Resultats de la cerca
Es mostren 341 resultats
misidacis
Carcinologia
Ordre de crustacis del superordre dels peracàrides, de mida petita i proveïts d’apèndixs toràcics bífids amb el primer parell transformat en maxil·lípedes.
Els segments toràcics són recoberts per la closca tenen els ulls pedunculats i els uropodis i el tèlson formen una aleta caudal La majoria són marins i pelàgics
ou
Closques d'ou
© Malcolm Storey
Malacologia
Mol·lusc lamel·libranqui de l’ordre dels eulamel·libranquis, de la família dels màctrids, de 6 a 7 cm d’amplada màxima.
Té la closca de color groc amb franges concèntriques, els radis blancs i l’interior vermell Moltes vegades la mar tira les seves closques a la platja És comestible
vèliger
Biologia
Dit del tipus de larva pròpia de la majoria dels lamel·libranquis i gastròpodes marins i possiblement dels monoplacòfors, semblant a la trocòfora, que neda amb l’ajut d’una corona de cilis vibràtils implantada vora l’àrea superior en un vorell lobulat.
Pot presentar un esbós de closca En les formes terrestres o d’aigua dolça dels gastròpodes no hi ha vèliger, bé que alguns estadis embrionaris tenen una estructura molt semblant
petxina variada
Petxines variades
Manfred Heyde (cc-by-sa-3.0)
Malacologia
Mol·lusc de l’ordre dels filibranquis, de la família dels pectínids, de 5 a 8 cm de diàmetre, amb les dues valves convexes, bé que l’una ho és més que l’altra.
Té la closca amb dibuixos de coloració grogenca, vermellosa i negra, amb plecs radials alternats amb solcs i amb les dues orelles de la xarnera desiguals, i habita en els fons de sorra
estomatòpodes
Carcinologia
Ordre de crustacis de la subclasse dels malacostracis que es caracteritzen pel fet de tenir descoberts els quatre segments toràcics posteriors, el rostre mòbil, cinc parells de maxil·lípedes, el segon dels quals és especialment ben desenvolupat, i tres parells de potes locomotrius bífides.
L’abdomen és voluminós i va proveït de pleopodis, l’últim parell dels quals és allargat i forma, juntament amb el tèlson, l’aleta caudal La closca és molt poc calcificada Tots són marins A les costes dels Països Catalans és molt corrent la galera
sifonòstoma
Anatomia animal
Nom donat a la conquilla dels mol·luscs gastròpodes quan el perístoma presenta una escotadura acanalada en la seva vora terminal.
Aquesta escotadura és contínua, sovint en forma de canal incompletament tancat, i deixa passar un prolongament del mantell el sifó , tub incomplet que posa en comunicació la cavitat pallial, on són les brànquies, amb l’exterior El canal de la closca és també anomenat sifó
doris
Malacologia
Nom donat a uns mol·luscs gastròpodes opistobranquis de l’ordre dels nudibranquis, de la família dels dorídids, que comprenen nombroses espècies.
Tenen aspecte de grossos llimacs i poden atènyer uns 25 mm de longitud De pell nua, no posseeixen cap closca, i a la part posterior de l’esquena tenen una corona de brànquies disposades en plomall Viuen en els fons d’ascidis entre els 20 i els 100 metres de profunditat
contaminació
Lingüística i sociolingüística
Fusió, en l’evolució d’un mot, de determinats sons i accepcions provinents d’un altre mot anàleg.
Per exemple, en català, l’equivalent del llatí gravis s’ha d’explicar per contaminació de levis perquè doni greu el mot crosta, amb o' , procedent del llatí crusta, s’hauria pronunciat amb o-> si no hi hagués intervingut la contaminació de closca Moll etc Aquest fenomen és anomenat també encreuament
sèrpula
fototeca.cat
©
Helmintologia
Gènere d’anèl·lids poliquets sedentaris de l’ordre dels sabel·limorfs
, de la família dels serpúlids, amb opercle cartilaginós formant un embut sobre un peduncle.
L’espècie principal, Serpula vermicularis , té dos lòbuls branquials de 30 o 40 filaments, de 50 a 70 mm de llargada i de 5 a 6 mm d’amplada, i el tub calcari és fix sobre pedres i closques Molt comuna a la Mediterrània, és anomenada també cuc de closca
esquelet
L’esquelet de diferents animals
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d’alguns animals i els serveixen de suport.
N'hi ha dos tipus fonamentals l’esquelet intern o endoesquelet i l’extern o exoesquelet Entre els principals exoesquelets es destaquen els d’alguns protozous, com els dels foraminífers, radiolaris i amèbids, amb closca, formats per carbonat de calci, sílice i diversos materials, respectivament els dels coralls i altres cnidaris colonials, de suport i protecció, la closca dels molluscs, de carbonat de calci, que serveix gairebé exclusivament de protecció, i el dels artròpodes, compost d’una sèrie de plaques independents i articulades que cobreixen tot el cos i li confereixen una…