Resultats de la cerca
Es mostren 346 resultats
Front Català d’Ordre
Política
Coalició electoral de les forces polítiques de dreta que, sota l’hegemonia centrista de Lliga Catalana, fou derrotada pel Front d’Esquerres de Catalunya en les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936.
Era constituïda per Lliga Catalana, Acció Popular Catalana, Partit Republicà Radical, Comunió Tradicionalista i Renovación Española solament a la ciutat de Barcelona Sense un programa coherent, la seva propaganda es fonamentà en l’atac al Front d’Esquerres i en la idea que no es podia tornar al Sis d’Octubre
teoria de les branques
Cristianisme
Teoria propugnada sobretot al s XIX pel moviment anglicà d’Oxford.
Segons aquesta teoria, malgrat la divisió de l’Església en diverses confessions o províncies excloses de la comunió les unes de les altres, cadascuna d’elles pot ésser una branca de l’única església de Crist, mentre mantingui la fe de l’església original indivisa i la successió apostòlica dels seus bisbes
recapitulació
Bíblia
Terme (en grec άνακεφαλα ίωσις) usat en l’Epísto la als Efesis per a indicar el misteri de Crist com a cap de tot, on s’apleguen de nou totes les coses del cel i de la terra.
Elaborat pels Pares, sobretot per Ireneu de Lió, el concepte indicà no sols la restauració de la comunió de l’home amb Déu per l’obediència a Crist, sinó el resum, en l’encarnació, de totes les revelacions anteriors de Déu i la visió cosmològica de tot l’univers centrat en Crist
Pere Alfons de Burgos
Literatura catalana
Escriptor.
Originari dels Països Baixos, estudià a Lovaina i es féu monjo a Montserrat el 1533 El 1545 es retirà en una ermita Compongué diversos tractats espirituals, en llatí i castellà, impresos a Barcelona entre el 1561 i el 1569, entre els quals De Eucharistia 1562, on recomana la pràctica de la comunió freqüent
Josep Font i Fargas
Literatura catalana
Periodista i escriptor.
Fundà la revista “Lo Teatro Catòlic” 1899-1901, on publicà algunes peces seves D’ideologia carlina, dirigí “El Norte” de Girona 1910 i “El Correo Leridano” de Lleida 1910-13 Expulsat de la Comunió Tradicionalista, dirigí la segona època del setmanari “El Radical”, òrgan jaumista Més endavant collaborà a la revista “Gerunda”
Josep Font i Fargas
Literatura
Periodisme
Periodista i escriptor.
Fundà la revista Lo Teatro Catòlic 1899-1901, on publicà algunes peces seves D’ideologia carlina, dirigí El Norte de Girona 1910 i El Correo Leridano de Lleida 1910-13 Expulsat de la Comunió Tradicionalista, dirigí la segona època del setmanari El Radical , òrgan jaumista Més endavant collaborà a la revista Gerunda
fracció
Cristianisme
Part de la missa, abans de la comunió, en la qual el pa consagrat és partit amb vista a la comunió.
precepte de l’Església
Dret canònic
Segons el catecisme, cadescuna de les cinc disposicions que constitueixen la base i la manifestació de la pràctica cristiana catòlica.
Són oir missa els diumenges i festes de guardar no menjar carn els dies prohibits abstinència i dejunar els dies assenyalats dejuni confessar-se almenys un cop l’any i combregar per Pasqua comunió pasqual subvenir a les necessitats de l’Església segons les lleis i els costums, i no celebrar solemnement noces en temps prohibits
Senén Vila
Pintura
Pintor.
Deixeble d’Esteve Marc Passà per Alacant 1678, però aviat s’establí a Múrcia Influït per Gilarte, féu pintures al convent de La Madre de Dios Sant Agustí amb sant Llorenç Justinià i Sant Llorenç donant la comunió , 1689, a Santo Domingo Les santes Margarides , etc Fill seu fou Llorenç Vila 1683 — 1713, pintor i religiós
Maria Voce
Cristianisme
Advocada italiana, líder del moviment dels Focolars.
Estudià teologia i dret canònic L’any 2008 succeí Chiara Lubich, fundadora dels Focolars, al capdavant d’aquest moviment dedicat a impulsar la pau i la comunió entre les persones de diferents creences, i es convertí en l’única dona al món que presideix un moviment eclesial És membre de l’Escola Abbá, un centre d’estudis interdisciplinari