fase II, amb l’objectiu d’extrapolar a pacients dades de voluntaris sans per exemple, la dosi màxima tolerada d’un fàrmac
Mateu Torrent i Molleví
Veterinària
Veterinari.
S’especialitzà en clínica bovina a Organyà La seva tesi doctoral fou una aportació a l’estudi tecnicoeconòmic de les explotacions bovines de l’Alt Urgell Fundà i dirigí la revista Lérida Pecuaria i publicà obres com Bovino-tecnia lechera 1966