Resultats de la cerca
Es mostren 366 resultats
trencapinyes
![](/sites/default/files/media/FOTO/trencapinyes.jpg)
Trencapinyes
© Fototeca.cat
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels passeriformes
, de la família dels fringíl·lids, de 16’5 cm, que té el bec robust amb l’extrem de les mandíbules llarg, corbat i entrecreuat, el mascle és de color vermell amb la cua i les ales més fosques, i la femella és de color verd groguenc amb les parts superiors brunenques.
Habita als boscs de coníferes, sobretot d’avets, i bàsicament s’alimenta de llurs llavors És estès per gairebé tot Europa, pel NE d’Àfrica, l’Àsia septentrional i l’Amèrica del Nord És comú a les pinedes de tots els Països Catalans, i a les Balears forma la subespècie Lcbalearica
Pomerèlia
Divisió administrativa
Regió històrica del nord de Polònia, que constituïa la part oriental de la Pomerània
.
Situada a l’oest del Vístula d’aquí li ve el nom de Pomerània vistuliana , el seu relleu moderat altura màxima de 331 m és ple de bosc de coníferes i de nombrosos llacs Incorporada al Tercer Reich 1934-45, actualment és dividida en els dos voivodats polonesos de Gdańsk i Bydgoszcz
Nan Shan
Massís
Muntanyes de la Xina central.
Situades a l’oest del Huang He, al sheng de Quinghai És un massís caledonià erosionat de 300 km d’amplada màxima i 900 km de longitud, que culmina a 6 350 m d’altitud Al vessant nord, més humit, hi ha boscs de coníferes al sud, més sec, la vegetació és escassa
província circumboreal
Biologia
Província biogeogràfica de la regió boreoalpina, al nord de les regions eurosiberiana, nord-americana occidental i nord americana oriental, entre la província àrtica, al nord, i el límit meridional de la taigà, al sud.
La clímax general és el bosc d’aciculifolis o taigà, amb diferents variants segons l’espècie dominant en cada sector S'estén de Noruega fins a Kamtxatka i del sud d’Alaska fins a Terranova Alguns autors també hi enclouen els estatges subalpins de coníferes de les muntanyes medioeuropees i nord-americanes
podzolització
Geologia
Procés de formació d’un podzol.
Consisteix bàsicament en l’alteració química de les argiles per acció d’un humus cru molt àcid La podzolització és afavorida pel clima fred i plujós, per una vegetació de bruguera o de coníferes, per una roca mare rica en quars, pobra en materials alterables i sense calcària, i per una situació topogràfica plana
sirícids
Entomologia
Família d’himenòpters del subordre dels símfits, de cos gran i allargat, antenes llargues amb un nombre d’artells que pot arribar a 30, ales llargues, abdomen subcilíndric amb l’últim segment acabat en punta, i oviscapte llarg i estret.
Inclou diversos gèneres, amb nombroses espècies de larves xilòfagues, allargades, amb protòrax molt desenvolupat, potes toràciques bastant reduïdes i sense potes abdominals, de colors blanquinosos o grocs i abdomen acabat en una punta còrnia Gràcies a llurs poderoses mandíbules, les larves poden obrir galeries a la fusta de moltes coníferes Les femelles ponen els ous a la fusta
resinació
Biologia
Silvicultura
Extracció de les resines dels vegetals que en contenen.
Algunes, com ara la resina de pi, el galipot, el copal, la dammar, la sandàraca, etc, són extretes de les coníferes i de les anacardiàcies a través de les ferides o de les incisions que tenen o que hom practica en llurs troncs i són recollides amb uns recipients fixats a la base de les dites ferides o incisions
Vivarès
Comarca del Llenguadoc, Occitània, al sector oriental del Massís Central.
El relleu, format per altiplans cristallins aixecats fins a 900 i 1 200 m, és accidentat a l’W per fenòmens volcànics Hi abunden els prats, les fagedes i les coníferes L’activitat econòmica se centra en la ramaderia, el treball de la seda i el turisme, gràcies a l’abundància d’aigües termals i l’estiueig
Les conioforàcies
Aspecte d’un crustoteci cos fructífer resupinat típic de les conioforàcies, en aquest cas pertanyent a l’espècie Leucogyrophana mollusca conioforàcies El marge és fimbriat i la superfície himenial té excavacions poc profundes Viu principalment descomponent branques de gimnospermes Xavier Llimona / SCM Els fongs d’aquesta família presenten cossos fructífers resupinats crustotecis, efuso-reflexos o, en algun cas, amb barret, amb la carn blanca o dèbilment acolorida La superfície fèrtil pot ésser llisa, hidnoide o merulioide, i el sistema d’hifes és monomític, rarament dimític Els basidis,…
Moncayo
Massís
Massís de la península Ibèrica, a la serralada Ibèrica, a l’W de la vall del Jalón.
És constituït per un anticlinal triàsic, format per quarsites i conglomerats i fracturat El relleu presenta alguna resta de circs glacials L’altitud màxima és de 2 313 m Les alzines i els roures formen la vegetació del sector menys enlairat, juntament amb les fagedes del vessant nord Les coníferes i els prats es troben a les zones més altes