Resultats de la cerca
Es mostren 226 resultats
senyoria
Història
Magistratura basada en el poder d’una persona o d’una família que es desenvolupà a les ciutats italianes arran de la crisi de les institucions comunals.
Les primeres senyories aparegueren al s XIII, però es generalitzaren al XIV, bé per una evolució gradual del sistema comunal, bé per un canvi violent El desig de cercar ajut contra un perill exterior o de posar remei a les dissensions internes portà diverses ciutats a donar la senyoria a un personatge poderós així ho feren Florència a Carles de Valois, al rei Robert de Nàpols, etc o Gènova al rei Robert, al rei de França, etc Altres vegades hom hi arribà en convertir-se en vitalici el càrrec de podestà o el de capità del poble fou el cas dels Della Scala, a Verona, o els Visconti…
Bartolino da Padova
Música
Compositor italià.
L’única cosa segura que se sap sobre la seva vida és que fou membre de l’orde carmelità i que entre el 1365 i el 1405 entrà al servei de la família dels Carrara a Pàdua, a qui dedicà els madrigals La douce çere , d’abans del 1390, i Imperial sedendo , escrit el 1401 És possible que mantingués contactes amb la cort de Milà, ja que en dos dels seus madrigals alludeix als Visconti De les trenta-vuit obres conegudes, trenta-set figuren en el Codex Squarcialupi Florència, Biblioteca Laurenziana, vint-i-cinc en el Codex Reina París, Biblioteca Nacional i dotze en el Codex Lucca Archivio di Stato/…
Sant Joan de l’Erm
Santuari
Antic santuari i hostatgeria del municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), dins l’antic terme de Castellbò, al vessant esquerre de la vall del Romadriu.
Es trobava en un alt port de muntanya 1 700 m alt al peu de l’antic camí que unia l’Alt Urgell amb el Pallars Sobirà Molts altres camins confluïren en aquest lloc, que era sempre molt concorregut i famós en tota la comarca Els orígens són desconeguts Existia el 1208 i es trobava sota la protecció dels vescomtes de Castellbò és tradició que aquell any Arnau de Castellbò hi portà el Sant Greal que es guardava a Besiers Estava a cura d’un beneficiat i donats L’església es reedificà al segle XVII, i tenia una gran casa i hostals entorn seu que formaven com un petit carrer L’antic santuari —Sant…
l’Almúnia
Agronomia
Explotació agrària comunal establerta a Xerta (Baix Ebre) durant la dominació musulmana i administrada pels governadors de Tortosa.
Després de la conquesta cristiana passà al monestir de Santes Creus ja la posseïa el 1156, el qual la vengué a Pere de Prats el 1339
comunalisme
Antropologia
Qualsevol forma de vida comunal, en la qual predomina la relació directa entre els integrants de la comunitat.
En antropologia el terme ha estat usat en les anàlisis de la societat i la política a l’Índia En general, fa referència a polítiques locals de pertinença relacionades amb comunitats religioses o castes en oposició a aquelles altres formes de pertinença associades amb les categories de nació o societat civil
Valenciennes
Valenciennes
© Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de Flandes, al departament del Nord, França, a la riba de l’Escalda.
L’explotació dels propers jaciments de carbó hi féu desenvolupar una important activitat industrial indústria siderúrgica, de material ferroviari, d’automòbils, química, de refinatge de petroli i tèxtil És seu de bisbat Antiga Portus medieval, canvià el nom quan es convertí en residència dels comtes de l'Hainaut i capital d’aquest comtat s XI Durant el s XIV pertangué al ducat de Borgonya, i més tard a la corona de Castella El 1567 es rebellà contra Felip II Lluís XIV ocupà la ciutat 1677, que fou incorporada a França pels tractats de Nimega i Utrecht Atacada pels austríacs, fou recuperada el…
Bielsa

Carrer de Bielsa (Osca)
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi d’Aragó, a la comarca de Sobrarb.
Format per la vall , o terra , de Bielsa , capçalera del Cinca, que s’estén des de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, a l’est del mont Perdut, fins a la confluència del Cinca amb el Cinqueta El 95% del terme, de propietat comunal, és ocupat per boscs pinedes, fagedes i per pasturatges l’explotació forestal i la serradora també són comunals Hi ha ramaderia ovina i bovina Hom explota mines de ferro, de plom i d’argent Hi ha una central elèctrica installada al riu de Barrosa, amb una potència de 42000 Kw La vila 1 023 m alt, a la confluència del Cinca i del riu de…
Benafigos

Església de Sant Joan Baptista, a Benafigos
(CC BY-SA 4.0) Juan Emilio Prades Bel
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, a la dreta del riu de Montlleó.
El terme és drenat, a més, per la rambleta de Benafigos , afluent del riu de Montlleó per la dreta i accidentat per contraforts de les serres de l’Alt Maestrat La major part del terreny resta sense conrear, amb pinedes, alzinars i pasturatges de propietat estatal, comunal i privada L’agricultura és de secà blat 200 ha, ordi, patates, arbres fruiters, oliveres i vinya associada amb oliveres, garrofers i figueres Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades directament La ramaderia és de bestiar porcí, cabrum i oví 750 caps, i hom cria també animals de granja hi ha 58 ruscs La…
el Castell de Vilamalefa
el Castell de Vilamalefa
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme, molt accidentat, comprèn una estreta franja al S del Penyagolosa, que enllaça amb el nucli principal, a la vall del riu de Vilamalefa, afluent del Millars per la dreta Gran part del territori és cobert per garriga en part, de propietat comunal, i algunes extensions, de pinedes L’agricultura de secà unes 1 300 ha hi és predominant hom conrea als bancals cereals i també ametllers, vinya, garrofers i oliveres El regadiu es limita a 70 ha Hi ha bestiar de llana La vila 69 h 2006 808 m alt és a l’esquerra del riu, sobre un petit turó al cim del qual hi ha les restes de l’…
Carles V de França
Història
Rei de França (1364-80).
Primogènit i successor de Joan II primer delfí de França 1349 Assumí el govern després que Joan II fou fet presoner pels anglesos a Poitiers 1356 Superà amb habilitat el moviment vers un control de l’administració propugnat des del 1356 pels estats generals de la llengua d' oïl , dirigits per Robert Le Coq i Étienne Marcel amb la convinença de Carles II de Navarra Dominà la insurrecció comunal de París d’Étienne Marcel i la revolta camperola de la Jacquerie 1358 Preparà, a Brétigny, la conclusió del tractat de Calais 1360, que permeté el retorn de Joan II Rei el 1364, derrotà…