Resultats de la cerca
Es mostren 556 resultats
Aureli Altimira Herce
Futbol
Futbolista.
Davanter que formà part de les categories inferiors del Futbol Club Barcelona, el Futbol Club Cardedeu i l’Esport Club Granollers Fou repescat pel FC Barcelona i la temporada 1989-90 pujà a l’equip B, durant la qual jugà dos partits amb el primer equip Posteriorment jugà a la Unió Esportiva Figueres 1990-92, a segona divisió, i en altres equips de categories inferiors A partir del 2002 exercí de preparador físic de l’equip C i dels juvenils del FC Barcelona La temporada 2007-08 coincidí amb Josep Guardiola al segon equip del FC Barcelona, que l’any següent l’incorporà a la disciplina del…
Àlex Vadnov Pereira
Voleibol
Jugador de voleibol.
Format al Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau SPiSP, fou campió d’Espanya juvenil i el 1996 passà al primer equip, any que coincidí amb la primera temporada de l’equip a la Superlliga Central, la temporada 1998-99 marxà al Numància de Sòria, amb el qual guanyà la Superlliga, i després jugà al Màlaga 1999-2000 i al Futbol Club Barcelona 2000-01 La temporada 2001-02 tornà al SPiSP, que havia descendit a Lliga FEV, i la 2002-03 aconseguí l’ascens a la Superlliga i guanyà la Lliga Catalana L’any 2008 es retirà Jugà amb la selecció espanyola Fou escollit millor jugador català 1997
Christina Ricci
Cinematografia
Actriu nord-americana.
Participà per primera vegada en el món del cinema, amb tan sols deu anys, a Mermaids 1990, de RBenjamin, al costat de Cher El divorci dels seus pares coincidí amb la seva participació a The Addams Family 1991, de SSoderbergh, i la seva continuació, The Addams Family Values 1993, del mateix director Al llarg dels anys següents donà vida a adolescents o joves de naturalesa rebel o conflictiva, com ara a The Ice Storm 1997, d’ALee, The Man Who Cried 2000, de SPotter, The Opposite of Sex 2001, de DRoss, Monster 2003, de PJenkins, Anything Else 2003, de WAllen, o Speed Racer 2008, dels germans…
Josep Llarena i Lluna
Educació
Mestre i farmacèutic.
Exercí a l’escola de Vallbona d’Anoia, on coincidí amb Teresa Xibillé , amb qui es casà En acabar la Guerra Civil de 1936-39 fou traslladat a Bustillo del Páramo Lleó, en una acció de càstig, fins que fou absolt en revisar-se el seu cas, quan fou destinat a Igualada El 1946 arribà a Torrelavit, on, juntament amb la seva esposa, impartiren classes de primària, i de batxillerat i comerç a alumnes avantatjats, crearen un esbart dansaire i dinamitzaren la vida cultural de la localitat Estudià farmàcia per lliure, i exercí aquesta professió als estius en diverses farmàcies de Barcelona El 1961 es…
Magí Germà i Subirà
Música
Compositor català.
Inicià estudis a Montserrat com a escolà, on coincidí amb Baltasar Simó Saldoni Tingué com a professors Francesc Sampere i, més tard, Josep Rosés, tots dos mestres de capella de Santa Maria del Pi de Barcelona El 1826 guanyà la plaça de mestre de capella a la catedral de Lleida, en substitució de Josep Méndez Allí desenvolupà una intensa tasca compositiva, tota de música religiosa, la qual fou considerada de gran originalitat en el seu temps El seu matrimoni amb una noia de la societat burgesa de Lleida i algunes complicacions de salut l’obligaren, el 1832, a renunciar el càrrec, en què fou…
Gaston Paris
Lingüística i sociolingüística
Filòleg francès.
Successor del seu pare, Paulin Paris, com a professor del Collège de France, contribuí a consolidar un ensenyament científic de la filologia Fundador de les revistes Revue Critique 1866 i Romania 1872, es destacà pels estudis i les edicions d’autors francesos i provençals Histoire poétique de Charlemagne , 1865 La vie de Saint Alexis , 1872 La Poésie du Moyen-Âge , 1885 François Villon , 1901 Participà com a jurat al concurs literari de Montpeller del 1875 i se n’ocupà al Journal des Debats Hi coincidí amb Manuel Milà i Fontanals, i es cartejaren per tractar qüestions com la dels orígens…
,
Jaume Pallarès
Cristianisme
Abat de Poblet.
Estudià teologia a Lleida Monjo de Poblet, fou elegit abat el 1636 Al final del primer abadiat 1640 Felip IV es cartejà amb ell car pretenia d’anar a viure a Poblet durant la cort que havia de celebrar-se a Montblanc, però que no arribà a convocar-se El 1644 fou elegit per a un segon quadrienni El seu govern coincidí amb la guerra dels Segadors i fou una època dura de privacions per al monestir Ell mateix fou assaltat i robat per soldats francesos quan el 1645 es dirigia a Barcelona El 1646 fou nomenat vicari general de tots els monestirs cistercencs, masculins i femenins, del Principat
Molière
Música
Pseudònim del dramaturg francès Jean-Baptiste Poquelin.
Estudià dret però, un cop acabada la carrera, decidí dedicar-se al teatre Fundà una companyia teatral, amb la qual intentà fer-se un lloc en els escenaris parisencs, però no hi reeixí Durant gairebé dotze anys treballà com a actor ambulant a Bretanya i Occitània El 1656 era novament a París, on presentà Les précieuses ridicules , l’èxit de la qual li valgué la protecció del rei L’època en què assolí més fama coincidí amb el període de collaboració amb JB Lully, fruit de la qual foren obres escèniques com Le mariage forcé , George Dandin , Le bourgeois gentilhomme o Psyché 1671 Posteriorment,…
Mauro Giuseppe Sergio Pantaleo Giuliani
Música
Guitarrista, violoncel·lista i compositor italià.
Estudià contrapunt, violoncel i guitarra El 1806 anà a Viena i assolí una gran fama com a intèrpret i compositor per a guitarra Inventà un nou tipus de guitarra, afinada en una tercera menor per sobre de la guitarra normal També interpretà al violoncel obres de L van Beethoven i J Haydn, juntament amb Johann Nepomuk Hummel i Ludwig Spohr, amb els quals coincidí a Viena Retornà a Itàlia el 1819 i, a Parma, fou virtuós de cambra de l’arxiduquessa Maria Lluïsa Compongué un gran nombre d’obres de cambra amb la guitarra com a protagonista i tres concerts per a guitarra i orquestra, el més famós…
togata
Teatre
Dit de la comèdia centrada en escenes de la vida romana.
Successora de la comèdia palliata, d’argument grec, quan aquesta, després de Terenci, es trobava pràcticament exhaurida el moment coincidí amb un estat social que afavoria la llibertat literària i l’escenificació dels costums romans i itàlics Els seus actors vestien la toga, senyal distintiu dels romans fabula togata La seva vida, limitada a la segona meitat del s II aC, fou efímera La conrearen Veti Titini, TQuinci Ata i, especialment, LAfrani tanmateix, només han pervingut els títols d’un bon nombre de llurs obres Després degenerà en la comèdia tabernaria , de to popular, i desaparegué…